Aquest és el mantra que més es va repetir els dies següents a la barrancada. Una consigna que posa en valor les enormes mostres de solidaritat de les milers de persones voluntàries que van deixar les seues vides entre parèntesis per a acudir a les zones afectades i ajudar en les tasques de neteja i de reconstrucció. Sobretot, moltíssima gent jove de la mal anomenada «generació de vidre». No és cert que aquests joves no tinguen valors, no es preocupen per la realitat que els envolte ni tinguen compromís polític. Ens han donat una enorme lliçó de generositat i de solidaritat. És una de les poques notes positives que podem extraure d’aquesta catàstrofe.
Però aquesta bona notícia no ens ha de posar una bena als ulls ni pervertir la realitat. El poble ha salvat el poble, perquè l’Administració no ha estat a l’altura de les circumstàncies. Més de 200 persones han mort i molts milers més s’han quedat sense res. Si el Consell haguera actuat, en compte d’obviar les alertes meteorològiques que estaven vigents des de primera hora del matí del dia 29 d’octubre, la tragèdia no hauria sigut tan gran.
Mazón passarà a la història com el president més indigne que ha tingut el poble valencià. A mesura que coneixem més detalls d’on estava i què feia el «poc honorable» la vesprada del 29 d’octubre, més indignació, més ràbia i més impotència sentim. Els valencians i les valencianes no ens mereixem uns governants així. Mentre poblacions senceres s’afonaven sota les aigües dels barrancs desbordats, el màxim responsable polític del País Valencià estava il·localitzable. I quan la Generalitat va decidir enviar el missatge d’alerta perquè la gent es quedara a casa, l’aigua en alguns municipis ja havia engolit barris sencers.
No podem oblidar tampoc la pressió criminal que una part de l’empresariat va exercir perquè els seus treballadors i treballadores acudiren a la faena, a pesar de l’alerta roja. Intersindical Valenciana ha pogut constatar nombrosos casos de «grans empreses» que totes i tots coneixem. Una vegada més, van primar els interessos del capital per damunt del valor de les vides humanes.
El caos urbanístic que hi ha en moltes de les poblacions que han patit la riuada també va incrementar els danys. Per què s’ha construït habitatges en zones potencialment inundables? Per què no s’ha dut a terme actuacions per a poder controlar (o almenys minimitzar els efectes) de les barrancades? Per què hi ha partits polítics que continuen negant el canvi climàtic?
El poble ja s’ha cansat de governants ineptes. El poble ja té clar que les males polítiques maten. El poble valencià va eixir en massa als carrers per exigir l’assumpció de responsabilitats per part de Mazón i de la resta del Consell. Responsabilitats polítiques, en primera instància. Però també, judicials.