Fa vora dos mesos que ens va colpejar una terrible tempesta que, en a penes unes hores, es va emportar la vida de més de 200 persones i va sacsejar violentament el dia a dia de milers de famílies de tota classe.
Rocío Enríquez
Àrea Intersindical LGTBI+
Fa vora dos mesos que ens va colpejar una terrible tempesta que, en a penes unes hores, es va emportar la vida de més de 200 persones i va sacsejar violentament el dia a dia de milers de famílies de tota classe. Entre elles, les LGTBI+ que, tristament, som invisibles una vegada més davant de la societat. Famílies que, en molts casos, es queden al marge de les ajudes oficials, com ja va succeir en la pandèmia de la covid.
El nostre gran problema és el de sempre: estem davant els ulls de tots, però ningú no ens mira, i no ens acaba d’acceptar com a famílies que som. Però també tenim mares, pares, filles i fills, i fins i tot mascotes. Tinc clar que poques famílies visibilitzem la nostra situació davant de la societat. I això és un gran inconvenient perquè no ens ajuda a normalitzar-nos. Nosaltres mateixes, involuntàriament, col·laborem per a perpetuar-nos com a víctimes socials, com a persones LGTBI+, en situacions extremes com la que hem patit.
De tots els nostres fantasmes interns, el pitjor és la por al rebuig. No ens gens agradable haver d’afrontar el rebuig familiar, el social, però també el laboral. Molta gent del col·lectiu amaga la seua orientació sexual a la faena per por a possibles represàlies. Perquè sense treball no podem mantindre les nostres famílies.
Per a Intersindical Valenciana, la clau per a superar qualsevol tipus de rebuig és l’educació. Per això reclamem que l’Administració pose tots els recursos necessaris per a reconstruir els centres educatius de les poblacions afectades per la dana.
Ara bé, independentment de les conseqüències d’aquesta catàstrofe, arrosseguem una sèrie de mancances en matèria LGTBI+ que hauríem de corregir.
Aquest és el full de ruta: integrar en els currículums la sensibilitat per la diversitat afectivosexual i de gènere; enfortir els i les docents perquè puguen educar en qüestions de gènere i tinguen la preparació per a fer front als possibles conflictes que es produïsquen.
El punt mes delicat i difícil, al meu entendre, és informar i guiar les famílies, en especial les més tradicionals, perquè accepten, toleren i comprenguen aquesta diversitat. Queda molt de camí a recórrer. Però si treballem conjuntament professorat, alumnat i famílies i alumnes haurem guanyat molt de terreny a la intolerància.
Hem de tornar a educar-nos perquè les nostres famílies siguen visibles, ja siga en una situació de dana, de pandèmia o del que ens puga vindre.