Què va fallar en la manera de fer front a la dana? Tot.
Amb aquesta única paraula es pot fer un resum de la gestió de la catàstrofe mediambiental més greu que ha patit el País Valencià i l’Estat espanyol.
Ángel San José
Bomber del CPBV (Consorci Provincial de Bombers de València)
Què va fallar en la manera de fer front a la dana? Tot.
Amb aquesta única paraula es pot fer un resum de la gestió de la catàstrofe mediambiental més greu que ha patit el País Valencià i l’Estat espanyol.
Tots som testimonis de com políticament estan intentant espolsar-se les responsabilitats polítiques de les nombroses víctimes mortals de la dana, quan s’ha evidenciat que hi va haver una activació tardana a la població quan ja es coneixia la predicció meteorològica des de feia dies.
La responsabilitat en aquesta activació és de la Generalitat, tal com arreplega el Pla especial d’inundacions de la Comunitat Valenciana. La consellera competent era la responsable directa pel seu càrrec però, i la resta de responsables? Tals com el president de la Generalitat o els tècnics de la Generalitat responsables en aquests afers?
Encara hi ha moltes incògnites sobre l’actuació dels responsables en les primeres hores de l’emergència i per què no es va activar moltes hores abans l’alerta a la ciutadania que haguera pogut salvar tantes vides. Però una vegada ocorreguda la catàstrofe, com va ser la resposta dels serveis d’emergències? La resposta va ser insuficient i descoordinada.
I si bé una emergència d’aquesta magnitud supera a qualsevol administració en els primers moments, és vital que un servei de bombers estiga preparat per a qualsevol emergència. En aquest sentit, el CPBV (Consorci Provincial de Bombers de València) està molt lluny de ser un servei que estiga preparat per a esdeveniments d’aquesta magnitud, degut a la quantitat de mancances que patim per la pèssima gestió de la gerència i direcció política anterior, i per la incompetència del director tècnic, nomenat de manera irregular per la direcció política anterior i mantingut en el lloc per la direcció política actual.
Les mancances són innumerables, parlem de falta de personal (250 efectius d’un total de 750 en el CPBV), inexistència d’EPI per a fer front a una emergència d’aquest tipus, falta d’EPI per a altres tipus d’emergència, falta d’embarcacions a pesar de tindre 145 km de costa i la competència de rescat aquàtic, falta de ferramentes per a poder actuar amb seguretat, la falta d’una estructura de comandament, falta de formació en moltes disciplines, inclosa la formació per als comandaments en gestió d’emergències, i un llarg etcètera.
En aquest sentit, els bombers demanem tindre l’equipament que la ciutadania necessita per a ser atesa amb dignitat. Si a tot això sumem la incapacitat de coordinar-se amb els SPEIS (serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament) que tenim a menys d’una hora o a dos hores com a màxim, tenim un còctel perfecte perquè qualsevol emergència es complique o que una catàstrofe siga un desastre de gestió. En aquest sentit, ho recordem clar i ras: les emergències no haurien d’entendre de fronteres! Ho afirmem perquè la ciutadania ha de saber que la incapacitat de coordinació es va veure agreujada quan vam haver de rebre ajuda des d’altres províncies de l’Estat, fet que va causar situacions de descoordinació absoluta, ja que alguns equips treballaven sense estar comptabilitzats en les zones de treball. En resum, hi havia molta gent treballant per lliure sense instruccions clares sobre quines eren les prioritats en les zones de treball.
Fet i fet, la conclusió a què arribem els serveis d’emergència allí presents és que en la gestió de la dana hi va haver una falta de planificació i una descoordinació absolutes.