Els recents escenaris globals han confirmat el que en origen va ser un acudit entre científics estatunidencs: “Si alguna cosa pot eixir malament, eixirà malament” (Llei de Murphy)
Miguel Ángel Ferris Gil
Periodista
El triomf de Donald Trump ha disparat, sens dubte, el senyal d’emergència en tots els fòrums internacionals i tan sols una recomposició urgent de les estratègies i mesures adoptades per la comunitat internacional pot evitar que els efectes de l’inevitable coincidisquen amb les grans produccions apocalíptiques de la indústria del cinema.
En primer lloc, s’esperen les depuracions en l’Administració federal nord-americana, la persecució dels sectors que van criticar les polítiques del candidat republicà i, per descomptat, de les organitzacions que s’oposaran legítimament a les seues mesures. En els sectors de la cultura i el periodisme, en que existix major consciència i veus de denúncia del perill, es podria reproduir una altra nova etapa de Macarthisme, com el de la Guerra Freda.
Un altre sector que espera amb veritable pànic la imposició de les mesures ja anunciades en campanya és el dels 11 milions d’immigrants sense papers al país. Però especialment els que es troben tancats en els centres de detenció de la frontera amb Mèxic, ja que es probable que patim l’anomenada “major deportació de migrants de la història”. Per a això, ha sigut nomenat un polític sense escrúpols, Tom Homan, sobrenomenat com el nou tsar de la frontera, responsable de la separació en centres de detenció dels xiquets i les seues famílies en 2017. Ara declara que seran expulsades juntes per a no incórrer en aquest escàndol internacional.
Més enllà dels dramàtics primers passos que la nova administració trumpista puga portar a cap, la realitat és que els resultats electorals li permeten imposar els seus interessos mitjançant una concentració inèdita dels poders institucionals del país (majoria en la Cambra de Representants, el Senat i la Cort Suprema). Tan sols un sector dels grans mitjans de comunicació i un sector minoritari de la judicatura poden oposar-se davant dels ferms propòsits neoconservadors. I l’únic contrapoder real en aquests quatre anys serà, sense cap dubte, el de la resistència i la protesta articulada en els carrers, un altre escenari que pot degenerar en una confrontació civil (crims d’odi vs revolta legítima) o la resposta repressiva des del conglomerat judicial-policial-carcerari.
Altres prioritats són els canvis en la política comercial i de seguretat internacional de la primera potència mundial. Al marge de les promeses poc creïbles d’acabar amb la guerra d’Ucraïna d’una vegada, el probable abandó del paper determinant en l’OTAN, la seua amistat amb Putin i Netanyahu, així com el suport al rei del Marroc en les seues pretensions colonials, conformen un avançament del reforç del bel·licisme, la política de fets consumats i ‘la raó de la força’ per damunt del dret internacional.
Un món multipolar s’està conformant, però alhora amb un major nombre d’amenaces globals. Davant de les polítiques agressives i negadores de les regles i institucions internacionals consensuades després de la Segona Guerra Mundial, assumides pel nou govern de Trump, el món es prepara per a reorientar-se cap al reforçament de múltiples aliances que compensen l’agreujament dels seriosos problemes acumulats. I tots, mirant al cel, amb l’esperança que la torrada no caiga pel costat de la mantega.