Vicent Xavier Contrí
El rock dur, en les seues diferents branques, lluita contracorrent en l’escena musical en valencià on el hip hop, el mestissatge i la música festera ho ameren tot des de fa anys. La consolidació discogràfica de Vaire arriba per comprovar si seran capaços de trencar el mur homogeni que representa eixa tendència als concerts disparats des de maquinetes, on tot sona amb una perfecció que grinyola al mateix temps que el públic balla desinhibit, entregat a la guilindaina.
«Catarsi» (Art Gates Records, 2023) és un catàleg sonor de les possibilitats tralleres que ofereix la banda de València. Un disc que pot semblar concebut per arribar al públic divers que es mou entre el metall, el rock dur, el punk, el rapcore i l’emocore i que, igualment, reflecteix el malestar del jovent amb lletres carregades de crítica social, passatges d’amor desgarrat i històries corrents.
El disc, produït en The Mixtery per Alberto Marín (Ankhara; Deff con dos, Hamlet…) i amb Raül Abellán als botons, conté col·laboracions remarcables. Destaquem «La Ferida» en la qual la cantant del grup donostiarra Liher, Lide Hernando, es marca part de la tornada en eusquera. La potent «Paraules i metralla», amb el grup de la Safor Prozac Soup, on Vaire recorda als «germans» que els «jambos que et critiquen no et facen callar» i que «seran els primers que cauran». La bilingüe «Santeria» amb Sagan Ummo (la continuïtat de Deff con dos i XpresidentX) i el final de Catarsi, l’emotiva «Salvavides», amb Carles Caselles, dels Smoking Souls.
Arribats ací, cal preguntar-se si la qualitat de Vaire omplirà el buit deixat precisament per Smoking Souls, ara que han anunciat que paren. Perquè el grup potser té camp per a créixer en eixe mercat independent que Berri Txarrak va fer quallar a terres valencianes amb formacions com 121db, primer, o els mateixos Smoking, després. Ara bé, fan falta concerts i que estiguen ben pagats; com denuncien en el tema «Vans». Vorem.