title


Vam donar el màxim al Centre d’Emergències

El 29 d’octubre de 2024, una riuada devastadora va mobilitzar tots els organismes de Protecció Civil. Entre el caos i la desesperació, l’esforç col·lectiu va ser clau per ajudar la ciutadania.

17 / 02 / 2025

Esther Bernabéu
Treballadora d’AVSRE (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències)


Hi havia un ambient de desolació, desconcert i tristesa que ens va invadir a tots

El 29 d’octubre de 2024, és un dia que mai oblidarem en el Centre de Coordinació d’Emergències, eixe dia el centre es va convertir en un espai on treballàvem en equip tots els organismes de Protecció Civil, tant a escala estatal, autonòmica com local. Vam haver d’habilitar despatxos per a acollir tot el personal, es van muntar carpes, ja que no hi havia espai suficient en l’edifici.

Hi havia un ambient de desolació, desconcert i tristesa que ens va invadir a tots. Automàticament, ens organitzàrem des del primer minut per a fer tandes i donar servei a la ciutadania.

Molts teníem familiars o coneguts desapareguts que no paraven de tocar-nos per si en sabíem alguna cosa, en el meu cas durant la primera nit i el matí següent no vaig poder localitzar dos familiars i un company que vivien en la zona afectada, al final vaig tindre la fortuna que van aparéixer al llarg del dia, però per desgràcia no tots van tindre la mateixa sort.

A mida que anaven passant les hores i els dies anàvem descobrint la magnitud de la tragèdia. Com a treballadora d’emergències, ja havia viscut altres esdeveniments com la dana de 2019, la borrasca Glòria i la pandèmia de 2020, els grans incendis de 2022 per citar-ne alguns, però res és comparable al que va succeir el 29 d’octubre. En aquests moments ens adonem verdaderament d’on treballem i com d’importants som amb la nostra aportació. Els dies de treball van ser molt durs, tot el món va donar el màxim possible sense qüestionar els horaris de cap de setmana i festius.

Personalment, com a treballadora, dona i mare, la meua vida personal es va veure afectada, però era necessari prioritzar el meu treball temporalment a la vida familiar i no dubtaria a tornar fer-ho i mai oblidaré com van patir i continuen patint els afectats per la riuada.