title


Virtudes cuevas: un llegat que cal honrar

Virtudes Cuevas, heroïna de la resistència francesa i símbol antifeixista, continua sense el reconeixement que mereix al seu poble, Sueca. Va ser condecorada per De Gaulle, però el seu llegat encara espera ser visibilitzat.

Foto del Fòrum per la memòria Virtudes Cuevas
14 / 04 / 2025

Clara Esteve
Àrea de Publicacions i comunicació


A mesura que avançaven les tropes franquistes, es va desplaçar a Catalunya i va arribar a França, on es va allistar en la resistència

Virtudes Purificación Cuevas Escrivà, nascuda a Sueca en 1913, va ser coneguda en la resistència francesa com a Madame Carmen o Madame Vidal. Encara que és un símbol mundial de la lluita contra el feixisme, i de fet, va ser condecorada per aquest motiu per Charles de Gaulle amb els graus de Cavaller, Oficial i Comanadora de la Legió d’Honor, a casa nostra no ha sigut mai suficientment reconeguda, fins al punt que a hores d’ara encara continua pendent l’obertura al seu poble de la casa natalícia que ella mateixa llegà a l’Ajuntament de Sueca.  Virtudes Cuevas va nàixer en el si d’una família humil que, com tantes altres, vivia del camp, però va optar per fer Magisteri, aconsellada per un dels seus mestres, que prompte veié en ella una xiqueta viva i plena d’inquietuds. I no s’equivocava.  Virtudes no va tardar a afiliar-se a les Joventuts Socialistes Unificades i durant la guerra de 1936 es va allistar en el Cinqué Regiment. A mesura que avançaven les tropes franquistes, es va desplaçar a Catalunya i va arribar a França, on es va allistar en la resistència. Va actuar com a enllaç i va proveir d’aliments militants anarquistes, comunistes i socialistes amb la posada en circulació de propaganda, informació i armes. Per tot açò, va ser enviada a Ravensbrück, al costat de Geneviève de Gaulle, amb qui començà una amistat que duraria tota la vida, ja que les dues aconseguiren sobreviure i es convertiren en símbols antifeixistes. Per aquests motius, resta pendent visibilitzar i recordar el seu llegat i, naturalment, retre-li uns homenatges que ja tarden massa i que són més que merescuts.