Intersindical Valenciana es reunix amb el Secretari Autonòmic de Serveis Socials

La reunió s’ha desenvolupat en un ambient distès i cordial.
Tractarem de sintetitzar el contingut de la reunió a partir de les preguntes formulades al SA:

1. DEPENDÈNCIA
Quin és l’estat actual dels expedients relacionats amb DEPENDÈNCIA?
L’objectiu de l’actual administració, ens explica, és “reduir les llistes d’espera” i “reduir els temps d’espera”.
En l’actualitat existeix un retard amb una lleugera tendència a la baixa des del mes d’agost.

Intersindical s’interessa pels retards actuals en les resolucions de les prestacions i més encara quan es tracta de resoldre diversos recursos, també plantegem la demora en les resolucions vinculades de garantia que substituïxen a les places públiques. El SA es compromet a informar-nos d’aquestes qüestions tècniques.

Una de les novetats aportades en la reunió és l’anunci d’un “servei propi de revisions de grau” amb l’objectiu de “desembussar aquestes llistes d’espera”. Per això, prossegueix el SA, es faran els següents passos: crear el servei, modificar el ROF (Reglament Orgànic de Funcionament del Sistema de Serveis Socials) i per últim implementar el servei o bé amb els funcionaris de la mateixa Conselleria o bé augmentant el RPT(relació de llocs de treball).
Així mateix, el SA s’ha compromès a contestar algunes preguntes relacionades amb la manera de comptabilitzar les persones que es troben dins del “sistema” de serveis socials.
En aquest punt Intersindical considera urgent que s’agilitzen les revisions de grau per a donar resposta a les necessitats reals, i accedir als recursos i prestacions disponibles segons el grau, i reduir els terminis.

2. SALUT MENTAL
En quin estat es troba la posada en marxa del Pla de Salut Mental 2024-2027?
El SA, acompanyat de la Directora General Bàrbara Congost, ens expliquen que han realitzat una “campanya conjunta” amb la Conselleria de Sanitat.
Insistim des d’Intersindical Valenciana en la importància que té la coordinació entre les diferents conselleries implicades en el Pla (recordem, la Conselleria d’Educació, de Sanitat i de Serveis Socials). Ens contesten que aquesta coordinació, de facto, la realitza la OSMA (Oficina de Salut Mental i Addicions de la Comunitat Valenciana).
Independentment d’aquesta “coordinació tècnica”, considerem des d’IV que seria necessari reforçar la creació (tal com diu el Pla) d’una “comissió política” interconselleries perquè els objectius i els eixos estratègics del Pla es concreten en aquest termini assenyalat.
Ens refereix el SA que la futura “llei” valenciana de la Renda d’Inclusió aplicarà mecanismes de “discriminació positiva” per a les persones amb patologies psiquiàtriques així com la modificació del tram autonòmic de l’IRPF per a aquestes patologies.
Així mateix, des de la SA ens refereixen que, en el futur i dins de les noves modificacions del Decret de Tipologies, abordaran el problema del “sinhogarismo” i la malaltia mental creant un equip de “professionals” especialitzats que aborden aquesta realitat complexa.

Una altra de les novetats que vol portar endavant aquesta conselleria és la intenció de crear una “llista social única”, una idea que secundem, atès que una “targeta social única” al costat de “l’historial clínic únic” suposaria, de cara a aquesta coordinació entre serveis socials i serveis sanitaris, un avanç perquè les i els professionals puguen abordar els problemes en les seua totalitat, llavors els citadans, en molts casos, utilitzen recursos socials i recursos sanitaris d’una manera conjunta mentre que els poders públics, en el seu afany d’especialització, s’obliden d’aquesta atenció global.

A continuació des del sindicat ens interessem per l’actual estat de les figures de l’AP(Assistent Personal) i PATI a la qual cosa se’ns contesta que realitzaran la consulta i ens informaran el més aviat possible al no disposar de les dades en la mateixa reunió.

3. DIVERSITAT FUNCIONAL
Quin és l’actual estat de la valoració de la Diversitat Funcional o Discapacitat?
Constatem de nou que els dos centres de valoració de la discapacitat no són suficients per a la gran quantitat de peticions que existeixen per a les “valoracions”.
Se’ns indica que existeix de nou aquest compromís perquè el nombre de resolucions mensuals va augmentant i se’ns indica que l’origen d’aquest embús és aquest excés de peticions i revisions de grau.
Independentment d’aquesta explicació, des d’Intersindical Valenciana considerem que ha d’augmentar-se el nombre de professionals implicats en aquestes valoracions perquè la resolució d’un expedient per a persones en situacions de vulnerabilitat pot ser determinant tant en la seua vida personal com en la seua integració laboral.

Des del nostre sindicat, davant els dubtes sorgits, preguntem si el model “d’atenció centrada en la persona”, un dels models psicosocials d’atenció i cures més rellevant a nivell internacional, continua sent una referència per a l’actual administració, el SA ens contesta que aquest model continua sent el marc de referència per a les seues polítiques socials.

Respecte a la seua contestació li hem argumentat que per a poder dur a terme aquest model és necessari que es milloren les ràtios de professionals d’atenció directa en les residències i centres diürns, i s’amplien les figures professionals.

La reunió conclou, abordant algunes qüestions tècniques concretes com l’eina CEA que s’empra en serveis socials. Actualment l’eina que utilitzen aquests centres estan obsoletes i funcionen a través de taules d’un programa, ACCESS, que s’han anat migrant en els diferents sistemes operatius des de windows 95 a l’actual microsoft 365. I contenen moltes dades de persones usuàries, com activitats i dades de professionals, etc.
Consultem si aquesta eina serà substituïda per RESIPLUS que és la utilitzada per les residències de persones majors i com serà el bolcat d’aquesta informació. El SA ens respon que realitzarà la consulta oportuna i ens contestarà al més aviat possible.

IntersindicalValenciana continuarà vetllant perquè els assoliments aconseguits en matèria de serveis socials inclusius no es reverteixen, i, governe qui governe, siguen considerats com un servei fonamental de l’Estat del benestar en pro d’una societat amb més cohesió social i menys desigualtats.