11 de març: 15 aniversari del desastre de Fukushima

Per ser molt cares, fins al punt que moltes nuclears han parat voluntàriament durant setmanes per no poder competir en preu amb l’abundant producció renovable que hem tingut en aquests últims temps. Això no és escenari nou. Ja va ocórrer en la primavera de l’any 2025 i d’altres anteriors i també amb Cofrents i altres reactors, encara que mai havien començat a parar tan prompte com enguany.

Per ser molt perilloses, com va posar terriblement de manifest, fa hui 15 anys, el desastrós accident de Fukushima i altres anteriors.

També perquè generen dependència energètica i geoestratègica de països en conflicte, una situació que la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha posat dolorosament en el candeler. Particularment, la major part de l’urani enriquit utilitzat en el combustible de les nuclears espanyoles i també de la resta d’Europa, procedeix de Rússia i contribueix a finançar la seua guerra d’agressió contra Ucraïna.

Tampoc és una qüestió menor que la indústria nuclear civil i les armes atòmiques estan intrínsecament relacionades, i que les centrals nuclears són objectius militars de primer ordre en un escenari bèl·lic, com s’ha vist a Ucraïna amb la central de Zaporíjia. Referent a això, cal recordar que a l’Iran també hi ha un reactor nuclear en funcionament i un altre en construcció en la central de Bushehr, a més d’altres instal·lacions amb materials radioactius. Això suposen enorme risc no sols per a la població iraniana, sinó per a centenars i centenars de milions de persones, fins i tot a milers de quilòmetres de distància, com es va demostrar en l’accident de Txernòbil i una altra vegada a Fukushima.

Un altre motiu per a tancar immediatament les nuclears és que suposen un verdader tap per a seguir amb la implantació de les renovables i ja estan obligant al fet que una part significativa de la producció solar i eòlica es “tire”.

#TanquemCofrents
#allargarlesnuclearsnogràcies