Intersindical Valenciana ha signat aquesta declaració de la societat civil internacional al costat de més de 550 organitzacions i col·lectius de tot el món.
Aquest 22 de març, les Nacions Unides celebren el Dia Mundial de l’Aigua amb el tema oficial “el valor de l’aigua”. Aquesta elecció de tema ha d’alertar-nos: de la idea de valor a la de preu, només hi ha un pas! No obstant això, donar un valor econòmic a la naturalesa és un fenomen creixent que acaba d’arribar al seu clímax amb l’enumeració de l’element més essencial per a la humanitat i la vida: l’aigua.
L’entrada de l’aigua en borsa: un crim contra els vius!
El 7 de desembre de 2020, l’empresa comercialitzadora de derivats financers més gran del món, CME Group, va llançar el primer mercat de futurs d’aigua del món. Els inversors i especuladors ara poden apostar per l’evolució del curs d’aigua a Califòrnia.
En teoria, els contractes de futurs haurien d’ajudar a combatre la volatilitat dels preus i brindar seguretat als agricultors. La realitat ha demostrat en gran manera el contrari.
Els impactes dels “mercats de l’aigua” que ja existeixen en diversos països són catastròfics. A Xile, els rius són subhastats i adquirits per multimilionaris que utilitzen l’aigua per a irrigar massivament la producció intensiva d’alvocat o proveir mines, mentre milions de persones intenten sobreviure a aquest acaparament d’aigua que condueix a grans sequeres. A Austràlia, el mercat de l’aigua que es va crear fa costat a l’economia al mateix temps que evita el desaprofitament d’aigua. En última instància va incitar els inversors i els fabricants agrícoles a l’especulació, depenent de les previsions d’escassetat i el preu futur de l’aigua, en detriment de l’accés dels agricultors a l’aigua.
Contaminació, sobreexplotació, mercantilització, acaparament de terres, ruptura de cicles… Tantes pressions que ja estan patint els ecosistemes aquàtics a conseqüència dels nostres models de desenvolupament. En aquest context de crisi generalitzada de l’aigua, l’aigua de qualitat és cada vegada més escassa i cobejada: es converteix en una inversió econòmica ideal per als inversors ja que cada persona la necessita per a viure i cap substitut pot reemplaçar-la.
Milers de milions de persones encara no gaudeixen del seu dret humà a l’aigua i milions de xicotets agricultors ja estan experimentant grans dificultats per a accedir a l’aigua. La financerització de l’aigua obri la porta a l’especulació massiva i als alts preus de l’aigua que afavoreixen els actors econòmics més poderosos. Aquest és el risc de veure la proliferació de monocultius o àrees sacrificades per delictes ambientals provocats per l’agroindústria i l’extractivisme, els interessos econòmics del qual i financers resulten molt més atractius per als especuladors. En aquest lucratiu mercat, les necessitats humanes i les necessitats dels ecosistemes no són el primer.
Atés que l’aigua és la font de la vida, no pot considerar-se una mercaderia, ni una inversió financera ni un objecte d’especulació. Les amenaces que plantegen la pandèmia i la crisi climàtica mundial han de conscienciar-nos urgentment d’això. Deixar que les lleis del mercat decidisquen l’assignació i gestió de l’aigua és inacceptable als ulls dels drets humans i irresponsable enfront de la situació ecològica i sanitària mundial.
Protegir l’aigua, el nostre bé comú
Si bé l’ONU va reconéixer el dret humà a l’aigua fa més de deu anys, es necessita un salt. Perquè el dret a l’aigua es convertisca en una realitat per a tots, hem de rebutjar aquesta visió purament econòmica i utilitària de l’aigua. En moltes àrees, s’estan experimentant polítiques alternatives d’aigua amb, en essència, el respecte pels ecosistemes dels quals depenem. A tot el món, les persones s’estan organitzant perquè es reconega el seu dret a l’aigua i exigeixen la seua plena participació en les polítiques de conques hidrogràfiques. Molts grups denuncien el domini dels interessos privats sobre l’aigua i es resisteixen a projectes que posen en perill l’aigua en el seu entorn de vida. Uns altres estan pressionant perquè es reconeguen els drets dels rius, glaceres o llacs.
Per això, en aquest Dia Mundial de l’Aigua, associacions i col·lectius de tots els països, en tota la nostra diversitat, ens unim per a recordar-li a la gent que l’aigua és un dret humà i un bé comú. Continuarem dient-ho, en tots els idiomes si és necessari, l’aigua és vida!
Reafirmem que un dret humà no està condicionat a la capacitat de pagament. Reafirmem que un bé comú no ha de ser administrat i controlat per les lleis dels mercats financers.
Fem una crida a les autoritats públiques perquè es responsabilitzen, perquè s’oposen a la financerització de la vida i prenguen totes les mesures necessàries per a il·legalitzar la cotització de l’aigua.
També fem una crida perquè cada persona reclame el seu dret a l’aigua, rebutge el control dels actors financers sobre aquest element vital, reclame quest bé comú de vida i contribuïsca a la seua protecció per a les generacions presents i futures.
Tinguem l’audàcia de repensar la nostra relació amb l’aigua perquè d’ella depén l’habitabilitat de la Terra!
Accedeix:
- A la declaració de la societat civil en PDF
- Al llistat d’organitzacions i col·lectius que l’han signat.