Amb la calor, tin cura millor!

En primer lloc has de tindre en compte que amb calor, el teu cos treballa el doble. Hidrata’t, fes pauses i protegeix-te!

Un concepte clau a tindre en compte és el d’estrés tèrmic a causa de la calor. Aquest és la càrrega neta de calor a la qual està exposat un individu i que resulta de la contribució combinada de les condicions ambientals del lloc a on treballa, l’activitat física que realitza i les característiques de la roba que porta.

Entre els principals efectes sobre la salut d’una exposició excessiva a la calor es troben:
• Enrampades o rampes per calor. Es tracta d’espasmes musculars associats a la pèrdua d’aigua i sals minerals a causa de l’excés de sudoració.
• Síncope. La pèrdua de consciència o desmai són signes d’alarma de sobrecàrrega tèrmica. La permanència dempeus o immòbil durant molt de temps en un ambient calorós amb canvi ràpid de postura pot produir una baixada de tensió amb la disminució de cabal sanguini que arriba al cervell. Normalment es produïx en treballadors no aclimatats al principi de l’exposició a la calor.
• Esgotament per calor. Es produïx principalment quan hi ha una gran deshidratació. Els símptomes inclouen la pèrdua de capacitat de treball, disminució de les habilitats psicomotores, nàusees, fatiga, etc. Si no és una situació molt greu, la persona es recupera amb la rehidratació i el repòs.
• Colp de calor. Passa quan tots els mecanismes de termoregulació han sigut superats i el cos ha utilitzat sense èxit els recursos que té per a combatre la hipertèrmia. Es caracteritza per un increment elevat de la temperatura interna per damunt de 40,5°C i la pell calenta i seca. Com a resultat, poden produir-se: fallada del sistema termoregulador (com és el cas de la incapacitat per a suar); alteracions neurològiques greus (com, per exemple, confusió, convulsions i pèrdua de consciència); danys en òrgans vitals (cervell, cor i renyons), i, fins i tot, la defunció per una fallada multiorgànica.

Símptomes d’alerta:
• Mareig, mal de cap, debilitat
• Pell calenta i enrogida
• Pols accelerat, nàusees, confusió
• Suor excessiva o, en fases avançades, pell seca

En cas de sospita de cop de calor:
Si observes que alguna persona té símptomes associats a un colp de calor: una temperatura anormalment alta (que arriba als 40°C), la pell calenta i seca, pateix convulsions o té un estat mental alterat, telefona immediatament al 112.

Mentrestant:
• Porta la persona a un lloc fresc i en posició semisentada per a afavorir que respire. • Si està conscient, procura que bega aigua a glops xicotets.
• Intenta reduir la temperatura corporal utilitzant draps amb aigua freda. Aplica’ls preferentment en el coll, les axil·les i l’engonal.
• Una vegada que haja millorat el seu estat, ha d’acudir a un servici mèdic d’urgències per a sotmetre’s a una revisió exhaustiva.
• Si perd el coneixement, cal tombar-lo amb les cames flexionades i comunicar immediatament al 112 l’empitjorament patit.

Mesures bàsiques de prevenció:
• Hidratació constant: Beure aigua sovint, fins i tot si no es té set.
• Elecció adequada de la roba de treball: Utilitzar roba lleugera, transpirable i de colors clars.
• Protecció solar: Gorra, ulleres de sol i crema solar si es treballa a l’exterior.
• Organització de la jornada: modificació d’horaris per evitar feines pesades en les hores de màxima calor (12h-17h).
• Pausas freqüents a zones d’ombra o llocs ventilats.
• Identificació i vigilància: Formació per detectar signes de cop de calor (mareig, pell calenta, nàusees…).
• Informació: A més d’informació general sobre mesures que cal adoptar per a previndre el risc d’estrés tèrmic, previstes en el pla formatiu, s’haurà d’informar periòdicament de les onades de calor i les pautes que cal seguir
• Augment de la velocitat de l’aire
• Aclimatació: L’aclimatació és un procés gradual que pot durar de 7 a 14 dies en què el cos s’adapta a una activitat física determinada en condicions de calor
• En funció de l’element generador de la calor, les mesures poden anar des de l’ús de menys temperatura de funcionament o millora de l’aïllament dels equips generadors de calor (forns, calderes, etc.) fins a una disposició que reduïsca la incidència de calor sobre els llocs (per exemple, allunyant les fonts de calor, disposant carpes o similars en zones exposades a la radiació solar, etc.). També s’ha d’actuar sobre l’aïllament de les edificacions (per exemple, aïllant els sostres metàl·lics de naus industrials), així com el dimensionament adequat dels sistemes de climatització, tenint en compte la incidència de les onades de calor.

Si vols descarregar-te el cartell en valencià per imprimir punja ací.
Si quieres descargarte el cartel en castellano para imprimir pincha aquí.

TREBALLS EN INTERIORS
En el cas de treballs en l’interior de locals, podria considerar-se que hi ha un perill potencial que ha de ser avaluat sempre que la temperatura o la humitat excedisquen les condicions següents:
a) La temperatura dels locals a on es facen treballs sedentaris propis d’oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 °C. La temperatura dels locals a on es facen treballs lleugers estarà compresa entre 14 i 25 °C.
b) La humitat relativa estarà compresa entre el 30 i el 70 %, excepte en els locals a on hi haja riscos per electricitat estàtica, en els quals el límit inferior serà el 50 %.
c) Els treballadors no hauran d’estar exposats de manera freqüent o continuada a corrents d’aire la velocitat dels quals excedisca certs límits.

TREBALLS A L’AIRE LLIURE
Qualsevol activitat laboral realitzada al País Valencià en èpoques d’altes temperatures, durant el dia i a l’aire lliure, pot implicar una situació d’estrés tèrmic per calor.

Factors de risc
FACTORS AMBIENTALS:
Temperatura i humitat relativa: són els factors ambientals que més incidència tenen en l’estrés tèrmic. Com més temperatura i humitat, més probabilitat de patir danys derivats de la calor.
En el cas de treballs a l’aire lliure, s’ha de considerar que el risc és elevat quan les temperatures superen els 30°C a l’ombra, encara que tampoc es pot descartar la necessitat d’adoptar mesures preventives per davall d’eixa temperatura. El Ministeri de Sanitat activa cada estiu el Pla nacional d’actuacions preventives dels efectes dels excessos de temperatures sobre la salut, que preveu un sistema d’alertes per temperatures extremes per a reduir l’impacte sobre la salut de la població.

Velocitat de l’aire: un augment de la velocitat de l’aire circumdant, per exemple, mitjançant l’ús de ventiladors, suposa millorar l’intercanvi de calor de l’individu amb l’ambient. Per tant, per a temperatures inferiors a 34°C es considera sempre beneficiós. No obstant això, per a temperatures de l’ambient superiors a 34°C podria provocar l’augment de la temperatura de la persona treballadora i ha d’analitzar-se amb atenció. En cap circumstància es consideraria adequat usar ventiladors per a temperatures ambientals per damunt de 43°C, perquè provocarien un augment de la temperatura corporal.

Exposició a fonts radiants: l’exposició a fonts radiants suposa un factor afegit al risc d’estrés tèrmic, a causa de la calor intercanviada per radiació. En el cas de treballs a l’aire lliure a on hi haja exposició directa a raigs solars, haurà de tindre’s en compte, a més, el risc associat a les radiacions ultraviolades.

Factors relacionats amb el tipus de tasca: Activitat física desenvolupada com major és l’activitat física, més alta és la calor generada per l’organisme.

Freqüència i duració dels descansos: la freqüència i la duració dels descansos és fonamental per a assegurar que la persona treballadora puga recuperar la seua temperatura, així com facilitar que s’hidrate.

Vestimenta: com més gran siga l’aïllament de la vestimenta, més elevada serà la calor acumulada per l’organisme i, per tant, més alta serà la sobrecàrrega tèrmica que experimente l’individu. A més, s’ha de tindre en compte el grau de transpiració de la roba, ja que podria limitar la sudoració, perquè este és el principal mecanisme fisiològic emprat pel cos per a eliminar la calor. En resum, com més gran siga l’aïllament de la roba i menor la transpirabilitat d’esta, més probabilitats de patir danys en una situació d’estrés tèrmic.

Normativa de referència Reial decret 486/1997
Article 7. Condicions ambientals 1. L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de comportar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors. A tal fi, estes condicions ambientals i, en particular, les condicions termohigromètriques dels llocs de treball hauran d’ajustar-se al que establix l’annex III.
[…]
Annex III. Condicions ambientals dels llocs de treball
1. L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
2. Així mateix, i en la mesura que siga possible, les condicions ambientals dels llocs de treball no han de constituir una font d’incomoditat o molèstia per als treballadors. A este efecte, hauran d’evitar-se les temperatures i les humitats extremes, els canvis bruscos de temperatura, els corrents d’aire molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar a través de finestres, llums o barandats envidrats.
3. En els locals de treball tancats hauran de complir-se, en particular, les condicions següents:
a) La temperatura dels locals a on es facen treballs sedentaris propis d’oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 °C. La temperatura dels locals a on es facen treballs lleugers estarà compresa entre 14 i 25 °C.
b) La humitat relativa estarà compresa entre el 30 i el 70 %, excepte en els locals a on hi haja riscos per electricitat estàtica, en els quals el límit inferior serà el 50 %.
c) Els treballadors no hauran d’estar exposats de manera freqüent o continuada a corrents d’aire la velocitat dels quals excedisca els límits següents:
1r Treballs en ambients no calorosos: 0,25 m/s.
2n Treballs sedentaris en ambients calorosos: 0,5 m/s.
3r Treballs no sedentaris en ambients calorosos: 0,75 m/s. Estos límits no s’aplicaran als corrents d’aire utilitzats expressament per a evitar l’estrés en exposicions intenses a la calor, ni als corrents d’aire condicionat, per als quals el límit serà de 0,25 m/s en el cas de treballs sedentaris i 0,35 m/s, en els altres casos.
d) Sense perjuí del que es disposa en relació a la ventilació de determinats locals en el Reial decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, la renovació mínima de l’aire dels locals de treball serà de 30 metres cúbics d’aire net per hora i treballador, en el cas de treballs sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats per fum de tabac i de 50 metres cúbics, en els casos restants, a fi d’evitar l’ambient viciat i les olors desagradables.
El sistema de ventilació emprat i, en particular, la distribució de les entrades d’aire net i eixides d’aire viciat hauran d’assegurar una renovació efectiva de l’aire del local de treball.
4. A l’efecte de l’aplicació del que establix l’apartat anterior, s’hauran de tindre en compte les limitacions o els condicionants que puguen imposar, en cada cas, les característiques particulars del lloc de treball mateix, dels processos o les operacions que es desenrotllen en este i del clima de la zona en què estiga situat. En qualsevol cas, l’aïllament tèrmic dels locals tancats s’ha d’adequar a les condicions climàtiques pròpies del lloc.
5. (Suprimit).
6. Les condicions ambientals dels locals de descans, dels locals per al personal de guàrdia, dels servicis higiènics, dels menjadors i dels locals de primers auxilis hauran de respondre a l’ús específic d’estos locals i ajustar-se, en tot cas, al que disposa l’apartat 3”.
[…]
Disposició addicional única. Condicions ambientals en el treball a l’aire lliure.
1. Quan es facen treballs a l’aire lliure i en els llocs de treball que, per l’activitat executada, no puguen quedar tancats, hauran de prendre’s mesures adequades per a protegir les persones treballadores enfront de qualsevol risc relacionat amb fenòmens meteorològics adversos, incloent temperatures extremes.
2. Les mesures a les quals es referix l’apartat anterior derivaran de l’avaluació de riscos laborals, que prendran en consideració, a més dels fenòmens mencionats, les característiques de la tasca que es desenrotlle i les característiques personals o l’estat biològic conegut de la persona treballadora. En aplicació del que preveuen esta disposició i l’article 23 del Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, les mesures preventives inclouran la prohibició de desenrotllar tasques determinades durant les hores del dia en les quals concórreguen fenòmens meteorològics adversos, en els casos en què no puga garantir-se d’una altra manera la protecció deguda de la persona treballadora.
3. En el supòsit en què l’Agència Estatal de Meteorologia o, si és el cas, l’òrgan autonòmic corresponent en el cas de les comunitats autònomes que compten amb este servici, emeta un avís de fenòmens meteorològics adversos de nivell taronja o roig, i les mesures preventives anteriors no garantisquen la protecció de les persones treballadores, l’adaptació de les condicions de treball serà obligatòria, inclosa la reducció o la modificació de les hores dedesenrotllament de la jornada prevista.
4. Esta disposició addicional serà aplicable a tots els llocs de treball, inclosos els de l’article 1.2.

Més informació a la publicació de l’INVASSAT: Prevenció del risc d’estrés tèrmic per calor. 2025