Moviment antinuclear

Anàlisi dels riscos a la central nuclear de Cofrents, a partir de Fukushima

L’11 de març de 2011, va tindre lloc un gran terratrémol, seguit d’un enorme tsunami al Japó, que afectà, entre altres instal·lacions, la central nuclear de Fukushima, composta de sis reactors, i que va ocasionar l’accident nuclear més greu de la història, després del de Txernòbil.

Central nuclear de Cofrents
Central nuclear de Cofrents
07 / 01 / 2012 | Intersindical

Sobre aquest accident, que ja semblà molt greu a la primeria, van eixint cada cert temps nous estudis, així com informació antiga, però que l’empresa propietària de la central, TEPCO, i el govern nipó mateix havien ocultat, i que demostren que l’accident va ser pitjor i més greu que el de Txernòbil en alguns aspectes. També han aparegut estudis sobre la causa de l’accident que proven que la indústria nuclear japonesa, malgrat ser considerada com de les més rigoroses i garantistes del món, va menysprear la probabilitat que ocorregueren esdeveniments catastròfics per damunt de la base del disseny de la central. Per exemple, la central tenia una barrera contra els tsunamis, però van considerar que amb una alçada de 6 metres i escaig n’hi havia prou per a aturar qualsevol tsunami amb una probabilitat raonable d’ocórrer, però el de l’11 de març va assolir una alçada de 14 metres. També tenien sistemes d’alimentació elèctrica independents per al cas d’un tall de l’alimentació elèctrica exterior, però només perquè funcionara unes quantes hores, perquè van considerar que més enllà d’aquest temps qualsevol avaria ja estaria arreglada, i van tardar uns quants dies a restablir-la, i de forma limitada, amb la conseqüència que en el primer dia de l’accident ja es van fondre els nuclis de tres dels reactors de la central, la pitjor de les situacions possibles.

Les mesures de seguretat poden patir suc

Tot plegat, l’accident de Fukushima va fer palés que amb les mesures de seguretat adoptades actualment les centrals no estaven lliures de patir successos, que per més que tinguen poca probabilitat d’ocórrer, poden succeir. Arran d’això, els diferents països que tenen centrals nuclears van iniciar una sèrie de proves per comprovar si aquestes són segures Ací aquests stress tests s’han fet de manera coordinada a tota la UE. L’informe definitiu l’ha de lliurar el CSN abans de cap d’any, però ja se’n coneixen alguns resultats provisionals i la mecànica de la realització. La primera cosa que crida l’atenció és que els encarregats de fer les proves són els mateixos tècnics de les centrals, que tenen grans interessos que els resultats siguen bons perquè les centrals seguisquen funcionant, raó per la qual els resultats ja són qüestionables. La cosa lògica hauria sigut que se n’haguera ocupat un grup d’experts extern.
La segona és que només analitzen l’impacte de successos naturals, i no hi inclouen, encara que el Congrés ho ha demanat expressament, els impactes de sabotatges, atacs terroristes, etc.
I centrant-nos en el cas de Cofrents, l’informe considera que no hi ha perill per a les instal·lacions en cas de terratrémol ni inundacions, i això és molt qüestionable. Se suposa que la central està preparada per a resistir terratrémols que produïsquen una acceleració del terreny de 0,28 vegades la de la gravetat (0,28 g). No obstant això, aquest mateix any, el terratrémol de Llorca, que no hi és massa lluny, va arribar a una acceleració punta de 0,367 g i tingué una intensitat de VII en l’escala Mercalli. I hi ha altres terratrémols històrics molt més propers: en 1396 a Tavernes de la Valldigna, intensitat VIII-IX; en 1644 a Muro d’Alcoi, intensitat VIII, i en 1744 a Montesa, intensitat IX. A més Cofrents està construïda damunt d’un antic volcà, i algunes roques volcàniques transmeten molt bé les vibracions.
Quant a les inundacions l’informe conclou que no hi ha perill ni tan sols en cas de trencament de les preses d’Alarcón o de Contreras, que es troben situades aigües amunt de la ubicació de la central. El CSN els ha reclamat ja que també hi han d’incloure l’escenari del trencament simultani d’ambdues preses, però, a part d’aquesta qüestió, cal recordar que ja en 1982, durant la pantanada de Tous, aquesta zona va rebre pluges de més de 1.000 L/m2, que l’emplaçament de la central quedà aïllat per les inundacions i que diversos treballadors de la central, que s’estava construint aleshores, van morir quan la inundació va arrossegar el microbús en què viatjaven.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.