Canvi climàtic i reorganització ecològica del treball

Les energies renovables no poden substituir els combustibles fòssils per a mantindre el capitalisme, ja que hi ha una profunda incompatibilitat entre la idea d’una economia circular que tinga cura de la vida en la Terra, i l’egoisme espoliador del sistema neoliberal.

Des del nostre egocentrisme, només parlem del canvi climàtic, però no de la pèrdua de biodiversitat. S’està produint la sisena gran extinció d’espècies en la història de la vida a la Terra (IPBES, Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis, 2022). Mentrestant, l’activitat humana ha fet proliferar de manera no desitjada algunes espècies: rates, panderoles, coloms, gavines… I d’altres de manera volguda: unes quaranta espècies animals i un centenar de plantes. Així, ja hem sobrepassat el límit de seguretat de la pèrdua de biodiversitat, és a dir, aquell a partir del qual la degradació ecosistèmica resulta imparable (Newbold et al., 2016).

Necessitem canviar de paradigma de manera urgent; de fet, hauríem d’haver canviat fa dècades. En Intersindical Medi Ambient no volem un fals desenvolupament sostenible, volem un canvi de consciència per a evitar l’autoextinció de la humanitat, en la línia de l’ecotransfeminisme. Hem d’alliberar-nos del desig consumista inoculat pel capitalisme en els nostres cors mitjançant les pantalles que ens hipnotitzen. Hem de fer valdre les relacions i els vincles. Hem de cuidar-nos i cuidar el nostre entorn humà, immaterial i natural.

Estem fartes del maquillatge verd dels governs, dels lobbies i dels fons d’inversió. Hem vist com, governe qui governe, les polítiques mediambientals no canvien substancialment: es fomenten les autovies per al vehicle privat, s’amplien els ports i els aeroports, s’inverteix en l’AVE i es degrada el tren convencional de mitjana distància i de rodalies, es privatitza l’aigua i les empreses públiques… I s’aplica la política de mànega ampla als fons voltor per gentrificar les nostres ciutats amb la turistificació i per a devastar la València despoblada i la seua riquesa natural i paisatgística amb macrocentrals fotovoltaiques i eòliques, amb abocadors i incineradores càrnies, etc. Tot això sota la promesa d’un “progrés” i de creació d’ocupació que, en realitat, impossibilita el futur sostenible d’aquestes comarques.

Urgeix un canvi de consciència, de formes d’habitar i d’habitar-nos que ha de començar en nosaltres mateixes i també en els col·lectius als quals estem vinculades. Hem de tindre cura dels nostres cossos, la nostra salut emocional per a així poder tindre cura del nostre entorn humà i natural més immediat. A l’Intersindical hem de canviar formes de funcionar que ens emmalalteixen, ens estressen i ens creen ansietat. Així mateix, hem d’aprendre a fer ecoauditories als centres de treball tot començant per les nostres seus, aprendre a negociar plans de mobilitat sostenible als llocs de treball, etc.

Ja hem patit i som conscients de les conseqüències de l’emergència climàtica, açò ens exhorta a passar a l’acció. El temps de les excuses ja ha passat. El canvi climàtic no és un problema futur: és present i ens afecta a totes i tots.

Sense acció immediata, no hi haurà futur possible. Com va dir Walter Benjamin: “Marx diu que les revolucions són la locomotora de la història mundial. Però potser les coses són d’una altra manera. Potser les revolucions són l’acte pel qual la humanitat que viatja en aquest tren xafa el fre d’emergència.” Cal aturar la màquina egoica i androcèntrica que ens porta veloçment cap a l’abisme.