Contra la cimera de l’OTAN

Al dossier sobre l’OTAN publicat per La Vanguardia al mes de març, es podia contemplar la imatge d’una Aliança en plena crisi, obligada a enfrontar-se a grans desafiaments tant interns com externs, més preocupada per l’Indo-Pacífic i la competència amb Xina que per Europa i el Flanc Sud. Uns mesos després, el conflicte d’Ucraïna sembla haver tret l’OTAN de la “mort cerebral”, segons expressió de Macron.

La Cimera de Madrid, a més de recordar-nos la dimensió geoestratègica de l’OTAN a nivell internacional, ens porta a reflexionar sobre la situació actual de l’Estat espanyol i, més concretament, sobre el seu paper en la preocupant crisi mediambiental.

Tots els exèrcits provoquen danys mediambientals: empremta de carboni pels combustibles, restes tòxiques durant i després dels conflictes, danys directes a la biodiversitat i ecosistemes. Tot això, però, sembla quedar fora del control dels estats, i l’espanyol no n’és una excepció.

A més de la participació espanyola en nombrosos conflictes de l’OTAN, la nostra indústria militar està al servei dels interessos d’empreses d’armament i grans multinacionals altament contaminants. Davant d’aquesta realitat, proliferen les operacions de “greenwashing” que intenta camuflar la veritable naturalesa dels exèrcits, de les indústries armamentístiques i les de comerç d’armes. El Complex Militar Industrial, encara que conscient de la gran crisi climàtica, no està preocupat per res més que pel control dels recursos del planeta. De la mateixa manera, l’OTAN no es preocupa per les migracions relacionades amb la crisi climàtica, sinó que presenta els exèrcits com a garants de les fronteres, per convertir els països del Nord en fortaleses davant dels moviments migratoris. Per això la “transició ecològica” que plantegen els governs del Nord ric és militarista i colonialista, sense tenir en compte els límits naturals del planeta.

L’OTAN, doncs, representa el contrari als principis de Justícia i Solidaritat. A més, la contínua exigència d’augmentar les despeses militars dels països membres comporta un cost d’oportunitat enorme: tot el que es deixa d’invertir en despeses socials, salut, educació, medi ambient. Intersindical Valenciana s’oposa al continu augment de la despesa militar exigida per l’OTAN i se suma a les campanyes mundials contra les despeses militars.

Per acabar, mostrem el nostre rebuig a les bases militars nord-americanes, herència del franquisme en el seu intent per sortir de l’aïllament internacional als anys cinquanta. Ens oposem a totes les maniobres de l’OTAN en camps de tir on es fa malbé diversos entorns naturals a diferents comunitats, de les Canàries a Andalusia, d’Aragó al País Valencià.
Continuem repetint l’expressió emblemàtica de:

OTAN NO, BASES FORA!