Resolució del VII Congrés d’Intersindical Valenciana presentada per Intersindical Salut. La crisi ecològica global ha deixat de ser un horitzó abstracte per a convertir-se en un determinant directe i quotidià de la salut humana.
Els éssers humans som ecodependents: la nostra salut depén de l’estabilitat climàtica, de la qualitat de l’aire, de l’aigua i dels sòls, i de l’equilibri de la biosfera. Quan aquests sistemes s’alteren, també s’alteren les condicions biològiques i ambientals que permeten mantindre la salut.
La crisi ecològica no és simplement una crisi ambiental, és una crisi de salut pública, una crisi política i socialAquesta deterioració no és un procés natural, sinó conseqüència directa de les activitats humanes, especialment del model econòmic capitalista basat en el creixement il·limitat, l’ús intensiu de materials i energia i l’explotació extractiva d’ecosistemes. Aquest model està modificant el clima, reduint la biodiversitat i alterant cicles biofísics essencials.
La pèrdua de biodiversitat i la fragmentació d’hàbitats incrementen la probabilitat de salts zoonòtics. El model agroalimentari intensiu i globalitzat, juntament amb l’avanç de l’extractivisme, augmenta el contacte entre fauna silvestre, ramaderia industrial i éssers humans, facilitant la circulació i emergència de nous patògens.
Actualment, s’han superat 7 dels 9 límits planetaris, la qual cosa accelera processos que tenen repercussions sanitàries directes: estrés tèrmic, reducció de qualitat de l’aire, alteració de cicles hidrològics, expansió de vectors i més inestabilitat climàtica.
La contaminació atmosfèrica és un factor de risc major per a malalties cardiovasculars (inclòs l’ictus), malalties respiratòries, càncer i alteracions del desenvolupament infantil. A Europa causa centenars de milers de morts prematures cada any.
La contaminació química, inclosos els pesticides i els disruptors endocrins, està associada a alteracions del sistema hormonal, efectes en la fertilitat, alteracions del neurodesenvolupament i disfuncions immunològiques.
La intensificació de fenòmens climàtics extrems —onades de calor, pluges torrencials i inundacions, incendis forestals, sequeres prolongades i les elevades temperatures de mars i oceans— està afavorint l’expansió de zoonosi i l’aparició de malalties tropicals en regions on abans no eren presents. A més, aquests esdeveniments augmenten la mortalitat directa, des dels ofegaments fins a les morts per colp de calor.
En aquest context, la salut no pot entendre’s deslligada de les estructures socials i ecològiques que la sostenen, sinó que ens obliga a integrar la ecodependència en tota política de salut pública.
La crisi ecològica no és simplement una crisi ambiental, és una crisi de salut pública, una crisi política i social que comporta grans riscos comunitaris per als quals el sistema sanitari encara no està preparat.
Per tot això, Intersindical Valenciana defensa:
1. Advocar per un sistema sanitari públic, universal i plenament finançat, capaç de respondre als impactes sanitaris actuals i futurs derivats de la crisi ecològica, prioritzant la prevenció, la vigilància epidemiològica i la salut comunitària.
2. Exigir polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic que posen la vida en el centre: reducció dràstica d’emissions, transició energètica justa i protecció dels ecosistemes.
3. Impulsar plans de salut laboral enfront de riscos climàtics, incloent-hi protocols per a esdeveniments climàtics extrems com a pluges torrencials, onades de calor, exposició a contaminants, malalties vectorials i efectes psicològics associats a aquests esdeveniments extrems.
4. Promoure un model agroalimentari sostenible, basat en la sobirania alimentària, la reducció de la ramaderia industrial i el foment de pràctiques agroecològiques que protegisquen la biodiversitat.
5. Reclamar infraestructures resilients i adaptades: hospitals i centres de salut preparats per a onades de calor, inundacions i talls energètics.
6. Exigir una estratègia autonòmica de vigilància de zoonosi i malalties emergents, amb recursos suficients i coordinació entre salut pública, salut ambiental i veterinària.
7. Incorporar la justícia climàtica i l’educació ecosocial en l’acció sindical, entenent que la defensa de les condicions laborals està intrínsecament lligada a la defensa del territori i del dret col·lectiu a un entorn saludable.
8. Participar activament en aliances comunitàries i moviments per la transició ecològica justa, enfortint la dimensió social i democràtica de l’adaptació climàtica.
Intersindical Valenciana es compromet a situar la justícia climàtica en el centre de la seua acció sindical. Defensar els drets laborals, els serveis públics i la dignitat de la vida passa necessàriament per enfrontar les causes estructurals que posen en risc la salut humana.