Intersindical amb la Plataforma ‘València per l’aire’

MANIFEST

L’aire lliure de components tòxics constitueix un bé comú bàsic per a la salut, el benestar, la prosperitat, la supervivència humana i de la resta de la multidiversa germanor vivent amb la qual compartim el planeta. Les diferents agressions urbanoindustrials que adopten la forma de contaminació i degradació de les condicions atmosfèriques i de la qualitat de l’aire constitueixen lesions i amenaces molt greus contra els drets humans i els drets ecològics més fonamentals i invulnerables. La contaminació industrial i urbana de l’atmosfera no és conforme amb les exigències d’una ecojustícia adaptada als temps que vivim. Les creixents emissions tòxiques a l’atmosfera perjudiquen el dret a la vida i a unes condicions ambientals dignes que afavorisquen la salut i la florida dels éssers humans en l’actual context d’una biosfera cada vegada més contaminada i desestabilitzada en les seues capacitats bioproductives de generar béns i serveis naturals tan fonamentals com són l’aire i el clima.
L’aire constitueix un recurs ambiental renovable que necessitem però que els éssers humans no podem crear al nostre antull, sols la xarxa dels ecosistemes de la biosfera terrestre pot fer-ho mitjançant complexos metabolismes geo-biogeneratius creats en la llarga història de l’evolució biològica. L’atmosfera i l’aire són part essencial de la vitalitat i supervivència de les formes de vida i de les espècies i ecosistemes de la Terra. El malparat estat de la situació en què es troba el clima global de la Terra (La nostra casa comú i única) i la seua atmosfera, sovint convertida en un abocador d’ús lliure per a tot tipus de detrits i escombraries tòxiques d’origen tecnològic, urbà i industrial, ha d’obligar-nos a urgents canvis en les nostres maneres de viure, organitzar-nos, produir, consumir i desplaçar-nos.
Per tal de poder escapar amb relatiu èxit de les tràgiques pertorbacions antropogèniques que estan alterant acceleradament els cicles i metabolismes naturals de la Terra, i que recauen de ple sobre un ben comú tan vital com és l’atmosfera i el clima, es fan necessaris nous imperatius morals, normatius i legals que establisquen clares limitacions i regulen col·lectivament les nostres formes d’organitzar-nos i els nostres estils de vida. Han d’establir-se frens d’emergència i noves fórmules específiques d’autocontenció sobre les expansives tendències de destrucció entròpica que alimenten les actuals prioritats economicistes i neoliberals d’un desenvolupament urbà i tecnoindustrial, del mercat i del lucre particular.
Els valors alternatius de la cura i la protecció de l’aire i el clima han de traduir-se amb urgència en normatives i lleis específiques, que establisquen regulacions col·lectives eficaces per a frenar l’auge de les transformacions de la matèria i l’energia que degraden l’aire i el clima i són generades per les nostres formes malaltisses de producció, consum i mobilitat. Aquestes regulacions pràctiques limitatives han d’acompanyar-se també d’importants canvis socials i culturals en mentalitats, creences, valors, costums i comportaments pràctics majoritaris, en favor del gaudi de la bona vida, llarga i sana, l’equitat, l’ecojustícia i la solidaritat intraespècie, interespècies i intergeneracional.