Intersindical per la defensa del Parc Natural del Túria i contra la variant sud de Pedralba

La normativa del Parc Natural per a noves infraestructures exigeix prioritzar alternatives que no afecten zones de màxima protecció, que no vagen en paral·lel al riu i que no fragmenten els hàbitats, requisits que incompleix la variant sud, per la qual cosa s’ha de paralitzar el projecte i buscar noves alternatives per a traure el trànsit del centre de Pedralba.

MANIFEST
L’ampli grup de col·lectius socials que subscrivim aquest manifest volem fer pública la nostra més profunda decepció davant la decisió de la Diputació de València de donar llum verda a la possibilitat que en ple cor del Parc Natural del Túria, a l’altura del terme municipal de Pedralba, es construïsca una carretera, a pesar que existeixen altres traçats alternatius.
Suposem ( i esperem ) que a ningú se li deu ocórrer fer una nova carretera per l’interior de l’Albufera per a evitar els embossos d’entrada a València o per dins de la Marjal de Pego-Oliva per a alleugerir de trànsit en aquesta última localitat. Llavors, per què Pedralba sí?

Els volem recordar que es tracta d’un projecte de l’època més lligada a l’especulació urbanística i que la creació del Parc Natural del Túria era una excusa o un recurs publicitari per a construir urbanitzacions i camps de golf. En aquest moment, el PSOE, Compromís i EU es van oposar a la carretera que anava a destrossar el Parc Natural del Túria, separar el nostre poble del riu i entorpir els corredors de biodiversitat que en ell es donen.
Quan parlem del Parc Natural del Túria sembla que parlem d’un espai enorme, gegant. Res d’això. Aquest parc a l’altura de Pedralba, és un espai xicotet i estret, un “istme”, amb una amplària d’uns 300 metres.

I, en aquest espai, pretenen fer una carretera, en altures d’entre 4 i 5 metres, i amb talussos com a mínim de 18 m d’ample. I a més, amb tres rotondes, per descomptat il·luminades magníficament.

En definitiva, tota una demostració de sensibilitat i preocupació pel medi ambient, l’ecologia i el gaudi dels seus habitants.

En els primers mesos de govern del Botànic, en l’anterior legislatura, vostés van demostrar sensibilitat ecològica i van parar el projecte. Això ens va omplir d’alegria i d’esperança. Era allò que tocava, l’acció responsable, el que procedia. Enteníem que amb el nou PORN (Pla d’ordenació dels recursos naturals) es blindaria el Parc Natural i que buscarien un altre traçat per a la variant de Pedralba. Han passat quatre anys. L’ampliació en la protecció del Parc està a punt de concretar-se amb la publicació del nou PORN i del nou traçat res s’ha sabut. La Diputació va arribar a tindre un pressupost reservat per a l’estudi d’alternatives durant dos anys consecutius en els pressupostos anuals, però aquest estudi mai s’ha dut a terme.

Han passat quatre anys. Hem vist augmentar la sensibilitat respecte al Canvi Climàtic i a la necessitat de protegir el territori. Hem vist com les amenaces per maltractar el nostre entorn natural es concretaven en catàstrofes cada vegada més freqüents. Sabem que la destrucció de la biodiversitat està en la base de la recent COVID-19.

El govern valencià, com molts altres, han declarat la situació d’Emergència Climàtica. Aquest Govern del Botànic ha col·locat la sostenibilitat ambiental com a primer eix del seu programa… I tot aquest discurs ecologista per a fer una gran carretera per dins del Parc Natural del Túria? Això no ho pot entendre ningú.

Resulta paradoxal i trist que els governants dels últims anys del franquisme foren sensibles a la necessitat de no convertir el Saler en una gran urbanització o el vell llit del Túria en una carretera i que, per contra, el govern progressista actual òbriga la porta a destrossar amb asfalt el Parc Natural del Túria.

Els preguem encaridament que es replantegen el projecte, que recuperen la necessitat d’un estudi d’alternatives que traga la circulació del nucli urbà de Pedralba, en el que està d’acord tota la població, però sense destruir aquesta infraestructura verda tan valuosa. Que passen a la història com un govern amb sensibilitat ecologista i defensor del patrimoni natural i etnogràfic valencià. Nosaltres i totes les generacions que vindran darrere li ho agrairem.
Quedem a la seua disposició per a qualsevol consulta que vulga fer-nos. Reba una cordial salutació.

A València, a 11 de setembre de 2020

El Manifest s’ha reconvertit en una Carta per al President de la Diputació de València, amb data 19 de setembre de 2020.

Manifiesto