La Plataforma “Horta és Futur. NO a la ZAL”, de la qual és membre Intersindical Valenciana, planteja la desurbanització de la Punta per a reconvertir-la en una infraestructura verda.
Ha proposa un nou model de ciutat d’acord amb les tendències urbanes i territorials més avançades tenint en compte el context ambiental, com ara el canvi climàtic, l’habitabilitat de la ciutat i el context jurídic. Un nou model de ciutat que assegure la connexió del llit vell del riu Túria i el Saler mitjançant un corredor verd i hortes.
L’objectiu és connectar el Parc Natural del Túria i el Parc Natural de l’Albufera a través de la ciutat de València creant un corredor verd que unisca el llit vell del Túria i el Saler. Els beneficis no són per tan sols per una zona històricament molt castigada de la ciutat com La Punta i Natzaret sinó per tota la ciutat i la seua àrea metropolitana, des del Camp de Túria fins a La Ribera.
Davant una amenaça tan evident com el canvi climàtic no podem seguir executant plans i projectes de fa 20 anys, com el de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques). Cal fer polítiques urbanístiques i territorials orientades a mitigar els efectes del canvi climàtic. Noves formes de fer sobre el territori que suposen protegir el verd que tenim però també desurbanitzar i reverdir quan siga necessari per a assegurar la continuïtat del verd.
La UE introdueix el concepte de la “infraestructura verda” per evitar la fragmentació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, però té efectes molt positius en la qualitat de vida de les persones, la qualitat del paisatge i en els serveis ambientals gratuïts que presten a la societat. La infraestructura verda és bàsicament tot allò que no és infraestructura grisa: zones de major biodiversitat, zones agrícoles, parcs urbans i també tot aquell sòl no segellat i no urbanitzat, encara que la seua classificació siga la de sòl urbanitzable. La infraestructura verda ens proporciona drenatge natural davant pluges tempestuoses, apaivagament de l’efecte illa de calor de la ciutat, mitiga les ones de calor, millora el paisatge, estalvia energia, fix carboni, millora la qualitat de l’aire… Però no pot funcionar si no es tracta com una trama connectada. La ZAL impediria una solució correcta en ubicar-se en l’únic punt possible de connexió.
El paisatge i la qualitat de vida és atrau persones que no sols cerquen un bon salari sinó també un lloc agradable on viure. A més, és un factor de cohesió social, perquè recuperar La Punta serà gaudit per tota mena de persones independentment del seu gènere, edat o classe social. L’Horta i l’Albufera són els trets identitaris de València. Un país que cuida el paisatge, cuida el seu futur, per tot això, també és necessari reubicar la ZAL i reverdir la zona.
El Tribunal Suprem declara el Pla Especial de La Punta nul de ple dret (ex tunc) el 2015. Això vol dir que s’ha de començar el planejament de la zona des de zero. Si malgrat que totes les raons ambientals i jurídiques la Conselleria decideix aprovar el nou Pla Especial per a la ZAL la Plataforma per recuperar la Punta el recorrerà davant els tribunals.
Acabar i fer operativa la ZAL pot suposar uns 500 milions d’euros més els 150 que ja s’ha invertit, i el Parc Sagunt té més metres i està millor comunicat. Recuperar l’espai per fer un corredor de connexió, hortes, i restaurar paisatgísticament la zona es podria fer per uns 30 milions d’euros. Pel que costa 1km d’AVE podríem aconseguir regenerar l’espai i unir Jardí del Túria amb El Saler.
Que s’haja urbanitzat parcialment la Punta tampoc és excusa. Tenim l’experiència del Saler, un exemple de recuperació on no sols s’havia urbanitzat la zona sinó que s’havien fet edificis i s’havia construït una autovia. La Punta és l’espai que uneix el Saler amb el llit verd del Túria.
La lluita de les pobladores i els pobladors de la Punta amb la col·laboració ciutadana a favor d’un model de ciutat sostenible i respectuós amb la gent i amb el patrimoni continua.
Guanyem el futur, recuperem La Punta