El gas natural està sent el combustible fòssil amb un paper cada vegada més rellevant en el model energètic de transició.
Les institucions polítiques estan impulsant el seu consum, sense avaluar els seus riscos, sense un debat públic i sense informar suficientment a la ciutadania. S’estan promocionant noves i grans infraestructures gasistes: gasoductes, terminals de gas natural liquat (GNL), magatzems de gas, xarxes de distribució..., que compten amb finançament públic, però que la població paga en la factura. La promoció del consum del gas, com a fòssil de transició que substitueix al carbó, es realitza sense considerar les fugides de metà en tota la cadena de subministrament. Tampoc es considera les elevades inversions en infraestructures que s’estan realitzant i que requereixen per a la seua amortització un període de temps llarg. Els grans oligopolis gasistes i els fons d’inversió fan una estimació de la demanda molt superior a la real. La dependència del gas genera pobresa energètica i té consideracions ètiques, que adquireixen gran rellevància si considerem que en alguns dels països exportadors de gas es violen els drets humans reiteradament i constantment.
Les grans empreses i lobbies que estan promocionant el consum del gas no són partidàries d’una transició energètica democràtica i participativa de la ciutadania. No valoren les necessitats locals de la població i la importància de preservar el patrimoni i els recursos naturals, i trobem impactes ambientals negatius en l’extracció, el transport i el consum de gas. També es donen conflictes ambientals i socials que perjudiquen les economies locals: el magatzem Castor o Doñana, el gasoducte MidCat, les centrals de cicle combinat, les plantes de regasificació del Musel (Gijón) i Mugardos (Ria de Ferrol) o les projectades com la de la Granadilla (Tenerife), els permisos de recerca de shale gas o gas de lutita, obtingut mitjançant la tècnica del francking.
Intersindical aposta per l’ocupació de qualitat, per una transició energètica renovable, transparent, democràtica i ecofeminista. No obstant això, l’execució d’infraestructures gasistes reprodueix un model caduc d’ocupació i basat en l’especulació i la temporalitat, hipoteca sòls per molts anys i posa en risc altres sectors, com l’agricultura i la ramaderia. Per tot açò, exigim, entre altres mesures, que es duga a terme una anàlisi rigorosa del paper temporal i residual del gas en la transició energética.