Intersindical Valenciana en el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut al Treball

Enguany volem posar un èmfasi especial en la necessitat de tindre un entorn de treball segur i saludable com a principi i dret fonamental. L’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el treball 2023-2027,  recentment aprovada, així ho manifesta. Segons aquest document, cal aspirar a aconseguir entorns de treball segurs i saludables, que contribuïsquen de manera positiva en la salut de les persones treballadores i en el progrés de les empreses i de la societat.

Les persones busquem en el treball la satisfacció de les nostres necessitats econòmiques per poder gaudir d’una vida digna i plena. A banda d’això, amb el treball també desenvolupem les nostres capacitats i les integrem amb les de la resta de persones de la societat per a la construcció del bé comú. Ja en 2019, la Declaració del Centenari de la OIT per al Futur del treball, va unir aquestes dos idees. Es va fer un reconeixement a l’enfocament del treball centrat en les persones i, sobretot, es va incidir en el valor del diàleg social i de la cooperació de totes les parts responsables de la Seguretat i la Salut Laboral. Per tant, LA SEGURETAT I LA SALUT EN EL TREBALL, així com LA CREACIÓ D’UN ENTORN DE TREBALL SEGUR I SALUDABLE, són qüestions de RESPONSABILITAT SOCIAL.

Per al seu desenvolupament es necessita el compromís de l’empresariat de garantir i protegir la salut de les persones treballadores de manera integral. Però també el de les persones treballadores d’interviendre en la presa de decisions que afecten les seues condicions laborals i l’entorn de treball. És cert que cal dur a terme moltes accions per tal d’aconseguir aquest objectiu. Però un dels principis bàsics que no podem obviar de cap manera és el respecte i la defensa dels drets humans fonamentals, entre ells la llibertat sindical, la negociació col·lectiva, l’abolició del treball infantil i l’eliminació de la discriminació de qualsevol classe al treball.

Qualsevol pla estratègic que pose en marxa una empresa s’ha de sustentar sobre aquest principi bàsic. I, a partir d’ell, cal integrar iniciatives, basades en sistemes de participació
per a millorar la seguretat i la salut de les persones treballadores, des d’un entorn facilitador amb una cultura organitzacional i un clima psicosocial que pose a les persones treballadores com a eix transversal.

El present és complex donada la diversitat de factors de caràcter econòmic, social i mediambiental que vivim. Un context complicat del qual, com bé sabem, els de sempre se n’aprofiten per a enriquir-se encara més i, sota el paraigua de la transició ecològica -obviant la paraula “justa”- actuen en detriment de la classe treballadora, en lloc de buscar solucions que prioritzen la salut de les persones i de l’entorn de treball. A més, no hem d’oblidar que la pandèmia de la covid-19 ha suposat un abans i un després en la Salut Laboral. De fet, encara arrosseguem la fatiga postpandèmica.

Necessitem també actuacions decidides per a millorar la protecció de les persones enfront de les condicions climatològiques extremes i, alhora, desenvolupar mesures que mitiguen al canvi climàtic. Cal frenar les amenaces i les agressions que danyen el nostre entorn i la nostra salut.
Tot açò sense deixar de banda accions integrals que promoguen l’alimentació saludable i els productes de proximitat, l’activitat física i la prevenció de les addiccions, front a pràctiques inadequades que generen estrés.

Al mateix temps, cal treballar perquè el creixement de les empreses vaja lligat al creixement dels llocs de treball saludables, que es promoga la prevenció de malalties professionals i accidents de treball, i també per la creació d’un pla integral de bones pràctiques que afavorisca la implementació d’accions que impacten positivament sobre les condicions de vida de les persones treballadores.

Cal destacar-ne, entre d’altres:
- La necessitat d’adaptar les tasques i els mètodes de treball a les condicions de salut de les persones grans i les especialment vulnerables.
- La creació de programes de preparació a la jubilació, que facen especial èmfasi en el benestar emocional.
- La creació de programes de benestar de la dona que promoguen la conscienciació sobre

les malalties pròpies, juntament amb un programa específic de vigilància de la salut.

- La potenciació d’intercanvis culturals entre les diferents generacions.
- La distribució d’horaris flexibles amb períodes de descans adequats.

En definitiva, assegurar la igualtat d’oportunitats i l’atenció adaptada a cada persona per aconseguir una organització saludable, que es reflectisca també en les polítiques de selecció i contractació.

Tenim un llarg camí per recórrer i, malauradament sabem, que en l’àmbit de la seguretat i la salut laboral, la major part dels canvis normatius han estat precedits per una desgràcia.

- A l’Estat espanyol, el desastre de Torrejón en què un centenar d’obrers moriren fa 58 anys en els treballs d’un dels embassaments que el règim franquista va construir. No va haver-hi culpables ni reparació del dany a les dones ni a les filles i fills de les víctimes.
- Al País Valencià, la síndrome Ardystil que en 1992 va causar la mort a 6 treballadores i va provocar un quadre respiratori greu a 72 més, totes elles dones i joves, a la comarca de l’Alcoià.
- Al món, la tragèdia de Hillsborough (Regne Unit) ocorreguda el 15 d’abril de 1989 en el qual moriren 97 persones esclafades a conseqüència d’una allau en un partit de futbol.

Hui portem la vostra veu. La veu de totes i cadascuna de les persones del món, de l’Estat espanyol i del País Valencià, víctimes d’accidents laborals. I també la d’aquelles persones que han contret malalties com a conseqüència del desenvolupament de les seues funcions al treball. Perquè han perdut el més valuós que tenim: la salut i la vida. Concretament, l’any 2022 van morir 826 persones. Enguany, només en gener, van perdre la vida 63 persones, xifra que suposa un increment del 23% respecte a l’any anterior durant el mateix període.

També volem portar la veu de totes les persones que han perdut la vostra vida en la pandèmia més gran i silenciosa de l’Estat espanyol: el suïcidi. D’acord amb les dades de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi, l’any 2020, 3.941 persones van decidir acabar amb la seua vida. Una gran part d’aquestes morts estan relacionades amb les condicions de treball que patien: la síndrome de bournout, l’assetjament psicològic o l’ansietat i la fatiga generada per l’excés i la prolongació de la jornada de treball.
Per totes vosaltres que sou les llavors que, malauradament, nodriu la nostra lluita.

La salut no es toca!