Intersindical Valenciana inicia una campanya contra l’assetjament laboral als centres de treball

Heinz Leymann, psicòleg d’origen alemany en els anys vuitanta, va ser el primer a desenvolupar el concepte d’assetjament psicològic en les relacions humanes dins del món laboral. Va definir l’assetjament psicològic com un període de temps d’intents i accions hostils, expressats per una o diverses persones. És una comunicació hostil i sense ètica. Aquesta situació col·loca a una persona en una posició d’indefensió i per a poder saber si aquesta s’està enfrontant a un cas d’assetjament psicològic o assetjament laboral, s’ha de presentar almenys una vegada a la setmana i durant un cert període de temps d’almenys sis mesos.

També hem de diferenciar entre la discriminació laboral i l’assetjament laboral. La discriminació laboral té com a base la diferència de tracte a determinades persones treballadores a causa de distincions físiques o culturals que res tenen a veure amb les competències laborals. Per exemple, per motius de gènere, edat, orientació sexual, ideologia política, creences, etc. En canvi, l’assetjament laboral no necessàriament es consolida en diferències físiques o culturals, sinó que, qualsevol persona pot convertir-se en víctima i es pot exercir de moltes formes i per motius molt diversos.

En Intersindical Valenciana, ens estem trobant amb moltes consultes especialment relacionades en l’assetjament, tant vertical com horitzontal, però sobretot, es parla ben poc del què s’anomena assetjament laboral pervers, que és quan l’assetjador o assetjadora té un perfil psicològic de persona manipuladora que gaudeix causant malestar a altres persones, sobretot a aquelles persones amb característiques personals que no desenvolupen recursos de defensa, algunes amb un reconeixement del grau de discapacitat i altres sense tenir-lo, simplement pel fet de ser “diferent”.

D’altra banda, s’està constatant que els procediments d’assetjament o assetjament psicològic elaborats per l’Administració, no responen com ens agradaria a la resolució dels casos, potser perquè aquests estan enfocats des d’una perspectiva reactiva (quan la persona ja demostra un deteriorament en la seva salut) i en moltes ocasions deixen en evidència l’efectivitat de la responsabilitat jeràrquica per a resoldre i posar fi a aquests fets.

Per tot això, Intersindical Valenciana, com cada any, vol celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional que promou Nacions Unides per a recordar a la nostra societat la importància de la defensa dels drets de les persones que posseeixen desavantatges. Enguany ens hem volgut centrar en l’aspecte del bon tracte i del respecte a les altres persones.

Intersindical Valenciana a través de l’àrea de Salut Laboral i Medi Ambient i de l’àrea d’Inclusiva de la Intersindical Valenciana, sent la necessitat de realitzar una campanya que ha d’encaminar-se cap a la correcció d’aquestes situacions de forma més proactiva i preventiva i remoure les consciències de les persones treballadores per a evitar que les seves actuacions afavoreixen l’aparició de trastorns o patologies mentals en altres persones treballadores.

Es necessita promocionar la conscienciació i el reconeixement de l’assetjament entre les persones treballadores, de manera que es consciencien contra ell, sàpiguen detectar-ho i previndre’l.
Heus ací alguns continguts de la campanya:

1. Jornada sobre l’assetjament en persones treballadores vulnerables
amb la intervenció d’especialistes (psicòlogues, prevenció (adaptació, canvi de lloc), especialistes de les Unitats de Resolució de Conflictes etc…

2. Cartelleria en centres de treball.
Un material gràfic que transmet el missatge, integrat per una imatge que cause impacte i per textos breus, atrapant l’atenció de les persones atès que es perceb un clar missatge i propiciant la formació de conductes positives.
(acceptació, comprensió, ajuda, paciència, consideració.…)

Intersindical Valenciana, com no pot ser d’altra manera, defensa la necessitat que en el món del treball, es valore el respecte a les diferències i a més, el suport als col·lectius més desfavorits siga una norma de funcionament. Així mateix, exigim als poders públics que tinguen en compte aquesta dimensió ètica a l’hora d’avaluar i valorar la qualitat del treball.