Intersindical Valenciana participa en el Fòrum Mundial sobre energia comunitària

Després de l’anàlisi de la situació actual, s’indica que malgrat les esperances de molts aliats en la lluita per la democràcia energètica, els esforços per a promoure la propietat local i comunitària de l’energia s’han mantingut principalment al marge dels sistemes energètics globals, i fins ara han demostrat ser incapaços d’enfrontar els desafiaments involucrats en la transició energètica.

En aquest tretzé document de treball de TUED, s’ha rastrejat els antecedents, el context de les polítiques i les dades que mostren per què aquestes esperances poden haver estat fora de lloc, i s’ha argumentat la conclusió, “que només una recuperació integral dels sistemes d’energia per a la vertadera propietat pública sembla permetre’ns enfrontar els enormes desafiaments que tenim per davant”.

Per Sean Sweeney, John Treat i Irene HongPing Shen

Publicat: març de 2020 - Descarregar ací.

“En els últims anys, les iniciatives energètiques locals i comunitàries han atret un gran suport i entusiasme per part d’activistes i organitzacions ambientals, grups comunitaris, formuladores de polítiques i sindicalistes. Els esforços per a promoure l’energia comunitària es realitzen amb freqüència en nom de la justícia social, la promoció de la igualtat i l’empoderament de la gent comuna perquè assumisquen un paper més actiu en la transició cap a un futur amb baixes emissions de carboni.

Durant un període, va semblar que tals iniciatives estaven sorgint a tot arreu d’Europa. El creixement de l’energia renovable i la proliferació de la propietat ciutadana i comunitària semblaven ser inseparables. Estimulat per la caiguda dels costos de les tecnologies eòlica i solar, una transició radical en la propietat de l’energia i un canvi en el control de les grans empreses d’energia als xicotets productors i consumidors semblava no sols possible, sinó potser fins i tot imminent. Tal era el nivell de confiança en l’economia subjacent de l’energia renovable que molts defensors de l’energia comunitària van acceptar i, a vegades, van donar suport a les polítiques de la UE que feien obligatòries una major liberalització i privatització dels mercats energètics. Molts defensors de l’energia comunitària aparentment creien que l’energia local no sols podia sobreviure en un entorn liberalitzat, sinó fins i tot prosperar.

Però els canvis polítics recents han col·locat l’energia comunitària a Europa en un patró de declivi. L’eliminació dels subsidis, en particular les “Tarifes d’alimentació” (FiT, per les seues sigles en anglés), ha provocat una desacceleració dràstica en el nombre de noves iniciatives i cooperatives d’energia local, i ha amenaçat a les que ja s’han establit.

L’eliminació gradual de les FiT ha fet visible el grau de dependència que tenien les iniciatives energètiques locals i comunitàries de les polítiques que les protegien de la competència del mercat. Implementat a nivell de la UE el canvi a subhastes competitives va eliminar l’oportunitat que els generadors individuals i de xicoteta escala pogueren vendre l’excedent d’electricitat a la xarxa.
Les implicacions polítiques d’aquest canvi són molt significatives. La confiança en l’energia comunitària com a alternativa al sistema existent ha sigut tan fort que altres possibles alternatives, com una “desmercantilització” integral i la renacionalització dels sistemes energètics, sovint es rebutgen de pla. La idea que “posar l’energia en mans de la gent comuna” permetrà que els individus i les comunitats tinguen un control real sobre les decisions relacionades amb l’energia que afecten les seues vides encara exerceix una influència considerable, però la confiança en aquesta idea sembla cada vegada més fora de lloc.

Per a ser clars, els activistes que lluiten per l’energia comunitària són aliats importants en la lluita per la democràcia energètica. Però la nostra lluita compartida ha de basar-se en fets concrets, i els fets deixen en clar que el marc de política dominant proposat per les institucions d’elit, que vincula la descarbonització amb una major liberalització, privatització i aprofundiment de la mercantilització, és intrínsecament hostil a la participació comunitària impulsada per valors en la transició energètica.

* * *

Aquest tretzé document de treball TUED presenta els antecedents, el context de les polítiques i les dades que condueixen a les conclusions descrites anteriorment. El document té com a objectiu ajudar a reformular les discussions entre els sindicats i altres organitzacions que lluiten per la democràcia energètica sobre com cultivar un compromís comunitari significatiu i de base àmplia en la transició cap a un futur més sostenible i just. Si bé els projectes d’energia comunitària poden portar uns certs beneficis als que participen, l’evidència suggereix que no brinden un mitjà per als nivells de participació local que molts consideren necessaris o desitjables, ni per a l’escala i velocitat de descarbonització requerides per a limitar la greus perills d’un clima canviant.

Des de l’Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient agraïm a TRADE UNIONS FOR ENERGY DEMOCRACY (TUED) aquest document tan útil per a continuar avançant en democràcia energètica i l’organització d’aquestes trobades tan necessàries en els quals les discussions ens possibiliten reflexionar sobre l’energia com un bé comú, un bé de tot el món.