Intersindical Valenciana, per la protecció del nostre territori i pel futur

El passat 27 de setembre va tenir lloc la Vaga Mundial pel Clima. Aquell dia, a l’alba, les excavadores van demolir el Forn de la Barraca, símbol de la lluita pel territori, per l’horta valenciana i pel futur. Un grup veïnal, activista i de resistència, s’havia refugiat i atrinxerat en la barraca, per a evitar que les màquines la tiraren, que destruïren el patrimoni històric del poble valencià, la barraca i l’horta.
La notícia ens va omplir de dolor, perquè, amb el Forn de la Barraca, han destruït part de la nostra història, testimoni viu del passat, del present i projecció d’un futur. L’horta és necessària, per a produir aliments i per a lluitar contra la crisi climàtica, i està patint una gran amputació. Eixe mateix dia en què ens manifestem, 27 de setembre, per a exigir el compliment dels compromisos polítics adquirits en la declaració d’emergència climàtica pel Govern Valencià (6 de setembre, 2019) i per l’Ajuntament de València (26 de setembre, 2019), i l’adopció de mesures reals i vinculants per a tot el País Valencià, que salven el clima, ens assabentem, per a major sofriment, de la demolició del Forn de la Barraca.

L’ampliació de la V-21, autovia d’accés a la ciutat de València, projectada pel Ministeri de Foment, contempla l’expropiació de 62.000 metres quadrats. Terres de cultiu, algunes figuren dins de la Denominació d’Origen Xufa de València, tenint afecció sobre els habitatges històrics com el Forn de la Barraca o les séquies annexes. Aquesta ampliació produirà un gran impacte ambiental, perquè a més capacitat de les autovies, més circulació i més contaminació. Justifiquen la seua ampliació dient que és per a evitar el col·lapse d’aquesta via en l’entrada a València per a l’any 2027. Però, realment és necessària?

Una altra gran obra, que amenaça l’Horta Nord, és la plataforma ferroviària per l’AVE. Volen fer una plataforma segregada de la línia convencional, per la qual circula actualment l’AVE des de València a Castelló, com està en altres territoris del País Valencià. Es troba en fase d’estudi i suposaria ocupar molts metres quadrats, en producció, de l’horta.
El PAI de Benimaclet, situat a l’extrem est, suposaria la desaparició d’alguns camps de cultiu, regats per la séquia de Mestalla. Un projecte amb 270.000 metres quadrats urbanitzables, per a construir 1.500 habitatges, que s’ha trobat amb l’oposició veïnal del barri i de diverses organitzacions i col·lectius, entre les quals es troba la Intersindical, que aposten per la conservació de l’Horta i que es posicionen en contra del PAI pel gran impacte que suposaria aquesta construcció en Benimaclet.

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, una història que sembla no tenir fi. La Punta és un dels poblats històrics del voltant de la ciutat i al costat del Port de València. En els anys 90, de l’anterior segle, l’autoritat Portuària de València va anunciar la construcció de la ZAL en l’emplaçament on es trobava la pedania de la Punta. Van expropiar de les seues terres i habitatges a desenes de famílies, els van impedir seguir amb el seu estil de vida, en ser soterrats més de 770.000 metres quadrats de la seua horta en producció, des dels anys 90 del segle 20 fins a l’any 2003. El projecte va ser anul·lat judicialment. Posteriorment, la Generalitat va reformar el Pla, però va tornar a ser rebutjat pel Tribunal Superior de Justícia i ratificat en el 2013 per una sentència del Tribunal Suprem.

Les autovies de connexió amb la zona sud, ampliacions de la V-30 i la V-31, han produït una greu agressió a l’horta en els anys 50 del segle XX. Deixant zones d’horta sense connexió, que pateixen un elevat abandó. El Ministeri de Foment projecta una nova ampliació que danyarà i destruirà el territori.

L’ampliació del Port de València, una obra megalòmana, projectada per l’Autoritat Portuària, produirà un gran impacte ambiental amb greus conseqüències mediambientals i també per a la ciutat, en construir una dàrsena de més d’1,3 milions de metres quadrats. El port de València insisteix a executar un accés nord subterrani i anuncia que Foment ja realitza un estudi. Diversos grups i col·lectius s’han sumat a la reivindicació veïnal exigint un nou estudi de l’impacte ambiental, previ al projecte d’ampliació, que produiria aquesta obra en contemplar l’ampliació del dic d’abric, derrocar un contradic i un moll i canviar el punt d’atracada dels creuers sense tornar a passar per una nova avaluació, tenint en compte la legislació actual. Les obres de construcció dels nous dics es van executar l’any 2012. Però les obres previstes poden suposar una catàstrofe ambiental per l’impacte gravíssim sobre la qualitat de l’aire, les platges, el fons marí, la fragmentació dels ecosistemes, la possible saturació de les infraestructures de transport i la necessària ampliació dels pressupostos públics. La nova terminal amb una línia d’atracada de dos quilòmetres, pensada per a naus de gran eslora, pot transportar fins a 15.000 contenidors. L’ampliació convertiria el port de València en el líder del Mediterrani i el tercer d’Europa, en tràfic de contenidors, en incrementar el seu volum en cinc milions anuals. Açò suposarà l’augment del tràfic de camions, amb l’exigència d’augmentar les infraestructures viàries i instal·lacions per a evitar el col·lapse. Per a resoldre el problema l’Autoritat portuària planteja la construcció d’un túnel que transitaria sota terra o sota el mar pel qual circularien vehicles de càrrega.

Totes aquestes obres comporten repercussions mediambientals, urbanístiques i socials. Posen com a màxima prioritat la competència comercial i afavoreixen a un grup molt reduït de grans empreses multinacionals, però no a les empreses, comerços i explotacions valencianes. A més, s’hauria d’apostar per la salut de la ciutadania i del clima. Tampoc es poden justificar aquestes obres dient que generaran ocupació, perquè porten productes realitzats en altres territoris molt allunyats, com els EUA o la Xina, per exemple. S’han d’orientar les inversions cap a altres sectors de l’economia local, més sostenibles i generadors de més ocupació i sense un cost mediambiental tan elevat, a més repercutiria positivament en la societat valenciana, que serà la que ho pagarà. Perquè la creació de llocs de treball s’ha de fer amb inversions que no depenguen dels mercats de l’economia globalitzada, que són molt inestables. Els mercats d’economies localitzades, verdes i flexibles són molt més estables i generen més ocupació i de major durada.


La sostenibilitat de l’economia valenciana no s’aconseguirà augmentant la circulació de vehicles per carretera o la quantitat de vaixells, contenidors, creuers, grues i camions treballant en el port o en els seus voltants. Ja que redueix la qualitat de l’aire de la ciutat i, especialment, la dels barris de la perifèria i els marítims. Cal recordar que la contaminació atmosfèrica produïda pel dièsel utilitzat pels vehicles pesats de transport de mercaderies és altament cancerigen a causa de les partícules fines emeses a l’aire que originen malalties respiratòries, malalties cardiovasculars i altres problemes de salut (Agència Europea del Medi ambient). I els vaixells i creuers utilitzen fueloil pesat (sense refinar) més contaminant que el dièsel.

La instal·lació de plaques solars, el procés d’electrificació parcial i de zones verdes en els barris de Natzaret i La Punta, són aspectes positius, però que no tenen el pes suficient davant l’impacte mediambiental i social que produeixen les platges perdudes, la salut danyada, el parc de l’Albufera erosionat, el riu Túria i l’horta valenciana mutilats i sense futur. Els danys ambientals, climàtics i socials són, en la majoria dels casos, irreversibles.

La declaració d’emergència climàtica pel plenari del Consell del Govern Valencià, el passat 6 de setembre, i de l’Ajuntament de València, el 26 de setembre, i les mesures que en ella es contemplen per a impedir el canvi climàtic, impedir l’augment de la temperatura de l’atmosfera i el deteriorament dels ecosistemes és incompatible amb aquests projectes d’ampliació de les autovies, reducció de l’Horta, noves construccions, i megaprojectes com el del Port de València que no afavoreixen una economia del bé comú. S’han d’abandonar els combustibles fòssils i actuar ràpidament per a aconseguir el 100% d’energia renovable i una mobilitat sostenible, i frenar la construcció de noves infraestructures fòssils. És necessari avançar en una economia local, de proximitat, que impulse la sobirania alimentària i ecològica.

La Intersindical Valenciana, creu que declarar l’emergència climàtica requereix assumir el compliment de compromisos polítics, reals i vinculants, amb la consegüent assignació de recursos per a fer front a aquesta crisi. L’objectiu és protegir les persones, tots els éssers vius, els ecosistemes, la biodiversitat. Entenem que cuidar el nostre territori és protegir la vida i el futur.