L’Assemblea Climàtica Valenciana (ACV) s’ha celebrat a la Universitat Politècnica de València (UPV) al llarg del mes d’abril. Aquesta s’ha constituït com un fòrum de joventut per a debatre sobre les mesures per a frenar l’avanç del canvi climàtic.
El passat 27 d’abril Josep Vicent Codonyer d’Intersindical Valenciana (Iv) i Juan Ramon Ferrandis de la CGT intervingueren en la sessió dedicada a la “Transició energètica justa i mobilitat” en representació de la Plataforma del País Valencià per un tren públic, social i sostenible. Mentre, que en aquesta mateix jornada, Tomás Gómez professor de la UPV va parlar d’energia i José Segarra del Pacte Europeu del Canvi Climàtic va parlar de mitigació i adaptació.
L’emergència climàtica ens obliga a la Iv, i a la resta de societat compromesa amb la vida, a treballar per un canvi de paradigma i plantejar alternatives al model actual de consumisme infinit.L’emergència climàtica ens obliga a la Iv, i a la resta de societat compromesa amb la vida, a treballar per un canvi de paradigma i plantejar alternatives al model actual de consumisme infinit. Hem de fer decréixer en tot allò que extermina la vida al planeta i fer créixer tot allò que té cura de les persones, la natura i el planeta. Entre totes hem de potenciar el que és col·lectiu, públic i comunal. Es fa necessari replantejar-se la nostra forma de viure, produir i relacionar-nos amb la resta del planeta. Cal desenvolupar una xarxa productiva de proximitat que reduïsca la petjada i l’impacte d’allò consumit. Hem de concebre el treball per sostindre la vida i no com a eina per acumular capital o poder i especular amb els recursos finits del planeta. Cal potenciar els sectors de la cura de les persones, de la cura de l’entorn natural, la gestió dels residus, el transport col·lectiu i l’alimentació.
La nostra intervenció es va començar mostrant la incongruència del capitalisme verd, polit de greenwhasing, en matèria de mobilitat. Els darrers anys diferents governs (nacional, estatal i europeu) han fet lleis de canvi climàtic, pactes verds i estratègies de foment de la bici, totes elles molt boniques, però que acaben a un calaix i que cap institució compleix. Tanmateix, continuen invertint en més CO2 ampliant autovies, ports i aeroports, així com subvencionant els vols, les macro plantes automobilístiques i energètiques i degradant els transports públics de rodalia, metro i tram.
La veritable mobilitat sostenible és moure’s a peu, en bici combinant-ho amb transport públic elèctric. La resta té una greu petjada en l’entorn i el clima. La solució implica fomentar entre altres coses: