Intersindical, per l’eliminació de la precarietat en el treball.
El passat 12 d’abril es va realitzar una Jornada de Salut Laboral, “La precarietat mata”, en la seu d’Intersindical a València, organitzada per l’Àrea de Salut Laboral i Medi ambient d’Intersindical Valenciana i l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella.
A la Jornada, les persones ponents han exposat el seu tema, responent a les preguntes i reflexions de les persones assistents, i han fet que aquesta jornada fóra informativa, participativa, reflexiva i molt enriquidora. S’ha comptat amb l’Inspector de Treball, Pascual García; la Presidenta de l’Associació en defensa de les víctimes de l’amiant de València (ADV Amiant), Mª Amparo Perpiñán; el Portaveu de la Intersindical Valenciana, Vicent Maurí; la Coordinadora de l’Àrea de les Dones, Beatriu Cardona; el delegat de Prevenció i prevencionista, Javier Juan; i les coordinadores i els coordinadors dels sindicats de la Intersindical Valenciana, Alicia Muñoz (Intersindical Salut), Clara Saborit (Intersindical Justícia), Mariano Aguilar (STICS), Gabriel Alemany (STEPV), Manuela Latorre (Intersindical Valenciana).
En la presentació de les ponències, la Coordinadora de l’Àrea de Salut Laboral d’Intersindical Valenciana ha justificat la planificació de la Jornada dins de dos nuclis temàtics, “la cultura preventiva”, com indispensable, i “la precarietat”, que cal eliminar, per la seua relació amb l’augment de sinistralitat i de mortes en el treball i en la societat. El primer ponent, Javier Juan, ha presentat “Els llocs de treball segurs i saludables”. A continuació, Pascual García, “La Inspecció de Treball, imprescindible en la lluita contra la precarietat laboral”. Posteriorment, Vicent Maurí, ha presentat al col·lectiu No + Precarietat, en el qual es troba la Intersindical Valenciana i ha realitzat una crida a tothom per a actuar i eliminar la precarietat, “Davant de la precarietat, organització i lluita”. Seguidament, Beatriu Cardona, amb la ponència “La precarietat laboral i les dones”. Com a exemple real que la precarietat mata, i a vegades lentament, l’advocada Mª Amparo Perpiñán ha parlat en la seua ponència sobre l’amiant i ho ha evidenciat cruament, laboralment i socialment, “Valoració del passat, present i futur de l’amiant per persones afectades pel mateix”, també ha reclamat la creació d’una empresa pública que lleve l’amiant que es troba en tots els espais, privats o públics, per a garantir la seua eliminació, perquè l’amiant (o asbest) és un carcinogen. A la vesprada, s’ha relacionat la precarietat i la sinistralitat laboral, amb la presentació dels accidents laborals i les malalties professionals, en diferents sectors laborals - Sanitat, Justícia, Comerç i Serveis, Educació i amb dades globals- al País Valencià, aportats per: Alicia Muñoz, Clara Sabonit, Mariano Aguilar, Gabriel Alemany i Manuela Latorre.
A manera de conclusió, s’ha insistit que la precarietat no sempre mata, però pot fer-ho, i cal acabar amb ella. També, la importància de l’acció sindical en matèria de salut laboral i la participació de les persones que hi treballen i en general del conjunt de la ciutadania, que són decisives per a canviar l’actual situació. Es necessiten polítiques preventives i actuacions decidides i compromeses amb la seguretat i la salut de tothom, en tots els àmbits. Cal preservar la salut de totes les persones treballadores i l’Administració deu garantir el dret a la protecció de la salut en l’àmbit territorial del País Valencià (reconegut en l’article 43 de la Constitució espanyola, en el marc de les competències previstes en els articles 49.1.11 i 54 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana), mitjançant la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’ordenació de l’atenció sanitària a escala individual i poblacional, i les prestacions i serveis necessaris (Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana).
Finalment, cal dir que necessitem organitzacions i centres saludables, amb una cultura preventiva i democràtica que genere benestar en el treball i en la societat. I no pot faltar la promoció de polítiques preventives i dotació de recursos humans, tècnics i econòmics, que optimitzen l’organització, planifiquen la promoció de la salut en tots els llocs i avaluen-ne els resultats en un marc preventiu de millora contínua i de responsabilitat social. I cal eliminar l’amiant i la precarietat, perquè l’amiant i la precarietat també maten.