La hipocresia de la setmana europea de la mobilitat sostenible

Per al Sindicat, la proposta de Pedro Sánchez de 40 milions d’ajudes estatals per a impulsar la bicicleta és ridícula enfront dels 6.000 milions d’euros que França invertirà per a fomentar l’ús de la bicicleta. El pla francés inclou diners a més de per a la compra de bicicletes també per a fer carrils bici i formació viària.

València en Bici - Acció Ecologista Agró ens recorda que va ser una petició del moviment ciclista que la bicicleta s’incloguera en les ajudes MOVES 3, ajudes a la compra de vehicles elèctrics endollables i punts de recàrrega. Però aquests 40 milions són clarament insuficients en comparació amb els 1.550 milions dels plans MOVES 3 d’ajuda al cotxe elèctric, on la bicicleta opta només a un 2,5% de les ajudes totals. Eixa és la importància que se li concedeix a la bici com a alternativa de transport sostenible?

Intersindical Medi Ambient considera molt bona notícia que per primera vegada es vincula la bici amb el Transport Públic com a aliada. La bici té un gran potencial compartida amb el tren, tramvia i metro per a arribar a les àrees metropolitanes.

L’àrea de Salut Laboral i Medi Ambient del sindicat, assegura que després d’anys de subvencionar la compra de cotxes de combustió o elèctrics, aquesta mesura és totalment insuficient. A més, manifesta que les ajudes haurien d’incloure també la compra de bicicletes convencionals, són més saludables, sostenibles i econòmiques. Mesures com Alvèole, Coup de Pouce à Velo o els bons de bici-escola i reparació en França i Regne Unit han posat milions de bicis als carrers des de la pandèmia, a un cost significativament inferior.

A més a més, al sindicat els sembla una almoina els 20 milions per a sistemes de bici pública en tota Espanya quan només en Madrid enguany s’han invertit 35 milions en Bicimad. Molts sistemes de bici compartida van haver de tancar-se, com és el cas de Gandia, perquè no es va realitzar planificació abans d’implantar-los i mai es va fer una gestió dirigida a l’impuls de la bici. Els objectius de les empreses sempre han estat altres negocis, com és el cas de València amb el contracte de vint anys de la publicitat. Per tant, el Sindicat demana que s’incloga en les ajudes la planificació i gestió del servei de bici pública i que la finalitat siga l’impuls i universalització de l’ús de la bici. S’ha d’arribar a més usuaris, com dones i jóvens, i interconnectar els serveis de les àrees metropolitanes amb les ciutats.

Les polítiques del PP: més CO₂, més contaminació i més canvi climàtic.

Les polítiques del PP en les administracions on governa o ha governat han estat en contra de la mobilitat sostenible. Els ultraconservadors espanyols fa dècades que perjudiquen el transport públic, el de totes, tot degradant la qualitat dels serveis de bus i rodalia. Així mateix, molts governs locals i autonòmics del PP no tenen cap projecte de foment de l’ús de la bici, ans al contrari, han eliminat carrils bici i zones de vianants com en Castelló i Elx, han fomentat l’assetjament policial cap als ciclistes, mantenen Pérez Galdós com autopista urbana col·lapsada, han revertit la superilla de la Petxina, han deixat en no res les Zones de Baixes Emissions de les capitals valencianes i han obert els centres històrics al cotxe privat com ara el carrer Colon i el barri del Carme. La dreta espanyola manca d’interés i d’iniciatives clares per reduir les emissions.

L’emergència climàtica obliga a fer polítiques valentes i decidides per la mobilitat sostenible. Necessitem una veritable inversió en la millora de la xarxa ciclista tant urbana com interurbana. Cal connectar tots els centres educatius, centres sanitaris, poliesportius, centres comercials, àrees industrials i estacions de tren i metro, amb les poblacions amb vies ciclistes d’ample i normativa europea que faciliten el desplaçament massiu en bici i vehicles de mobilitat personal VMP. També, són necessaris aparcaments segurs de bicicletes en tots els edificis públics i privats dels nostres pobles i ciutats i en les estacions de tren i metro. Amb tot això, s’ha de fomentar la intermodalitat amb el transport públic, amb combois que disposen d’espai suficient per a bicicletes i la connexió de les estacions amb els principals llocs de treball i lleure.

Malauradament, el que patim ara a les àrees metropolitanes del nostre territori, en moltes ocasions, són trams inconnexos i amb un disseny que dificulta la mobilitat en bici, estrets, per damunt de voreres amb paviment esvarós i amb girs de 90°. França compta amb més de 56.000 quilòmetres de carrils bici i vies verdes, que serà ampliada fins als 100.000 km en 2030. El ministre francés de Transició Ecològica va afirmar que: “No finançarem pintura en la carretera, sinó veritables carrils bici segurs i separats del trànsit motoritzat”. Mentre a Espanya només disposa d’uns 10.000 km de carril-bici, segons l’Associació ConBici, comptabilitzant Vies Verdes, cicló-carrers, vorals, circuits d’oci, anells verds… que no són vies ciclistes vàlides per a la mobilitat quotidiana amb bici.

Intersindical Valenciana exigeix un transport públic de qualitat

Pel que fa a la campanya de foment del transport públic amb lletres de hip-hop com: “En transporte público llegas al rato y sale barato”, Intersindical Valenciana considera que no pot consistir només a abaratir els bitllets, ha d’anar precedida d’una millora substancial de la qualitat, eficiència, capacitat, horaris i puntualitat d’aquests. Si no, l’únic que aconsegueix és enfadar més als usuaris del tren. El sindicat recorda la campanya: On està el nostre tren?

Desgraciadament, fa 30 anys que més del 90% de les inversions en infraestructures ferroviàries han anat a parar a l’AVE. I això, tot i que dels 58.382 viatges amb tren el juliol de 2024, el 81% es va fer en trens de rodalia i només el 6% en trens AVE, açò ha portat a les rodalies a entrar en via morta pel luxe de l’AVE. Al País Valencià hem perdut 10 milions d’usuaris de rodalies, perquè no podem confiar a arribar a hora al treball, als estudis o a casa. A l’àrea metropolitana de València patim uns transports públics de rodalia totalment deficitaris i saturats on la gent va com a sardines, amb cancel·lacions de trens constants i altres que arriben tard. Fa anys que el Sindicat i la Plataforma pel Tren denuncia que els combois són molt antics, falten maquinistes i mecànics. Dels nous trens comprats a Alstom, 137 donaran servei en les línies de Cercanías de Madrid, 49 en Rodalies de Catalunya i només 15 seran amb una mica de sort per a la resta de l’estat.

Intersindical Valenciana Medi Ambient vol agrair les aportacions fetes per membres del col·lectiu València en Bici que s’han tingut en compte a l’hora d’escriure aquest article.