Hui 28 d’abril és el dia de la Seguretat i Salut en el treball, a més aquest 2026 s’ha declarat l’any de la Seguretat i Salut en el treball. Malgrat l’abundant normativa i l’evolució de la tècnica, la sinistralitat laboral a Espanya presenta unes xifres esgarrifoses.
En 2024 últim any de què tenim dades, la xifra d’accidents laborals amb baixa va ascendir a 647.200, dels quals 679 van resultar mortals.
Si tenim en compte els últims 15 anys s’aprecia un lleu descens en el nombre d’accidents laborals en jornada, passant de 569.523 en 2004 als 556.385 de 2024, amb algunes baixades importants que corresponen a la crisi econòmica en el període de 2008 a 2014 i la pandèmia de COVID-19 en 2020.

Però aquestes dades no són directament comparables, ja que la població treballadora va variant pel context econòmic. Per a això, tenim una eina, l’índex d’Incidència que relaciona el nombre d’accidents en proporció al nombre de persones treballadores.
En aquest gràfic veiem com l’índex d’incidència ha anat disminuint, presentant en 2024 el nivell mes baix si exceptuem l’any 2020, on van baixar tant els accidents en jornada per la paralització de l’activitat en els centres de treball, com els “in itinere” conseqüència del menor tràfic en les carreteres pel teletreball.

Hem de felicitar-nos per aquesta tendència? Per descomptat que no, cada número és una persona que ha deixat la seua vida en el treball, o ha sobreviscut a l’accident, però no podrà tornar a treballar per les lesions patides, afectant tant les persones treballadores com al seu àmbit familiar, que es veu danyat tant anímica com econòmicament.
L’altra variant de la sinistralitat són les malalties professionals, en aquest cas l’índex d’incidència ha descendit des de 2010, això significa que emmalaltim menys pel treball? La resposta és, no. Existeix una infradeclaració de malalties professionals, degut tant al desconeixement de la població treballadora, com a la falta de detecció de l’origen de la malaltia en l’atenció primària en els centres de salut, per la qual cosa moltes malalties professionals s’atenen com a malaltia comuna

Cadascuna d’aquestes persones que estan darrere de les fredes estadístiques, posen de manifest el fracàs del nostre sistema de Prevenció de Riscos Laborals, per la qual cosa no podem mirar per a altre costat, totes les parts implicades; administracions, empresa, seguretat social, inspecció de treball, representació sindical i el conjunt de la classe treballadora, hem de fer un esforç major per a acabar amb aquesta xacra.