Cada 22 de març, des de 1992, celebrem el Dia Mundial de l’Aigua per l’essencial que és per a la vida, com a dret humà i bé comú.
L’objectiu és conscienciar sobre la crisi mundial de l’aigua i la necessitat de buscar mesures per a aconseguir, abans de 2030, aigua i sanejament per a totes les persones.
Els ecosistemes aquàtics ja pateixen una gran pressió per la contaminació, sobreexplotació, mercantilització, l’acaparament i l’alteració dels cicles… En un context de crisi global de l’aigua, l’aigua de qualitat és cada vegada més difícil de trobar i és molt cobejada, fins al punt de convertir-se en un producte financer ideal per als inversors, atés que tots necessitem l’aigua per a viure i no es pot substituir.
Enguany incidim en la importància de l’aigua per a frenar epidèmies i malalties infeccioses, necessària per a tallar la transmissió de la covid-19 i altres malalties. Les activitats socials i econòmiques depenen en gran manera del proveïment d’aigua dolça i de la seua qualitat. En aquests moments, lamentem que una de cada tres persones no tinguen accés a l’aigua potable. La gestió pública de l’aigua facilita la seua distribució i accés a totes les persones, un sistema de sanejament i un subministrament d’aigua adaptat al canvi climàtic podrien salvar la vida de moltíssimes persones.
Actualment ens preocupa la reducció dels recursos hídrics de tot el planeta, pel balafiament o escassetat a causa de: l’increment accelerat de la població a tot el món (es preveu que per a l’any 2050, serem al voltant de 10.000.000 persones en el planeta); el creixement en la sobreexplotació dels aqüífers per les creixents demandes de l’agricultura i indústria; l’augment de la sequera causada pel calfament global superior a 1,5 °C; la contaminació (i el canvi climàtic) és un fenomen que ha provocat el desplaçament massiu de milions de persones que han perdut les seues llars; les guerres entre els pobles i els països (conflictes polítics i econòmics, per l’apropiació dels recursos naturals).
Des de la Intersindical reivindiquem la consolidació d’una nova cultura de l’aigua, la seua gestió pública, la protecció i recuperació dels nostres rius, aqüífers i zones humides. Perquè l’aigua és un bé comú i un dret humà, tant l’aigua potable con el sanejament. Així va ser declarada per l’Assemblea General de l’ONU al juliol de 2010. La cotització en borsa de l’aigua, des del 7 de desembre de 2020, pot convertir-la en font de lucre d’uns pocs. Per tot el que s’ha dit:
- Reclamem l’accés a l’aigua potable i el sanejament com un dret humà essencial i la gestió d’aquests serveis com a serveis públics fonamentals guiats per l’interés general.
- Instem el Govern Valencià, autoritats de les administracions locals a recuperar la gestió pública d’aigua com a servei essencial, garantint el dret humà de totes les persones a l’aigua i sanejament, utilitzant l’aigua de millor qualitat disponible com a aigua potable, protegint les fonts d’aigua i els ecosistemes aquàtics, i prevenint la seua contaminació.
- Demanem a les autoritats públiques que assumisquen la seua responsabilitat, adoptant les mesures necessàries per a il·legalitzar la cotització de l’aigua en borsa, que contribuïsquen a la protecció de l’aigua per a les generacions presents i futures.
Tenint en compte la Directiva Marc Europea de l’Aigua (DMA, va entrar en vigor el 22 de desembre de 2000), demanem a les administracions públiques del País Valencià que garantisquen els cabals ecològics dels rius; restauren i recuperen els espais fluvials; augmenten el cabal ecològic de l’Albufera, actualment és insuficient, prioritzant el seu sanejament i depuració per a millorar la seua qualitat; realitzen una avaluació ambiental global de la modernització del reg, compensant la pèrdua de cabal dels rius i de l’Albufera, regenerant aqüífers i evitant la intrusió salina en els aqüífers costaners; destinen a fins mediambientals els estalvis d’aigua deguts a la modernització del reg tradicional, tenint en compte la disminució de les precipitacions pel canvi climàtic; milloren la purificació de les aigües residuals i contaminades; promoguen una xarxa doble o separadora d’aigua de pluja i aigües residuals; establisquen mesures rigoroses respecte a la contaminació dels aqüífers pels nitrats, fomentant i donant suport a l’agricultura orgànica.
Per a acabar, Intersindical considera que l’aigua no pot ser considerada una mercaderia, la seua gestió ha de ser pública i garantir la seua disponibilitat com a dret humà i ben comú. Hem d’avançar en la protecció i recuperació dels rius i de tots els ecosistemes aquàtics, perquè l’aigua és vida.
#DiaMundialDelAgua