Des d’Intersindical Valenciana estem col·laborant amb Soterranya repartint bicicletes que han donat afiliades del sindicat i amistats d’ací i d’altres territoris. Malauradament però, no hi ha gaire bicis per a elles. Són moltes les dones que han perdut el cotxe i busquen ara una bicicleta per anar a treballar. Tantes o més que hòmens, però la majoria de bicicletes que s’aporten són aptes per a persones altes o per a xiquets.
Hui hem creuat Catarroja enfangada, sota un lleu plugim per portar-li una bicicleta a Antonieta d’uns 60 anys. Ella la necessita per anar a treballar al polígon de Beniparrell. Entre altres coses ha perdut el cotxe, però el que més li dol és haver perdut les receptes de cuina escrites a mà per sa mare brasilera. Hem parlat de com està de mal la ciutat i la comarca, dels coneguts que ho han perdut tot, que el paisatge és desolador, depriment, que va tot molt lent, que a aquest pas es tardarà mesos, del fang i cotxes que queden per extraure de garatges i carrers, dels comerços que no tornaran a obrir… i, tanmateix, ha estat un plaer trobar-se amb aquesta gran dona i compartir una conversa, un retall de vida. Després de provar la bicicleta, aquesta era massa gran, com sempre. La mida de la bici i la barra alta per a persona estàndard, condiciona que moltes persones diverses no puguen gaudir de la bici en aquests moments on el transport públic i privat ha desaparegut pràcticament de les comarques devastades per la dana.
Ja hem repartit vora una vintena de bicicletes però ara necessitem bicis per a totes, per a elles també. És dir, per a tota la diversitat de persones i cossos que volen gaudir d’una mobilitat sostenible en un territori dessolat. Volem bicis per a totes!