L’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball –Invassat– era, fins que s’ha reformat, l’òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscos laborals de l’administració de la Generalitat.
L’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball –Invassat– era, fins que s’ha reformat, l’òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscos laborals de l’administració de la Generalitat. Amb aquesta reforma organitzativa, aquest òrgan d’assessorament tècnic dirigirà orgànicament i funcionalment tots els serveis de prevenció de les conselleries d’Educació i de Justícia i Administracions Públiques, fet que el converteix en jutge i part del procés de promoció de la seguretat i salut en el treball en el conjunt de la societat valenciana.
L’Invassat ha desenvolupat plans i programes per desplegar polítiques preventives en el teixit empresarial i administratiu valencià, alhora que investigava i innovava, o assessorava i assistia tècnicament i científicament empreses i personal. D’ara en avant, però, no solament haurà de continuar les tasques habituals, sinó que també haurà d’organitzar els serveis de Prevenció de Riscos Laborals de cada conselleria; per tant, s’ocuparà, d’una banda, de l’assessorament i de la gestió i, de l’altra, del control de les funcions preventives que organitze.
Una jugada bruta i maliciosa del Consell de la Generalitat amb què aconsegueix que l’únic òrgan que sancionava la mala gestió dels serveis preventius en matèria laboral deixe de fer-ho perquè es converteix ara també en gestor directe d’aquests.
El govern valencià ha introduït aquestes modificacions en l’estructura de la prevenció de la salut laboral que afecta tot el personal de la Generalitat sense utilitzar els mecanismes democràtics i de participació que estableix la legislació actual.
Aquests canvis no s’haurien d’haver fet sense la participació, almenys, de les organitzacions sindicals i els treballadors i treballadores; principi bàsic de la política preventiva, segons la llei de prevenció de riscos laborals.
És, si més no, una altra mostra de la poca estima, valor i consideració que la Generalitat té per les polítiques preventives que vigilen la salut de milers d’empleades i empleats públics, i ho ha decidit, unilateralment, sense cap consulta, prescriptiva, als agents socials.
No es tracta d’un fet aïllat i casual, sinó d’una maniobra ben estudiada per a desposseir de la independència tècnica i política el màxim òrgan d’assessorament tècnic i científic de què disposaven el conjunt de treballadors i treballadores valencians. Aquesta decisió de caràcter polític no té més objectiu que tractar de centralitzar i reduir els mitjans materials i humans que es destinaven a la prevenció i converteix l’Invassat en un òrgan de control polític.
La prevenció, amb independència de l’inexistent compromís polític per a aplicar-la, exigeix una proximitat als centres de treball i requereix recursos humans i materials que, amb aquesta nova estructura, no arribaran mai a cap conselleria.
STEPV sosté que la prevenció no pot ser sacrificada a causa de la crisi, ja que entén que la salut laboral ha de constituir un eix prioritari en qualsevol situació; no és admissible de cap manera que, al cap de setze anys de l’aprovació de la llei de prevenció de riscos laborals, en el sector educatiu els avanços siguen extraordinàriament limitats.
Fins a quatre denúncies hem interposat en Inspecció de Treball perquè l’Administració ha incomplit acords signats amb les organitzacions sindicals, que la comprometien a aplicar la figura del coordinador de prevenció en cada centre educatiu, a garantir la cura de la salut a què cada treballador i treballadora té dret, a regular les adaptacions o els canvis de lloc de treball, o a assessorar tècnicament per a l’elaboració dels plans d’emergència i d’autoprotecció.
Quan en el sector docent encara estem en uns estadis ínfims pel que fa a la universalització del dret a la protecció de la salut, la Generalitat valenciana sentencia a mort els serveis propis de prevenció laboral de què disposàvem unificant tots sota la direcció de l’Invassat, el qual, a partir d’ara, ja no serà un òrgan assertiu d’assessorament tècnic i científic completament independent, sinó que passa a ser un òrgan polític segrestat pels dictats autocràtics dels dirigents de la Generalitat.