Més bombers i menys polítiques ecocides

Des dels diferents sindicats d’Intersindical Valenciana fa cinquanta anys que defensem uns serveis públics universals, de qualitat i arrelats al territori. També fa anys que treballem al costat d’organitzacions ecologistes, entitats veïnals i moviments socials per denunciar unes polítiques que ens condueixen cap a una degradació ambiental incompatible amb la defensa de la vida i del bé comú.

“Volem més bombers i menys torers!” El crit s’ha convertit en el resum d’una indignació compartida. Mentre el Govern valencià retalla recursos als serveis d’emergències, continua destinant diners públics a activitats com les corregudes de bous, que davant l’escàs públic difícilment serien viables sense aquestes subvencions. És una qüestió de prioritats polítiques.

Els incendis forestals s’apaguen a l’hivern: amb una gestió forestal adequada, amb personal suficient, amb una agricultura viva, amb ramaderia extensiva, amb inversions sostingudes i amb una ordenació del territori que pose la conservació dels ecosistemes per damunt dels interessos especulatius. Com defensa el biòleg Ricardo Almenar, invertir de manera estable en la conservació i la gestió forestal genera un retorn social i econòmic extraordinari. Considerar la muntanya un espai marginal és una greu equivocació. La muntanya és un bé comú imprescindible per garantir la vida present i futura. Els incendis són la conseqüència de dècades d’abandó rural i de polítiques forestals erràtiques o inexistents.

Les comunitats autònomes tenen la responsabilitat de planificar i dirigir els dispositius ordinaris de protecció civil. Només quan una emergència supera objectivament la seua capacitat de resposta correspon a l’Estat assumir-ne la direcció. Per això resulta especialment preocupant que el Govern valencià impulse una política de reducció d’impostos als grans patrimonis i a les empreses mentre renuncia a instruments fiscals com la taxa turística i continua afavorint un model econòmic especulatiu i extractiu. Les conseqüències són evidents: menys recursos per a la sanitat, l’educació, la dependència i els serveis d’emergències, així com una major privatització de serveis essencials. Sense uns serveis públics forts no podrem afrontar els riscos derivats del canvi climàtic.

Però denunciar no és suficient. També cal construir alternatives.

Inspirant-nos en la idea de Greta Thunberg que “la nostra casa està en flames”, des d’Intersindical hem reflexionat sobre com fer possible una transició socioecològica justa. Fa temps que defensem el Treball Garantit i la Renda Bàsica Universal com a eines complementàries per desvincular el benestar del creixement econòmic permanent i avançar cap a una economia al servei de les persones i dels límits ecològics del planeta.

El Treball Garantit podria impulsar la revitalització del món rural mitjançant ocupacions socialment útils: la gestió forestal, la restauració d’ecosistemes, l’agricultura ecològica, el pasturatge extensiu, la cura de les persones grans, dependents i infants o la conservació del patrimoni natural i paisatgístic. Es tracta de generar ocupació digna mentre protegim la vida, reforcem la cohesió social i ens preparem per als reptes del col·lapse climàtic.

Com afirmava Claudio Naranjo, els grans savis de la humanitat coincideixen que el sentit de la vida consisteix a transcendir el nostre egoisme i egocentrisme per veure als altres i al medi ambient com a part de nosaltres mateixos. Aquesta reflexió ens recorda que la transformació ecològica també passa per una transformació individual: cultural i ètica. Necessitem una ciutadania crítica, conscient i solidària. Per això és imprescindible reivindicar el paper d’una educació pública de qualitat que forme persones lliures i compromeses amb el bé comú.

Necessitem més bombers, més prevenció, més serveis públics i més territori viu. I, sobretot, necessitem abandonar d’una vegada les polítiques que converteixen el nostre País en un espai cada vegada més vulnerable davant la crisi ecològica. Perquè protegir els boscos és, en definitiva, protegir la vida.