Més de 200 organitzacions exigim l’eixida del Tractat de la Carta de l’Energia

No podem permetre que les mesures per a frenar la crisi climàtica, atallar la pobresa energètica o alleujar la crisi social durant la pandèmia de la Covid-19 generen demandes milionàries contra l’Estat sota el TCE. Per això, aquest dimarts 9 de juny a les 11 h fem una campanya en xarxes amb l’etiqueta #HayUnaCartaParaTi per a visibilitzar la nostra acció i els perills que suposa el TCE.


Accedeix a les firmes d’adhesió d’organitzacions i membres de la societat civil i al document:

https://www.noalttip.org/carta-per-demanar-la-sortida-despanya-del-tractat-sobre-la-carta-de-lenergia/

Document:

SOL·LICITEM LA SORTIDA D’ESPANYA DEL TRACTAT SOBRE LA CARTA DE L’ENERGIA

Les organitzacions de la societat civil, sindicats i representants polítics que subscriuen la present carta ens dirigim al Govern d’Espanya, com a membre de la Conferència de la Carta de l’Energia, per sol·licitar-li la sortida del Regne d’Espanya del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE) davant la celebració de la segona ronda de negociacions per a la seva modernització el pròxim mes de juny a Brussel·les.

En una situació de crisi climàtica i sanitària, en la que s’haurien de prendre mesures legislatives extraordinàries, considerem que el TCE constitueix una greu amenaça per a l’interés públic, degut a la seva incompatibilitat amb l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura global a un 1,5 ºC de l’Acord de París sobre el clima, amb les polítiques necessàries per a la transició energètica justa i amb altres mesures imprescindibles de polítiques públiques. El TCE posa en perill els objectius continguts en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i la proposta de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

El TCE és un tractat multilateral d’inversions en el sector energètic concebut a finals dels anys 90 i ratificat actualment per 53 països d’Europa, Àsia Central i Japó. És un acord extremadament asimètric, que atorga grans privilegis a corporacions i inversors del sector de l’energia. El TCE conté moltes normes, però no són les disposicions que protegeixen les inversions estrangeres en el sector energètic – com les clàusules de solució de conflictes inversor-Estat (ISDS) – les que són especialment preocupants. Aquestes disposicions instauren uns tribunals d’arbitratge privats, compostos per tres advocats especialitzats en dret comercial internacional, que funcionen al marge dels tribunals públics existents, en un procés opac pel que els inversors estrangers poden demandar els Estats quan aquests executen mesures que afecten als seus interessos econòmics i els reclamen xifres desorbitades de diner públic.

D’aquesta manera, el TCE està essent utilitzat – i ho serà, cada vegada més – per qüestionar aquelles mesures legislatives dirigides a eliminar progressivament les fonts d’energia fòssil i nuclear. Serà un obstacle per prioritzar la inversió en energies renovables i en eficiència energètica, per posar la producció d’energia sota el control públic i per adoptar mesures que posen fi a la pobresa energètica.

En el context actual d’emergència climàtica, ecològica i social, podem enumerar almenys cinc raons per les quals el TCE suposa un greu perill:

El TCE posa en risc els pressupostos públics i els diners dels contribuents

Cap acord de comerç i inversions del món ha donat lloc a tantes demandes inversor-Estat com el TCE. El març de 2020, el nombre total de demandes ISDS conegudes interposades sota aquest tractat havia arribat a la xifra alarmant de 129. A finals de 2019, els diferents governs ja havien sigut condemnats a pagar més de 52 mil milions de dòlars, quantitat equivalent a la inversió anual necessària per proporcionar accés a l’electricitat a persones que no hi tenen accés a escala mundial. El Regne d’Espanya és, hui en dia, el més demandat sota el TCE, i acumula un total de 47 denuncies, de les quals 16 ja s’han resolt a favor de l’inversor. Això suposa 1.046 milions d’euros. Aquesta xifra equival a quasi 7 vegades el pressupost que Espanya s’ha compromès a aportar al Fons Verd de l’ONU per donar suport a accions per afrontar el canvi climàtic.

El TCE protegeix les inversions en combustibles fòssils, i s’utilitza per qüestionar i debilitar les mesures d’acció climàtica i mediambiental imprescindibles

Mentre que la descarbonització dels sistemes productius i econòmics és crucial per fer front a l’emergència climàtica que amenaça la vida al planeta tal i com la coneixem, les inversions en el sector de l’energia fòssil (petroli, gas, nuclear i carbó) es troben altament protegides pel TCE. Són molts els casos de demandes d’inversors estrangers a Estats signataris del TCE per l’adopció de mesures encaminades a l’acció climàtica i la protecció ambiental. Des de l’amenaça recent de demanda milionària d’Uniper i RWE contra Holanda després de l’aprovació d’una llei pel tancament de les centrals de carbó de generació elèctrica el 2030, fins a la demanda de la multinacional sueca Vattenfall contra alemanya el 2009 per regular la protecció de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat en una planta elèctrica de carbó per valor de 1.400 milions d’euros. O la demanda de Rockhopper contra Itàlia el 2016 per la prohibició de nous projectes de perforació de petroli a les seues costes per valor de 40-50 milions de dòlars.

El TCE amenaça l’impuls de les energies renovables
Aconseguir un planeta lliure de combustibles fòssils en què la producció d’energia estiga basada en fonts renovables és un gran desafiament que requereix grans canvis de regulacions i lleis. Si es considera el precedent dels casos descrits anteriorment, és previsible imaginar un escenari en el qual la posada en marxa del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) done lloc a demandes milionàries contra Estats que legislen per la consecució de la neutralitat climàtica. En el cas d’Espanya, això suposaria un greu obstacle en la transició energètica en un país altament vulnerable al canvi climàtic. Quasi la meitat (22 de 47) de les demandes conegudes contra el Regne d’Espanya – si bé basen els seus casos en les retallades de les subvencions a les energies renovables – són d’inversors amb vincles en la indústria del gas, carbó, petroli o energia nuclear. El TCE amb prou feines defensa les petites empreses i renovables.

El TCE pot ser utilitzat per combatre les mesures destinades a fer que l’energia siga assequible i a posar-la sota control públic

Diversos països d’Europa de l’Est han sigut demandats en virtut del TCE per haver aprovat mesures encaminades a limitar els elevats beneficis de les companyies energètiques i a reduir els preus de l’electricitat per consumidors. Les disposicions del TCE també poden utilitzar-se contra les iniciatives dirigides a posar la producció i els serveis energètics sota la propietat i el control públic i democràtic, així com revertir els efectes negatius de les privatitzacions fracassades del sector energètic. Això resulta especialment preocupant en el context de pobresa energètica que pateixen moltes famílies d’Espanya. El 2018, el 15% de les llars del país tenien temperatures inadequades, endarrerien el pagament de les factures d’energia o totes dues coses. Al voltant de 6,8 milions de persones van patir pobresa energètica o estaven en risc de patir-la. Segons Eurostat, Espanya és el quart país de la UE amb el preu de l’electricitat més elevat i, tanmateix, el salari mitjà de les llars espanyoles està per sota de la mitjana de la UE.

L’arbitratge entre inversors i Estats en el marc del TCE és contrari a l’Estat de Dret i debilita els sistemes jurídics nacionals
Contràriament al principi d’igualtat d’accés a la justícia, el TCE crea un sistema judicial paral·lel a disposició exclusiva d’alguns dels agents socials amb major poder econòmic: els inversors estrangers. És àmpliament conegut que els àrbitres privats que resolen conflictes inversor-Estat guanyen sumes milionàries amb aquests casos, per la qual cosa compten amb un gran incentiu per donar suport, independentment de quin siga l’interés públic, al fort auge dels litigis emparats pel TCE. Sota aquest tractat, els àrbitres gaudeixen d’un ampli poder a l’hora de determinar la forma en la qual s’interpreten les clàusules contractuals en benefici dels inversors, amb enormes conseqüències sobre els pressupostos públics. Així mateix, en contra dels principis bàsics d’independència i publicitat que regeixen qualsevol model de justícia propi d’un sistema democràtic, els arbitratges del TCE són altament secrets i amaguen, sovint, conflictes d’interessos que afecten als àrbitres, vinculats freqüentment a interessos empresarials.

D’altra banda, fins a data de hui, només cinc grans bufets han participat en el 46 % de totes les demandes conegudes en virtut del TCE. Resulta inadmissible que despatxos d’advocats, àrbitres de naturalesa privada i inversors obtinguen ingressos astronòmics a costa de litigis contra Estats que afecten interessos generals i diners de les i dels contribuents. En aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seua sentència de 2018 sobre el cas Achmea (Caso C-284/16), va rebutjar amb claredat la clàusula d’arbitratge d’un acord d’inversió celebrat entre Estats membres de la UE per resultar contrari al Dret de la Unió.

Demandes de les organitzacions signants

En base el que s’ha explicat, i en vista de l’inici de la segona ronda de negociació per a la modernització del TCE durant el pròxim mes de juny, les organitzacions signants d’aquesta carta considerem que, en el seu estat actual, és molt improbable que el procés de modernització del TCE solucione les mancances descrites. Entre d’altres raons, el mandat de la UE per les negociacions del TCE no preveu la fi de la protecció de les inversions en combustibles fòssils i energia nuclear, l’exclusió dels arbitratges d’inversió ISDS o altres formes de solució de conflictes entre inversors i Estats, ni la incorporació d’objectius coercitius per fer front a l’emergència climàtica o la degradació mediambiental.

Mentre que la UE i Espanya ja han declarat l’emergència climàtica i pretenen estar a l’avantguarda de l’acció pel clima, resulta incongruent continuar en un tractat que protegeix les inversions en combustibles fòssils.

En conseqüència, les organitzacions i sindicats signants fem una crida al Govern d’Espanya a:

-Retirar-se del TCEi plantejar en el Consell de la UE la seua derogació de manera conjunta. L’article 47 del TCE preveu la retirada del Tractat en qualsevol moment. Itàlia, per exemple, ja va fer-ho el 2016. És simplement una qüestió de voluntat política.

-No seguir en el procés actual de modernitzaciódel TCE, ja que, pel seu abast limitat i els conflictes d’interessos involucrats, difícilment podrà donar lloc a un tractat respectuós amb el clima i el medi ambient.

-Posar fre immediatament al procés d’expansió geogràfica del TCE i no permetre cap nova adhesió en el seu estat actual.

-Sol·licitar l’eliminació dels mecanismes de resolució de conflictes inversor-Estat, ja siguen l’ISDS, l’ICS, o el Tribunal Mutilateral d’Inversions (MIC), tant en el TCE com en altres acords actuals i futurs.