“No als mercats d’emissions de carboni”

Per a:  Els governs i negociadors, els mitjans i la societat civil

COP25: QUE EL REGLAMENT DE PARÍS NO INCLOGA ELS MERCATS D’EMISSIONS DE CARBONI

Els sotasignats exigim que els mercats d’emissions de carboni no s’admeten com a part del Reglament de París. Ens oposem al fet que s’aprove una resolució sobre els mercats d’emissions de carboni en la COP25.

Amb la taxa actual d’emissions a nivell mundial, és probable que esgotem el pressupost de carboni per a mantindre l’augment de la temperatura per davall d’1,5 graus Celsius abans de 2025. Segons la ciència, simplement no tenim més espai atmosfèric per a alliberar més carboni i hem d’exigir-los als països rics que deixen d’eludir les seues responsabilitats històriques i ajuden a reduir dràsticament les emissions en origen de manera immediata. Els compromisos actuals assumits per les parts en el marc de l’Acord de París ja ens encaminen a un calfament desastrós de 3 a 5 graus Celsius. 

Un punt clau en la taula de negociació a Madrid seran les normes internacionals per als mercats d’emissions de carboni, i en el marc de l’Article 6 potser veiem com els mercats d’emissions de carboni s’inclouen com a part del Reglament de París. Això implicaria fins i tot més emissions, amb un major augment de la temperatura, ús continuat de combustibles fòssils i dècades d’inacció, distracció i acaparament del poder i l’energia per les grans empreses. 
 
Una resolució sobre l’Article 6, especialment 6.2 i 6.4, afebliria encara més els (ja tímids) plans nacionals dels països rics i li donaria als governs carta blanca per a continuar contaminant. Això al seu torn implicaria major pressió sobre els països en desenvolupament perquè executen activitats de compensació d’emissions i els negaria el seu dret a la quota part justa que els correspon de l’espai atmosfèric. És a dir, a usar el pressupost de carboni restant amb la finalitat de satisfer les necessitats bàsiques dels seus pobles.  

Els mercats d’emissions de carboni no funcionen. Els esquemes de límits i comerç no han aconseguit reduir les emissions i no representen una acció vertadera enfront del canvi climàtic. Sota aquests esquemes les emissions mundials van continuar augmentant. Estan plens d’errades intrínseques i buits legals que els fan inviables. La compensació d’emissions exigeix fer suposicions científicament dubtoses: mesclar drets d’emissió derivats de diferents esquemes de compensació implica que les compensacions d’emissions de carboni de diferents fonts es compten com a “iguals”. El carboni resultant de la crema de combustibles fòssils en un lloc del món no es pot “contrarestar” compensant-lo amb el carboni dels cicles naturals del carboni terrestre, ja que no és així com funcionen els ecosistemes.  

S’ha demostrat que és quasi impossible portar registre de si realment es van dur a terme els projectes de compensació d’emissions i de quant carboni s’ha compensat en realitat. És més, la compensació d’emissions comptabilitza emissions hipotètiques: “el que s’hauria emés si aquesta activitat no s’haguera dut a terme”. Aquest enfocament incentiva fer trampa, per exemple, fer prediccions fraudulentes o produir més contaminació a l’inici, per a poder acumular drets d’emissió addicionals quan la contaminació es redueix. Aquest tipus de comptabilitat creativa pot fer que les coses lluïsquen bé en teoria, però no es pot negociar amb la ciència. En lloc de reduir les emissions, el comerç d’emissions de carboni les augmenta.

Aquests esquemes han generat conflictes, abusos empresarials, relocalització forçada i amenaces de genocidi cultural, particularment contra els Pobles Indígenes, agricultors/es de xicoteta escala, habitants dels boscos, joves, dones i sectors de la població no blancs. Els esquemes de compensació d’emissions de carboni són responsables per les atrocitats comeses contra poblacions vulnerables a tot el món, i els rebutgem per considerar-los una forma de colonialisme climàtic. 

Si al desembre s’aprova una resolució sobre l’Article 6, existeix el risc molt real que es permeta que els mercats de carboni es convertisquen en un component significatiu dels esforços d’un país per a complir amb les seues contribucions determinades a nivell nacional. Això portaria al fet que molts governs entreguen el control de gran part de la seua política nacional climàtica a mercats d’emissions de carboni controlats per grans empreses. La cooptació empresarial de les nostres institucions democràtiques de presa de decisions (tals com els nostres governs i la CMNUCC) margina les solucions creïbles liderades pels pobles, per a afavorir en canvi els interessos empresarials que destrueixen el planeta.  

Això és inacceptable. Exigim que els països rics deixen d’eludir les seues responsabilitats i que totes les parts es comprometen a complir amb la quota part justa que els correspon dels esforços climàtics. Exigim solucions vertaderes que tinguen com a resultat la reducció de les emissions en origen i ens conduïsquen a un món més just i equitatiu. Exigim finançament públic real i addicional dels països rics perquè els països pobres puguen fer la transició cap a sistemes energètics justos, adaptar-se als impactes del clima i que se’ls indemnitze per les pèrdues i danys irreparables.

No als mercats d’emissions de carboni! No a les falses solucions i les distraccions perilloses! No al colonialisme climàtic! No al poder i impunitat de les grans empreses! COP25: Accions vertaderes i equitatives ja!

En l’enllaç següent podeu llegir la llista d’organitzacions que han signat el manifest:

Petició de “No als mercats d’emissions de carboni”