Preocupació davant la intenció de reduir els requisits ambientals per a la instal·lació de granges intensives

Aquestes informacions parlen de reunions de membres de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient amb representants del sector ramader en les que s’ha arribat a parlar de derogar la legislació d’Avaluació d’Impacte Ambiental, així com incorporar el silenci administratiu positiu per a llicències ambientals. Cal recordar que la legislació ambiental és la garantia per a la sostenibilitat i la protecció dels recursos naturals, per la qual cosa no es pot flexibilitzar el compliment d’aquesta legislació.
En l’actualitat, en funció del volum i del tpus de bestiar, es requereix la preceptiva Autorització Ambiental Integrada i la consegüent Declaració d’Impacte Ambiental, en la qual s’indica la superfície total agrícola necessària per a l’aportació de la dejecció com a fertilitzant una vegada estabilitzada, a raó de 170 kg de Nitrogen/Ha (segons Directiva 91/676 sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries), no es té constància de l’existència, en l’àmbit autonòmic, d’un registre únic de les superfícies agrícoles declarades per cada explotació. De la mateixa manera, tampoc es certifica que els períodes mínims per a l’estabilitat dels purins es compleixen.
Les grans explotacions intensives amb milers de porcs han substituït els xicotets ramaders i el benefici que antigament suposava el fem dels porcs per augmentar la fertilitat del terreny ha passat des de fa ja anys a convertir-se en un dels majors problemes ambientals i de salut pública. L’alta concentració de purins i la seua mala gestió sobrepassa l’assimilació del terreny i acaba contaminant les aigües superficials i subterrànies, com demostren les dades sobre qualitat de les aigües subterrànies de la Conselleria i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A més, la implantació d’aquesta ramaderia intensiva ha significat greus contaminacions atmosfèriques, dels sòls i de les aigües en les zones adjacents a les granges, en particular per nitrats, la principal font de contaminació del medi ambient provinent dels excrements dels porcs. A més les emissions d’amoníac, que provenen principalment de la ramaderia intensiva, a Espanya superen el límit marcat per la Unió Europea.
Per això les organitzacions adherides a aquest escrit considerem que, de cap manera s’han de rebaixar les exigències ambientals per la instal·lació d’aquestes macrogranges i ens dirigirem a la Conselleria per tal de demanar informació i explicacions al respecte.

D’altra banda, és dubtós que l’aposta per aquestes instal·lacions siga una ferramenta per a la lluita contra la despoblació. Al contrari, els problemes causats per aquestes macrogranges, dificulten la posada en valor de les zones d’interior, que a més no són generadores de molta ocupació.
El model de grans explotacions de producció intensiva –amb el que es vol competir amb altres comunitats relaxant la normativa ambiental- és incompatible amb la situació d’emergència climàtica que el govern valencià ha declarat recentment. Aquest model productiu, intensiu a través d’integradores, es caracteritza per l’estabulació dels animals, amb la consegüent necessitat d’infraestructures i d’inputs exògens per a la producció (pinsos, productes zoosanitaris, etc.), ús abusiu de les aigües, així com la concentració de les dejeccions generades. Més aviat caldria apostar per reconvertir les actuals granges en models agroecològics que treballen amb menys animals, amb millors condicions, amb una alimentació més saludable, basada en inputs generats en el propi territori, i amb una millor gestió dels residus contaminants que generen. Sense perdre de vista que s’ha de fomentar la reducció del consum de carn, per tal de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
La principal diferència entre els purins i la resta d’excrements és que els purins tenen un baix contingut en matèria seca. Els purins estan formats per diversos components contaminants o perjudicials per al medi ambient, principalment un excés important de nitrat, fosfat, potassi i metalls pesants (provinents de les aportacions d’enriquiment en el procés de fabricació de pinsos, fonamentalment coure, zinc, cadmi i plom), derivats de les dejeccions animals o d’animals morts. Tant el nitrogen com el fòsfor són macronutrients, essencials per a la vida de les plantes, de manera que el seu excés provoca la proliferació de vida descontrolada. En algunes regions la quantitat d’aigües afectades per excessos de nitrats és alarmant, sobretot tenint en compte que en els passats anys la tendència ha anat a pitjor. Les aigües afectades per excés de nitrats deixen de ser potables, ja que els nitrats poden passar a formar nitrocompostos, que en molts casos són cancerígens.
Per tant, no considerem que flexibilitzar la legislació ambiental per facilitat la instal·lació de granges intensives i promoure aquest model productiu, puga afavorir el desenvolupament d’una economia sostenible en el territori, ni fer front al canvi climàtic ni lluitar contra la despoblació del món rural.

Entitats que donem suport a aquest escrit:
Acció Ecologista – Agró
ADIRA - Asociación por el Desarrollo Integral del Rincón de Ademuz
Asociación de Productores y Artesanos La Dula Serrana
Asociación La Caterva
Coordinadora Por Una Serranía Viva
Ecologistes en Acció del País Valencià
Intersindical Valenciana
Plataforma per la Sobirania Alimentària al País Valencià
Plataforma Túria Verd
SEO/Birdlife
Sistema Participativo de Garantía Ecollaures
Xúquer Viu