Exposicions

Ramon Guillem escriu sobre Elsa Pérez Robles

Recordem la inauguració de module II

Un  dels quadres de l'exposició
Un dels quadres de l'exposició
29 / 07 / 2016 | Dolors Jimeno

El dia 21 d’abril de 2016 Elsa Pérez Robles va inaugurar en la Intersindical Valenciana la seua mostra module II. L’exposició segueix la tradició de l’abstracció geomètrica i està basada en els mòduls utilitzats a les xarxes modulars. La tècnica utilitzada és acrílic sobre llenç.

La majoria de colors d'aquesta exposició són de fabricació pròpia

A continuació publiquem el text que l’escriptor Ramon Guillem va llegir en l’acte de presentació i que generosament ens ha cedit.

                PRESENTACIÓ DE L´EXPOSICIÓ D´ELSA PÉREZ ROBLES

                                                                      Ramon Guillem


              Hi ha un text de Ramón Gaya titulat Naturalidad del arte (y artificialidad de la crítica) que diu: “Al darnos cuenta, un día, de la naturalidad y verdad del arte, nos damos cuenta al mismo tiempo de la artificialidad y mentira de la crítica artística / Lo más patético del crítico de arte…no es tanto que se equivoque y no entienda, sino que entiende de una cosa que…no comprende”.
    Bé, reconec que jo no tinc aquest problema, perquè, com tots sabeu, almenys pel que fa a l´art, no sóc cap crític. En tot cas, com a escriptor, o, millor, com a poeta, puc referir-me a certa intuïció, a certa comprensió que em permet acostar-me a determinada percepció artística, encara que siga de manera molt llunyana i difusa en tant que el poema no és estrictament allò que podríem considerar un artefacte racional (per molt racional que siga, sempre hi ha una part que fuig i se´ns escapa).  És aquest el motiu pel qual, tot i certa aparença de veritat, el vertader regne de la poesia és el fingiment, com bé va explicar-nos Pessoa. És a dir: que avui tinc la consciència ben tranquil.la, perquè les meues armes de poeta em lliuren de l´obligació de comprendre (i qui sap si també d´entendre) en tant que no sóc cap crític d´art, i puc acostar-me als camins gloriosos de la incertesa i el dubte amb total impunitat. 
  És ara, doncs, després d´aquest preambul exculpatori, que puc començar amb la tasca que m´ha estat encomanada. Elsa Pérez Robles va nàixer a Portland, és Llicenciada en Belles Arts (en l´especialitat d´escultura), ha col.laborat en diverses publicacions i ha participat en diverses exposicions tant col.lectives com individuals. Ha estat directora de la sala municipal d´exposicions Els Porxets de Sueca, fou professora de pintura a la mateixa localitat , i des de l´any 2003 és professora de Dibuix d´Educació Secundària. Aquestes serien les dades –fredes si voleu- del seu currículum, que potser no ens explicarien massa el perquè de la tria estètica en les seues creacions.  Anem un pas més enllà : en realitat, és professora de Dibuix Tècnic, i és aquesta constant la que li ha obert la porta a desenvolupar un tipus de pintura i de fotografia –ella ens ha dit que de fet ja l´havia començat en els mateixos estudis- relacionada amb la geometria. Potser també com una personal aproximació a l´abstracció geomètrica, amb la figura al fons de Mondrian, o fins i tot del darrer Kandinski (“Una massa de turons de tots els colors que hom pugui i vulgui imaginar. Tots de diferents mides, però de formes sempre iguals », així començava, per cert, « Turons », un poema d´aquest pintor de l´època en què va fer el salt fora de la figuració). 
      “Colors”, deia el pintor poeta, i és aquest precisament un tema amb el qual Elsa Pérez Robles s´hi troba ben a gust: no debades, una influència a destacar al seu treball és la del disseny gràfic dels anys 50, 60 i 70, però també la de l´Op Art, és a dir l´art òptic, aquell que juga amb els efectes visuals i l´art impersonal, però que en ella apareix sobretot en les composicions on utilitza només el blanc i el negre.  Però a més a més, la majoria de colors d´aquesta exposició són de fabricació pròpia, vull dir: que és ella mateixa la que fa la pintura. I la tècnica utilitzada és acrílic sobre llenç. Com ens ha explicat la mateixa autora, l´exposició està basada en els mòduls que configuren les xarxes modulars (de nou, doncs, apareixen el dibuix tècnic i el disseny gràfic), que s´apliquen en la creació de coses pertanyents a la nostra vida quotidiana, com estampats de roba, rejols, catifes…Aquesta indagació, aquesta expressió reflecteix la idea que cada quadre siga un mòdul a partir del qual es podria crear una xarxa modular.
    Com veieu açò que us dic només són conceptes, paraules que es perden en el laberint de les idees i que només volen proposar que observeu els quadres amb deteniment: és això el que haureu de fer aviat, i oblidar tota aquesta pretensió de comprensió per la meua part: en tot cas, ara vull recordar una conversa entre el poeta José Angel Valente i el pintor Antoni Tàpies (el llibret es deia Comunicación sobre el muro) on Valente deia: “la materia original sobre la que trabajamos todos es la misma. Es esa materia en la que uno no sabe muy bien qué va a encontrar, esa materia oscura”. La manera d´encarar-se amb aquest buit, amb aquesta fosca, és la que obrirà les portes a determinat tipus de creació. I en Elsa aquesta concepció de l´art –tot i no ser figuratiu, allò que podria semblar-li paradoxal a algú, però que en absolut ho és- s´acosta a la vida quotidiana, en tant que ella hi considera l´art com una part constitutiva, com una necessitat si no de simbiosi sí almenys d´integració o de participació.  Perquè l´art no pot existir sense la vida, i jo afegiria a més que tampoc la vida no podria existir sense l´art.  Almenys determinat tipus de vida, aquella que alguns podem considerar més profunda i vertadera. I és ara que crec,  sincerament, que Elsa Pérez Robles signaria també aquella frase de Miquel Barceló: “Pintem perquè amb la vida no en tenim prou”
   
   




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.