logo_intersindical

Intersindical Valenciana > Notícies de la Intersindical > Marxes 22-M

Les Marxes de la Dignitat tornen als carrers el 28 de maig

19 / 04 / 2016 | Intersindical

Amb la convocatòria de mobilitzacions en tots els territoris i nacions de l’estat, les Marxes de la Dignitat tornen als carrers el 28 de maig reivindicant Pa, Treball, sostre i Dignitat contra les polítiques d’austeritat i el pagament del deute.

Per a les Marxes de la Dignitat, ens trobem en un context de crisi del règim i del seu model productiu i davant d’una situació concreta de gran inestabilitat política, fruit d’un Parlament amb greus dificultats de governabilitat. Ara bé, en l’actual conjuntura es planteja que es pot forçar una sortida favorable per als interessos de la majoria social dels nostres pobles. Aquest context d’inestabilitat política i institucional (tant a nivell estatal com a nivell internacional), és el brou de cultiu ideal per recuperar la mobilització, i recorden que les Marxes de la Dignitat han contribuït significativament en l’aprofundiment d’aquesta crisi del règim.

La regeneració o la recomposició del Règim és possible, opció que no podem permetre, manifesten des del moviment 22M, que alhora planteja que cal reflexionar sobre el desplaçament parcial de les il·lusions a la via electoral “som conscients de les limitacions de la lluita institucional si no hi ha lluita popular, que és l’autèntic motor dels canvis “. Més enllà de l’escenari polític possible en l’estat, les necessitats són les mateixes, així com la vigència de les nostres reivindicacions. La lluita popular es fa indispensable, i l’eina de les Marxes és útil, per unificar les lluites, per arrossegar sectors cap a posicions de ruptura, per crear poder popular i canalitzar les ànsies de canvi, així com per deslegitimitzar encara més les estructures del bipartidisme polític.

Per a les Marxes de la Dignitat, independentment dels pactes i de la conformació del nou govern, així com del calendari electoral, és el moment per plantejar des de les Marxes, com a espai de confluència social, sindical i política, una ofensiva política que avance en la desobediència i que desemboque en un gran moviment que incidesca més que mai en la ruptura amb el règim del 78 i amb els governs de la Troica, per al que realitza una crida a la resta de col·lectius i organitzacions socials i polítiques que coincideixen amb el programa de les Marxes a sumar-se a aquestes mobilitzacions.

Per això, en les reunions del 31 de gener i del 2 d’abril, la Coordinadora Estatal de les Marxes de la Dignitat va acordar la convocatòria d’una forta mobilització descentralitzada per al 28 de maig, i a la tardor convocatòria de forma conjunta una acció centralitzada a Madrid sense posar data encara, i plantejant-noves formes d’acció. Alhora la Coordinadora Estatal va considerar de plena vigència el manifest estatal davant la persistència de la situació de retallades de drets i llibertats, compatible amb la necessitat d’actualitzar-lo.

Finalment, davant d’un context de govern en funcions, tenint en compte que el Parlament en aquests moments pot legislar, i que hi ha una àmplia configuració de forces que es podrien qualificar de no immobilistes, aquesta situació atorga un marge d’actuació a la majoria social i a les Marxes de la Dignitat, a l’hora d’exigir certes mesures immediates o qüestions de programa progressista (com la derogació de la Llei Mordassa, amnistia social el més àmplia possible, reformes laborals a favor de la classe obrera, etc.).

En aquesta línia, el moviment 22M considera necessari plantejar les reivindicacions amb reflexions de màxims en clau constituent o elements polítics centrals, com la relació amb el pagament del deute il·legítim, la sobirania dels pobles, etc., que facen possible el desenvolupament dels objectius socials i de les reivindicacions populars trepitjats pel règim del 78; i dotar les seves propostes de discurs, incidint en un decàleg d’exigències temàtiques (OTAN, dret a una vida digna, pressupostos militars, repressió, Drets Humans, reivindicacions sindicals, dret a decidir, feminisme, habitatge, etc.), que desenvolupe les reivindicacions del moviment des dels paràmetres d’una majoria social que lluita per transformar aquests espais, a més de patir directament les conseqüències de les polítiques de retallada i negació de drets.

Següent següent anterior Anterior


Deixa un comentari





Normes d'us: Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.

Troba'ns al Facebook