Informe: el valencià a l’ensenyament
Propostes del Sindicat
El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.
Qui ha governat des de fa anys amb majories absolutes no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s’exigira des de tots els àmbits i racons, i ha necessitat el compromís del professorat, pares i mares, personal de l’administració i els serveis (PAS), claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d’exigir dia a dia de l’administració el respecte a un dret i el compliment d’una llei.
L’anterior govern del PP, més partidari del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, es va proclamar ferm defensor del plurilingüisme, però d’un model plurilingüe en què la introducció de les altres llengües en el sistema educatiu s’ha fet en detriment del valencià. El decret de plurilingüisme partia de la premissa falsa que el valencià i el castellà estan en igualtat de condicions, i no plantejava el model adequat per a donar compliment als objectius educatius del nostre ordenament legal. Tampoc partia del coneixement pedagògic contrastat per a situacions lingüístiques semblants a la nostra. Per això, cal retirar-lo i encetar la negociació a partir dels elements aportats per totes les parts que hi intervenen.
Per a modificar l’actual model d’ensenyament plurilingüe cal fer una anàlisi de la situació a què s’ha arribat des que ve aplicant-se la LUEV. No cal dir que aquesta llei, de 1983, és obsoleta i no respon a les necessitats de la societat valenciana actual. Cal una nova llei -d’igualtat lingüística- que garantisca, no només en l’àmbit educatiu, sinó en el conjunt de la societat valenciana, situar la nostra llengua en igualtat de condicions que el castellà.
Qualsevol pla plurilingüe aplicat al nostre sistema educatiu ha de tindre com a punt de partida que l’alumnat valencià, en primer lloc, aconseguisca l’objectiu de la LUEV: dominar el valencià en igualtat de condicions respecte al castellà.
Ara mateix, el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.
STEPV considera imprescindible plantejar les accions següents:
- Convertir el valencià en el nucli configurador del currículum lingüístic i acadèmic, i llengua d’integració i cohesió de la comunitat educativa, normalitzar el seu ús en el funcionament administratiu, acadèmic i social, i irradiar aquest ús normal envers l’entorn del centre.
- Proporcionar als alumnes i les alumnes una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials, el domini funcional de dues llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
- Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes, per a tot el sistema: els objectius de coneixement igualitari d’ambdues llengües oficials només s’aconsegueixen amb els programes d’ensenyament en valencià.
- Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerat i cicles formatius.
- Distribuir de manera equilibrada els esforços entre les xarxes pública i privada. Cal que el sector privat, finançat amb diners públics, assumisca el que li correspon, i es responsabilitze del seu pes demogràfic i territorial. Sense l’ensenyament privat concertat, ara per ara, no es poden produir avanços significatius en les àrees urbanes.
- Avançar cap a un major equilibri territorial: la diferència en l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià entre Castelló i Alacant demana una planificació d’objectius que supere la voluntarietat.
- Garantir que als territoris de predomini lingüístic castellà tot l’estudiantat curse l’assignatura de valencià sense més excepcions que les que s’apliquen per a eximir de castellà, i preveure una presència ascendent d’assignatures en valencià a mesura que s’avança amb l’edat i els cursos.
- Atendre la demanda d’ensenyament en valencià allà on es produïsca, sobretot en els trams inicials d’infantil, però també en ESO, batxillerat, cicles formatius o universitat.
- Iniciar una planificació per a la catalogació dels llocs de treball pendents: els de les escoles oficials d’idiomes i els dels ensenyaments artístics (conservatoris elementals, professionals i superiors de música i dansa, escoles d’art i superiors de disseny i ceràmica, i escola superior d’art dramàtic).
- Dissenyar un sistema adequat per al seguiment i l’avaluació dels programes.
Normes d'ús