Notícies
Defensem la cultura com un bé essencial
Intersindical Valenciana defensa que la cultura ha de ser considerada com un bé essencial, universal i, per tant, una part important de les nostres societats democràtiques.
No sols ho sostenim nosaltres sinó que, sobretot després de la pandèmia del COVID, molts països i institucions han realitzat declaracions públiques per a protegir aquest bé intangible. Un exemple, Alemanya, en seu parlamentària, va declarar la cultura com a “bé de primera necessitat” i la conseqüència de tot això va ser la millora en les partides econòmiques per a donar suport a la indústria cultural i a les polítiques culturals de proximitat. Els llibres, el teatre, el cinema, la música o la dansa no són només un luxe en les nostres societats modernes sinó més bé han de considerar-se una part més de la nostra vida quotidiana. I no solament això sinó que, darrere d’aquestes expressions culturals, es troben moltes persones, treballadores i treballadors de la cultura que, al nostre país, són un col·lectiu dominat per la precarietat i l’absència de drets.
La curtesa de mires dels governants del nostre territori, sota el paraigua d’una ideologia de dreta i d’extrema dreta, aliens a aquests estàndards internacionals que cada vegada valoren més la cultura, aconseguirà que, si no es posa remei, eliminar les polítiques culturals dels espais públics.
Si al començament de la legislatura van començar posant el focus en aquelles entitats que no s’ajustaven a la seua ideologia exercint polítiques de cancel·lació cultural o censura, ara, amb els nous pressupostos, la batalla se centrarà en les retallades econòmiques amb l’objectiu d’asfixiar a les entitats dissidents i diferents.
Els darrers pressupostos, com ara veurem, van en aquesta línia d’anul·lació de la cultura i molt més si aquesta cultura va associada a la nostra llengua. El resultat final serà la desaparició de cultura valenciana i en valencià.
El procés de desmuntatge no ha començat ara sinó que va estar ja present en els primers passos que el nou Consell va donar l’any 2023, quan el PP i Vox van arribar al poder de la mà.
Heus aquí algunes de les primeres mesures que van prendre en aquest any d’arribada al poder:
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va rebre 14,7 milions d’euros enfront dels 16 del pressupost en vigor; el Consorci de Museus, que gestiona el Centre del Carme, perd un milió d’euros i es queda en 6,8; l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Recerca (IVCR+I) perd 700.000 euros i es queda en 3,7 milions i el Institut Valencià de Cultura (IVC), del qual depenen la programació teatral i musical i la Filmoteca, entre altres àrees, perd 4,5 milions d’euros, quedant-se amb 53,4.
En canvi, la fundació Toro de Lídia va començar a rebre diners públics i a ser considerada la tauromàquia com un bé que havia de ser protegit.
Els últims pressupostos, en una nova aliança entre Vox i PP, tornen a incidir sobre les retallades del ja retallat. Els comptes de Cultura, a més, són diferents als del 2024, ja que aquesta cartera no té rang de vicepresidència i forma part del Departament d’Educació, Universitats i Ocupació després de l’eixida de Vox del govern valencià el juliol del 2024 i la consegüent remodelació del Consell.
La situació d’algunes entitats comença a ser molt preocupant.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2025 presentats, retallen considerablement les partides destinades a les principals entitats culturals i institucions museístiques, com ara l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que cau un 18% fins als 12 milions d’euros; l’Institut Valencià de Cultura (IVC), un 11%; passa de 53,4 milions a 47,2 milions.
O el Consorci de Museus, un 2,48% que passa de 6,8 milions a 6,6 milions.
Aquestes retallades se sumen a la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua(AVL), que és reduirà «un 25%» com a mínim, un autèntic escàndol i un atac frontal a la nostra llengua perquè, a més, és produeix una disminució de les subvencions destinades al foment del valencià. En canvi, és manté en els comptes la partida de 300.000 euros destinada a activitats taurines de la qual és beneficiarà la Fundació Toro de Lídia que té la seua seu a Madrid.
Quant als museus, les Belles Arts manté idèntic el pressupost del 2024, amb 8,3 milions. L’IVAM, per part seua, perd 2,7 milions respecte a l’anterior exercici (un 18,4% menys) i passa de 14,7 milions el 2024 a 12 el 2025. Destaca el descens en el capítol d’inversions reals, amb 1,5 milions menys. El Palau de les Arts també perd i passa de 32,2 a 31,8 milions.
El pressupost del Consell Valencià de Cultura (CVC) descendeix un 7,92% i passa d’1,6 milions en 2024 a 1,5 enguany. També destaca el milió d’euros menys en despeses de personal.
La mostra anterior és només una anàlisi general d’una situació que, com diem, es funda en una tesi retrograda i ultramuntana, molt pròpia de les dretes més reaccionàries, que suposa que la cultura no és un bé públic, universal i essencial sinó que és part del mercat i que seran les polítiques neoliberals les que haurien d’expulsar al món cultural dels espais públics.
Els països amb democràcies més avançades no pensen el mateix i des de la nostra organització, des d’Intersindical Valenciana, continuarem criticant aquests despropòsits i alhora, com hem fet durant la pandèmia, continuarem proposant mesures perquè les polítiques culturals públiques es facen càrrec de les demandes del sector.
Seguirem denunciant la precarietat cultural i la necessitat que les treballadores i treballadors de la cultura li planten cara a aquest estat de coses amb una mobilització col·lectiva i entrellaçada de diferents sectors a favor de mesures concretes per a eliminar aquestes situacions de precarietat i per això demanen un PIB CULTURAL DIGNE de l’1% al País Valencià i demanem que la CULTURA siga declarada com a un BÉ ESSENCIAL.
Totes les entitats culturals, afectades i no afectades, i la societat en general han d’alçar la veu i unir-se en noves plataformes culturals de caràcter col·laboratiu amb les quals plantar cara als actuals governants per a recordar-los que la cultura té un gran retorn social i que amb la cultura com a bandera d’un poble estaríem més units, seríem més feliços i més lliures.
Normes d'ús