L’escriptor Juli Capilla ha presentat aquest 14 de maig a la seu d’Intersindical Valenciana el llibre «La terra i la paraula».
La presentació ha estat a càrrec del mestre i periodista Ezequiel Castellano i de l’editora de l’assaig Núria Sendra.
L’escriptor Juli Capilla va començar a escriure La terra i la paraula arran de la mort prematura als
cinquanta anys, d’un amic, Amadeo Laborda Gil als cinquanta anys. El mateix dia del decés va
escriure un obituari que es va publicar en un diari i, després, va sentir la necessitat imparable
d’escriure una mena de dietari que és alhora un llibre de memòries.
La terra i la paraula és, doncs, un rèquiem i un homenatge a l’amic finit, però és moltes més coses.
És també un reconeixement sentit als pares, als fills i als amics de tota la vida. I una evocació de la
casa com a símbol dels fonaments d’una nissaga familiar. Hi ha també la crònica social de finals del
segle XX, la d’una Transició en fals i mal digerida. Un repàs per la dècada dels setanta, huitanta i
noranta en què el país començava a respirar després de vora quaranta anys de dictadura, el relat de
la prosperitat d’una gent que començava a estiuar en tants pobles de la ruralia interior.
És un homenatge als pobles rurals d’interior. Hi ha les històries de les vides de la gent d’un poble
qualsevol i la recreació de la memòria col·lectiva d’un poble concret, Pedralba, de la comarca de la
Serranía o els Serrans. Una comarca tantes vegades oblidada i al mateix temps molt estimada. Una
terra vinguts a menys, com a conseqüència d’una globalització mal entesa i de la deixadesa o
negligència administrativa i política que ha condemnat els pobles a un exili rural sagnant, a la
despoblació més vergonyosa. Un territori, el de la Serranía, i un poble, Pedralba, històricament
valencià, on la permeabilitat idiomàtica ha estat una constant, on han conviscut amablement el
valencià i el castellà, sense polèmiques estèrils.
La terra i la paraula és també una conversa inacabada, i inacabable, amb l’amic traspassat sobre
l’actualitat política d’una país convuls i marcat massa sovint per la confrontació ideològica,
identitària i territorial. La reivindicació de la necessitat de la memòria històrica en pro de la
dignificació de les víctimes de la guerra i de la repressió franquista. Una reflexió sobre la
configuració de l’Estat, sobre l’iberisme que propugnen Ian Gibson i José Saramago. Sobre les
sobiranies i les identitats nacionals que configuren, encara, “la pell de brau” de què parlava
Salvador Espriu amb una voluntat clarament conciliadora i constructiva. Aquest llibre és també un
homenatge a alguns escriptors de dimensió universal: Federico García Lorca, Antonio Machado,
Miguel Hernández, George Orwell, Alfons Cervera…
La terra i la paraula és un testimoni sincer, honest, diàfan, sobre l’amistat, la mort i la vida; sobre
la bellesa dels moments viscuts; sobre la pèrdua. Sobre la perdurabilitat, malgrat tot, de la vida a
través de la terra i la paraula.
Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant,. Un text poètic i assagístic
alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València com
a prova que la pèrdua i la bellesa poden anar-hi de la mà.
Biografia
Juli Capilla (València, 1970) és professor, escriptor, editor i promotor cultural. Ha publicat narrativa
breu, novel·la, poesia, assaig i llibres de divulgació de la lectura i literatura per a infants i joves,
entre els quals Ars libri. L’aventura del llibre i la paraula, Arrelats. Famílies valencianes amb
història, La casa buida, El Xitxarra. Un tren de llegenda i L’home de Melbourne.
Ha estat guardonat amb una quarantena de premis en tots els gèneres. Actualment, és codirector de
la revista literària L’Aiguadolç. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, conseller
del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia i soci de l’Institut
d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.