Drets
23 de maig Dia Internacional del Futbol Femení.
celebrem la lluita, la passió i la perseverança de tantes dones que han trencat barreres al terreny de joc. El futbol femení és força, treball en equip i resistència, però també és història i futur.
Aquest dia ens recorda que encara cal continuar reivindicant la igualtat d’oportunitats, el reconeixement i les condicions dignes per a totes les jugadores, entrenadores i professionals que fan gran aquest esport.
La història del futbol femení al País Valencià comença a la dècada de 1930, tot i que hi ha indicis de partits amateurs als anys 20. El primer partit documentat es va jugar a Mestalla l’1 de gener de 1931 en un acte benèfic amb artistes del Teatre Russafa i l’Apolo de Madrid. Aquell dia, Consuelo Hernán es va convertir en la primera futbolista a marcar a Mestalla.
Als anys 70, el futbol femení es reactivà amb jugadores com Merchina Peris i l’equip conegut com a Selecció València, que vestia els colors del València CF. Tot i això, el club no oficialitzà mai la secció, i desaparegué el 1971.
Als anys 90, el Llevant UE creà una secció femenina amb gran èxit esportiu. Finalment, el València CF recuperà el futbol femení l’any 2009, a partir de l’equip del Col·legi Alemany.
Malgrat els avanços, el futbol —el gran aparador esportiu i cultural del món— continua sent un territori on les dones juguen en desigualtat.
Mentre els estadis s’omplin per veure partits masculins i els sous milionaris es reparteixen entre ells, les jugadores han de reivindicar drets bàsics: convenis laborals, equiparació salarial, visibilitat als mitjans, respecte institucional i recursos dignes per entrenar i competir. L’elit del futbol femení a l’Estat Espanyol, per exemple, ha hagut de lluitar durant anys per una lliga professionalitzada i encara s’enfronta a discriminacions constants. I si parlem de categories base o amateurs, la precarietat és absoluta.
Aquest 23 de maig, recordem que el futbol no és només un joc, és una eina de socialització i un espai de construcció d’identitats. Negar o limitar l’accés de les dones i xiquetes a aquest espai és continuar perpetuant l’ordre patriarcal. Les grades, els vestidors i els terrenys de joc no són neutres. I per això cal que el feminisme jugue també.
Les grans gestes de les jugadores de la selecció espanyola, com el Mundial guanyat entre denúncies d’abusos i vexacions masclistes, no són només victòries esportives: són actes de resistència. Cada gol, cada reclamació, cada entrevista on parlen sense por, és una forma de trencar el silenci i eixamplar l’espai per a totes.
El futbol ha de ser un dret, no un privilegi. Per això cal seguir reivindicant-lo en clau feminista, des de l’escola fins a les institucions. Cal invertir, educar, legislar i acompanyar. Cal mirar el futbol amb ulleres violetes, perquè només així aconseguirem que les xiquetes puguen créixer sabent que tenen tot el camp per córrer-lo.
Per això, des d’Intersindical Dones empoderem les xiquetes que estimen el futbol a jugar, a ocupar els camps amb orgull i a trencar estereotips que encara les volen fora del joc. El futbol també és cosa de xiques, i la seua passió, esforç i talent mereixen el mateix reconeixement, suport i visibilitat que el dels seus companys. Apostem per un esport lliure de masclismes i obert a totes!
Perquè no és només futbol. És igualtat. I també es juga.
Normes d'ús