Cap dona ha de viure amb por, en silenci ni patir cap tipus de violència. És responsabilitat de tota la societat alçar la veu, educar en el respecte i treballar per una igualtat real.
Ni una menys! Per un País Valencià lliure de violències masclistes!
El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, la societat valenciana tornem a alçar la veu, ben alta i ben forta, per a denunciar una realitat que ens colpeja, ens indigna i ens avergonyeix com a societat: ens continuen matant.
Aquest 2026, 44 dones han sigut assassinades per violència masclista. Quaranta-quatre vides arrancades, quaranta-quatre històries interrompudes, quaranta-quatre famílies destrossades i somnis que mai no podran fer-se realitat. I darrere de cada xifra hi ha una dona, una persona amb nom i cognoms, amb projectes, il·lusions i dret a viure en llibertat.
No podem permetre que aquestes morts es convertisquen en una estadística més, en una notícia que dura unes hores o en un minut de silenci que després queda oblidat. No podem normalitzar la violència masclista, ni justificar-la, ni minimitzar-la. Tampoc podem mirar cap a un altre costat davant de qualsevol forma de violència, siga física, psicològica, sexual, econòmica o digital.
La violència contra les dones no és un problema individual, és una qüestió social, estructural i política que ens interpel·la a totes i a tots. És una vulneració dels drets humans i un atac directe a la llibertat, la dignitat i la igualtat. Per això, no n’hi ha prou amb condemnar els assassinats quan ja és massa tard. Cal previndre, educar en igualtat, escoltar les víctimes, protegir-les, acompanyar-les i garantir que cap dona se senta sola ni desprotegida davant de la violència.
Necessitem més compromís institucional, més recursos, més educació afectivosexual i més coeducació. Necessitem una societat que no qüestione les dones que denuncien, que no culpabilitze les víctimes i que no tolere cap actitud masclista. Perquè el silenci també protegeix els agressors, i davant de la violència masclista no podem ser neutrals.
El 25 de novembre, i cada dia de l’any, ha de ser una jornada de compromís i lluita per les dones que pateixen violència, per a protegir les que viuen amb por, per a donar veu a les que encara no poden parlar i per a garantir que cap dona haja de viure sotmesa, amenaçada o amb la por constant de no tornar a casa. Perquè la lluita contra la violència masclista no pot limitar-se a una data assenyalada: és una responsabilitat col·lectiva de tots els dies.
Volem dones lliures, no valentes per necessitat. Volem dones vives, amb drets, amb veu pròpia i amb la possibilitat de decidir sobre les seues vides. Volem filles que cresquen sense por, mares que visquen sense violència i una societat on la igualtat no siga només una paraula en els discursos, sinó una realitat quotidiana.
Per les que ja no estan, per les que sobreviuen a la violència i per les generacions que vindran, no farem ni un pas arrere.
Que se’ns escolte als carrers, a les institucions, a les escoles i a cada racó del nostre país.
Perquè no volem minuts de silenci, volem vides senceres. Perquè no volem por, volem llibertat.
Perquè no volem més víctimes, volem justícia.
25 DE NOVEMBRE: LLIURES, VIVES I VALENTES.