Drets
30 de juliol, dia internacional contra la tracta de persones
El 72% de víctimes de tracta són dones i xiquetes
L’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana exigeix acords internacionals que prioritzen la persecució dels traficants i no de les víctimes, així com abordar la tracta amb perspectiva de gènere
Hui es commemora el dia internacional contra la tracta de persones, que, segons xifres de les Nacions Unides, des de 2003 ha afectat a més de 225.000 persones en tot el món. I açò és la punta de l’iceberg, ja que no tots els casos es denuncien i, per tant, no estan inclosos als registres oficials. És important remarcar que tots els països estan afectats per la tracta en alguna mesura, ja siga com a origen, trànsit o destinació de les víctimes. I tot açò ocorre a pesar que la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud” i que “l’esclavitud i el tràfic d’esclaus estan prohibits en totes les seues formes”.
Els traficants se centren especialment en els col·lectius més vulnerables, és a dir, dones i xiquetes, que representen el 72% de les víctimes. En altres paraules: dones i xiquetes pobres o de països en conflicte són la pressa preferida de les màfies. Els fins de la tracta són, per ordre d’incidència, l’explotació sexual, els treballs forçats i l’enllistament en conflictes armats. Segons l’informe mundial del 2018, la gran majoria de dones i xiquetes són destinades a l’explotació sexual, mentre que el 65% de víctimes que van a treballs forçosos són homes. La tracta, per tant, té un biaix de gènere molt marcat.
Açò vol dir que les dones i xiquetes corren greu perill de ser captades per les màfies de traficants quan intenten fugir de conflictes armats, de la misèria i la violència, i són tractades com a productes al lucratiu negoci de la prostitució. Un negoci per als proxenetes i prostituïdors que significa més violència i misèria per a les dones captades.
És també important remarcar que els traficants gaudeixen de total impunitat en algunes zones del món, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat de les víctimes i explica que moltes decidisquen no denunciar per pura supervivència. En aquest sentit, tots els països (fins i tot els que tenen normatives estatals) en són còmplices, ja que establir acords internacionals efectius contra la tracta no és cap prioritat, mentre que les fronteres es converteixen en murs infranquejables i la mar en un cementiri. En un món on el capitalisme, el colonialisme i el masclisme dicten les regles, no totes les vides humanes tenen el mateix valor.
Amb les dades a la vista, la tracta és una manifestació més de la desigualtat entre homes i dones. Precisament per això cal voluntat política per eradicar l’explotació sexual, dotant dels recursos oportuns per donar assistència i protecció integral a les víctimes, per la seua reparació i reinserció social. L’interès dels estats no pot centrar-se en la persecució de les persones indocumentades o en el reforçament fronterer, sinó en la persecució dels delinqüents que han traficat, criminals que actuen impunement i que guanyen milions a costa de les vides d’éssers humans.
La societat no pot donar l’esquena a aquesta vergonya. #ensvolemlliures
Normes d'ús