Drets
No podem normalitzar l’horror
Els mesos de juny i juliol de 2026 han tornat a evidenciar la persistència de la violència masclista a l’Estat espanyol. Durant este període s’han registrat nombrosos assassinats de dones a mans de les seues parelles o exparelles.
Aquest mes de juliol ha acabat amb 11 assassinats masclistes, més del doble que el mes de juny, que es va tancar amb cinc dones assassinades. Són xifres esgarrifoses que, malauradament, corren el risc de convertir-se en una estadística més si no ens aturem a reflexionar sobre el que realment representen: onze vides truncades, onze famílies destrossades i un fracàs col·lectiu.
No podem ni devem passar aquestes dades per alt. Cada assassinat masclista és la constatació que alguna cosa continua fallant. I no parlem només dels agressors, que són els únics responsables dels seus crims, sinó també de la capacitat de les administracions per protegir les dones que es troben en situació de risc.
La sensibilització i la prevenció són imprescindibles. Cal continuar educant en la igualtat, combatent el masclisme i treballant perquè les noves generacions entenguen que l’amor mai no pot ser possessió ni violència. Però això, per si sol, ja no és suficient.
És inevitable preguntar-nos què està passant amb els mecanismes de protecció. Què està passant amb el sistema VioGén? S’estan valorant correctament els nivells de risc? S’estan destinant els recursos humans i econòmics necessaris? Estan arribant les mesures de protecció a temps? O, una vegada més, arribem quan ja és massa tard?
També cal preguntar-se què està fent l’Administració, tant la de l’Estat com la del País Valencià. Perquè quan les xifres tornen a disparar-se no n’hi ha prou amb condemnar els fets i guardar minuts de silenci.
Des d’Intersindical Dones exigim analitzar què ha fallat, assumir responsabilitats i introduir els canvis necessaris perquè les dones que denuncien se senten realment protegides.
Cada víctima ens interpel·la com a societat. No podem acostumar-nos a llegir titulars sobre assassinats masclistes com si foren una rutina inevitable. No ho són. Darrere de cada cas hi ha avisos, antecedents, pors i,dones que havien demanat ajuda.
La lluita contra la violència masclista necessita més recursos, més coordinació entre administracions, una revisió constant dels protocols i una avaluació rigorosa dels sistemes de protecció. Però, sobretot, necessita voluntat política per convertir aquesta xacra en una prioritat absoluta.
Perquè mentre continuem comptant dones assassinades, no podrem dir que estem fent tot el que cal. I una societat que assumeix aquestes xifres com una fatalitat està renunciant a protegir les seues ciutadanes més vulnerables.
Ja n’hi ha prou de lamentar cada assassinat quan arriba massa tard. És hora d’actuar abans que la violència torne a matar.
Adjuntem enllaç on cada mes des d’Intersindical Dones actualizem les dades dels feminicidis
https://intersindical.org/tauler.php?/cp/publish/edit/entry/48211
Normes d'ús