Drets
La igualtat salarial: una lluita que encara no ha acabat
La desigualtat salarial continua sent un problema important. Per això, és necessari garantir que el salari, els complements i altres retribucions es determinen segons les responsabilitats, la formació, l’esforç i les condicions del lloc de treball, i no segons si la persona és home o dona.
El 18 de setembre, Dia Internacional de la Igualtat Salarial, ens recorda que, encara hui, les dones continuem lluitant per un dret tan bàsic com cobrar el mateix que els nostres companys quan fem la mateixa feina.
Podria semblar que, en ple 2026, parlar de desigualtat salarial és parlar del passat. Però no és així. Al País Valencià, la bretxa salarial frega el 17 %, segons dades recollides per À Punt Mèdia. Una xifra que ens obliga a preguntar-nos què hem avançat realment i, sobretot, què ens queda encara per aconseguir.
En aquest context, la història de les cigarreres de València és un exemple especialment potent. Les últimes treballadores de la Fàbrica de Tabacs van formar part d’una generació de dones que, des de mitjan anys seixanta fins al tancament definitiu de la planta l’any 2002, van ocupar un espai important dins del món laboral valencià. Eren dones que treballaven, sostenien les seues famílies, compartien experiències i, al mateix temps, reivindicaven els seus drets.
La seua història torna ara a la memòria col·lectiva amb una exposició al Centre Cultural La Reina 121, que recupera les vivències d’aquestes dones a través de les seues pròpies veus. No és només una exposició sobre una antiga fàbrica. És també una manera de reconéixer el treball de moltes dones que, durant dècades, van ser imprescindibles i que, malgrat això, han quedat invisibilitzades en els relats oficials de la història laboral.
Les cigarreres ens recorden que els drets laborals no han sigut un regal. Han sigut fruit de la lluita, de l’organització i de la capacitat de les treballadores per fer sentir la seua veu. I aquesta lliçó continua sent necessària.
El seu ofici va ser tan important que aquestes dones van aconseguir disposar de Cases de Lactància, una mena de les actuals escoles infantils dins de la mateixa fàbrica. Aquests espais permetien que els seus fills i filles foren atesos mentre elles treballaven, en jornades que podien arribar a durar entre set i catorze hores, segons la duració de la jornada laboral imposada pels capatassos de la fàbrica.
Tot i les dures condicions de treball, aquell salari era molt envejat i proporcionava a moltes dones una certa independència econòmica, un avançament important per a l’època. Disposar d’uns ingressos propis significava poder prendre decisions sobre la seua vida i reduir la dependència econòmica respecte dels homes. El treball, per tant, no només els proporcionava un sou, sinó també una major autonomia i la possibilitat de ser, en certa manera, propietàries de les seues pròpies vides.
Perquè la desigualtat salarial no s’explica únicament per la diferència de sou entre un home i una dona que ocupen exactament el mateix lloc de treball. La desigualtat també es manifesta en la manera com està organitzat el mercat laboral. Les dones continuen assumint majoritàriament les tasques de cures, tenen una presència més elevada en els contractes a temps parcial i en l’ocupació temporal, i es concentren sovint en sectors pitjor remunerats i menys reconeguts socialment.
Per això, parlar d’igualtat salarial no és només parlar de salaris. És parlar també d’independència, de drets, de reconeixement i d’oportunitats. La història de les cigarreres ens demostra que cada avanç ha estat possible gràcies a dones que van decidir organitzar-se i reclamar allò que els corresponia.
Des d’Intersindical Dones reivindiquem la lluita de totes aquelles dones que ens han precedit i que, amb la seua força i perseverança, han obert camí cap a una societat més justa i igualitària.
Malauradament, aquesta lluita continua sent molt actual. La igualtat no es conquereix d’una vegada per sempre: es defensa, es reivindica i es construeix cada dia, col·lectivament.
Per això, continuem alçant la veu, organitzant-nos i lluitant per una igualtat real i efectiva. Per totes les que hi van ser, per les que hi som i per les que vindran.
Normes d'ús