Drets
Polítiques igualitaries i associacions antiavortistes, un còctel molotov
És totalmet incoherent que l’Administració Valenciana destine diners a una associació antiavortista per a un projecte d’igualtat,ja que les associacions d’aquest tipus van en contra dels drets sexuals i reproductius de les dones, que són un pilar fonamental en qualsevol política d’igualtat.
És per això que cal mantenir-se alerta i no permetre cap pas enrere, perquè qualsevol concessió en aquests drets pot tenir conseqüències devastadores per a les generacions futures.
És totalment incoherent que l’Administració Valenciana destine diners a una associació antiavortista per a un projecte d’igualtat, ja que les associacions d’aquest tipus van en contra dels drets sexuals i reproductius de les dones, que són un pilar fonamental en qualsevol política d’igualtat.
Aquest tipus d’entitats promouen visions regressives sobre la llibertat de les dones a decidir sobre els seus cossos, fet que contradiu els principis bàsics d’igualtat de gènere, autonomia personal i justícia social.
Aquestes decisions poden reflectir una contradicció en les Polítiques Públiques,o una mala gestió dels recursos que, en lloc de promoure la igualtat, reforcen narratives que limiten els drets de les dones .
Susana Camarero com a Consellera d’Igualtat, ha aprovat un conjunt de subvencions per valor d’un milió d’euros incloent-hi una per a la «Red Madre», una fundació propera al sector més conservador del PP, és polèmica per diverses raons.
Aquest tipus d’associacions estan alineades amb postures antiavortistes, cosa que entra en conflicte amb la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones.
Assignar fons públics a entitats que promouen aquestes idees és una greu contradicció amb l’objectiu de promoure la igualtat de gènere, ja que la llibertat de les dones per decidir sobre el seu cos és un pilar fonamental de qualsevol política feminista.
Aquesta situació posa de manifest el risc que els fons destinats a la igualtat de gènere puguen acabar finançant projectes que, en realitat, poden minar els drets d’aquestes polítiques.
També planteja preguntes sobre la transparència i el criteri utilitzat a l’hora de distribuir les subvencions públiques.
A més això genera frustració entre col·lectius feministes, que veuen com entitats amb missatges contraris als seus reben suport institucional, mentre que altres projectes dedicats a la igualtat efectiva queden infradotats.
És un autèntic insult per a totes les feministes que han dedicat anys de lluita a construir una societat més igualitària veure com es destinen recursos públics a associacions que, lluny de defensar els drets de les dones, promouen narratives la seva llibertat i autonomia.
Aquest tipus de decisions fan sentir que els esforços per avançar cap a la igualtat es veuen minats per polítiques que no respecten ni reconeixen el valor de la lluita feminista.
A més, és especialment frustrant quan es constata que sovint manquen recursos per a programes veritablement transformadors que promoguen l’educació en igualtat, la lluita contra la violència de gènere o el suport a les dones en situacions de vulnerabilitat. Donar veu i finançament a entitats conservadores que perpetuen un model de control sobre el cos i les decisions de les dones és un retrocés que cal denunciar, i fa que moltes feministes senten que el seu treball constant és menyspreat.
Des d’Intersindical Dones, rebutgem aquesta decisió. És una amenaça als drets que tant han costat aconseguir i és imperatiu mantenir-se fermes contra qualsevol intent de retrocedir 40 anys en matèria de drets sexuals, reproductius i d’igualtat de gènere. No es pot permetre que un govern amb aquestes ideologies retrògrades desmantelle els avanços fets per les dones. Continuar alçant la veu contra aquestes injustícies és clau per evitar que aquestes polítiques reaccionàries es consoliden.
La història ens mostra repetidament que, quan la dreta governa, i especialment quan ho fa la ultradreta, els drets i llibertats de les dones es veuen erosionats. Aquestes ideologies tendeixen a prioritzar valors tradicionals que perpetuen rols de gènere antics i limiten l’autonomia de les dones, especialment en àmbits com els drets reproductius, l’accés a l’educació sexual integral, i les polítiques de corresponsabilitat.
És per això que cal mantenir-se alerta i no permetre cap pas enrere, perquè qualsevol concessió en aquests drets pot tindre conseqüències devastadores per a les generacions futures. La lluita ha de continuar per preservar i expandir les llibertats aconseguides.
No passaran!
Davant qualsevol atac contra els drets i les llibertats, especialment quan es tracta de les conquestes de les dones en la seua lluita constant per la igualtat.
A través de la solidaritat, la sororitat i la lluita col·lectiva, es pot fer front a les forces reaccionàries i assegurar que els drets conquistats no només es mantinguen, sinó que continuen avançant.
Juntes som més fortes!
Normes d'ús