Intersindical Inclusiva
Salut mental
Algunes mesures i sentències pioneres en matèria de salut mental
Intersindical Valenciana celebra que en els últims anys, a nivell judicial, algunes sentències han estat pioneres en matèria de salut mental pel que fa al món laboral. En aquest article sintetitzarem aquests avanços i assenyalarem alguns horitzons de futur que serien desitjables per a continuar avançant en drets laborals inclusius.
En els últims anys, sobretot després de la pandèmia del COVID19, la salut mental de les persones s’ha col·locat en el centre dels debats i de moltes polítiques públiques. No obstant això, en moltes ocasions la salut mental ha estat un mer recurs retòric o de màrqueting ètic i sols en casos aïllats, ha estat matèria de projectes, protocols, etc. En aquesta ocasió volem centrar-nos en la dimensió judicial, un terreny menys permeable als avanços encara que molt significatiu quan s’aconsegueixen.
Intersindical Valenciana, a través de la seua àrea d’Inclusiva, sempre ha defensat la necessitat que els problemes de salut mental siguen una part important de les nostres reivindicacions laborals i, juntament amb les entitats i activistes, hem tractat de conscienciar a la societat i als nostres poders públics que assumptes com l’assetjament laboral o les sobrecàrregues de treball arbitràries que generen ansietat o depressió siguen part del diàleg social. I molt més des de que a l’any 2019, en el nostre territori es va aprovar una de les lleis pioneres a Europa sobre serveis socials, la Llei de Serveis Socials Inclusius(LSSI). Des d’aquesta data, la nostra organització ha redoblat els esforços en aquesta matèria que, com diem, amb aquestes sentències van prenent força de llei.
Quin és el context d’aquesta necessitat de col·locar en el centre del debat laboral els problemes de salut mental?
La manca d’atenció en els riscos psicosocials no sols afecta el clima laboral, sinó que impacta dirèctament en el compte de resultats. S’estima per exemple que la mala gestió d’aquests riscos pot incrementar l’absentisme fins a un 23%. Només en l’estat espanyol, es recullen més de 10 milions de dies laborals a l’any per baixes relacionades amb la salut mental. A nivell mundial, la depressió i l’ansietat provoquen una pèrdua anual de 12.000 milions de dies de treball, la qual cosa es tradueix en gairebé un bilió de dòlars en pèrdues per a l’economia global.
Quina seria la referència normativa en aquest any 2026?
El context jurídic actual no permet la indiferència. L’article 50 de l’Estatut dels Treballadors és l’eina clau per a l’empleat enfront de la sobrecàrrega laboral persistent que pot generar problemes d’ansietat o depressió. Si l’empresa ignora la salut mental de la persona treballadora, aquest pot sol·licitar l’autoacomiadament, percebent la mateixa indemnització que per un acomiadament improcedent. I és en aquest precís punt on volem destacar les novetats judicials.
Les sentències de 2024 i 2025 han consolidat indemnitzacions addicionals per “danys morals” que poden superar els 100.000€ en casos de vulneració del dret a la integritat física i moral.
A quines sentències ens estem referint?
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del 13 de setembre del 2025.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid confirma la sentència que declara justificada la resolució del contracte a instàncies d’una treballadora per les condicions laborals imposades per l’empresa, que van afectar greument la seua salut psíquica. La Sala considera que l’empresa ocupadora va incórrer en un incompliment greu de les seues obligacions al no adoptar mesures organitzatives i preventives enfront d’una sobrecàrrega de treball objectivament constatada, la qual cosa va derivar en un perjudici de la salut mental de la treballadora. Es reconeixen tant la indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent com una indemnització addicional per danys i perjudicis patits a conseqüència d’una vulneració del seu dret fonamental a la integritat física.
Vegem aquest cas amb més deteniment ja que ha suposat un precedent que estableix jurisprudència: la treballadora exercia funcions d’auxiliar administrativa. A partir de 2021, es va produir un augment progressiu del volum del seu treball, passant de gestionar 1.461 expedients en 2021 a 4.411 en 2022. Se li van afegir funcions d’atenció telefònica amb exigència d’atendre trucades en menys de 23 segons, baix amenaça de penalització. Les mesures organitzatives implementades per l’empresa (augment de plantilla) no van ser proporcionals a l’increment de treball i, per tant, no van resoldre el problema. Des de juliol de 2021, la treballadora va començar tractament psiquiàtric i va ser baixa per incapacitat temporal al gener de 2023. Un informe mèdic va vincular el trastorn ansiós-depressiu amb les condicions laborals.
Per tant, quan una empresa imposa una sobrecàrrega de treball persistent que provoca una deterioro en la salut mental de la treballadora, sense adoptar mesures correctores o preventives, incorre en un incompliment greu que justifica l’extinció indemnitzada del contracte. A més, si es considera vulnerat el dret fonamental a la integritat es podrà exigir la corresponent indemnització.
Què proposem des de la nostra organització?
Invertir en salut mental en 2026 no és només una estratègia de compliment normatiu per a evitar sancions de la Inspecció de Treball o demandes arreplegades a l’art. 50 ET. És, abans de res, una inversió en el creixement sostenible. Una empresa mentalment saludable redueix la rotació, millora la seua reputació i, fonamentalment, protegeix el seu actiu més valuós: el capital humà (un exemple concret de mesura preventiva inclusiva: Mesurament del ROI Emocional).
En definitiva, des de la Intersindical Valenciana defensem la necessitat i la urgència d’implementar aquest any 2026 mesures perquè els drets laborals siguen també drets inclusius.
Normes d'ús