A continuació reproduïm el manifest d’Intersindical Valenciana. Les manifestacions recorreran els carrers d’Alacant, Castelló de la Plana, Elx, València i Vinarós en els llocs i les hores indicades al cartell.
Hem d’anar totes a una: sindicats, moviment pel dret a l’habitatge, comités d’emergència i reconstrucció i, sobretot, no deixar mai soles a les víctimes de la dana.
29M: VAGA GENERAL
El primer de maig, per definició, és una data internacionalista de la classe treballadora mundial. Enguany, la classe treballadora organitzada està reivindicant a tot arreu a crits “No a la guerra”.
Malauradament, les prioritats de la societat valenciana i, sobretot, de la classe obrera valenciana són unes altres. Des del 29 d’octubre tenim una ferida oberta que no podrà començar a sanar fins que els responsables paguen per la seua actuació criminalment negligent. El principal responsable és Carlos Mazón que el dia de la dana va aparéixer a les tantes amb un jupetí roig, aquest que hem vist tantes vegades cap per avall, i ara diu que ell no té res a veure amb les morts, que la responsabilitat no era seua.
Que siga el màxim responsable no vol dir que siga l’únic responsable. Part de l’empresariat va amagar a la seua plantilla el que estava succeint, privant-la de mirar el mòbil perquè no abandonaren el seu lloc de treball o coaccionant-la perquè hi acudiren. Ho diu la dita i nosaltres ho repetim: qui la fa la paga. Fins que això no succeïsca, no podrà haver-hi l’acord social que estan demanant les zones afectades per la dana.
La reconstrucció s’ha de fer amb un altre paradigma perquè no ens torne a passar el mateix. El negacionisme de Vox ha trobat un portaveu en Carlos Mazón, que ja no sap què fer per aferrar-se a la poltrona.
Els preus dels pisos ja han superat els màxims històrics, els de la bambolla immobiliària. En alguns llocs els lloguers s’han multiplicat per quatre en deu anys, de mitjana s’han apujat prop d’un 250%. Continuen els desnonaments i els fons voltor estan comprant finques senceres per a fer pisos turístics, fins i tot habitatges de protecció oficial sense que l’administració exercisca el seu dret a tanteig i retracta. L’habitatge no pot ser un negoci, és un dret.
Ara és més necessària que mai la unitat sindical i social. Hem d’anar totes a una: sindicats, moviment pel dret a l’habitatge, comités d’emergència i reconstrucció i, sobretot, no deixar mai soles a les víctimes de la dana.
Exigim:
• La dimissió de Carlos Mazón amb la consegüent caiguda de tot el seu Consell.
• Responsabilitats penals per als culpables de les morts de treballadores i treballadors el dia de la dana en accidents laborals, des del president de la Generalitat fins als empresaris que no van garantir la seguretat de les persones que treballaven per a ells.
Reparació per a totes les víctimes de la dana.
• Que es revertisquen les privatitzacions i es milloren els serveis públics.
• Que les persones afectades pels ERTO de la dana cobren el 100% del sou.
• La reducció de la jornada laboral a 32 hores o 4 dies.
• La recuperació del poder adquisitiu dels salaris.
• Que es respecte el dret a l’habitatge amb un control de preus i amb la creació d’un parc públic d’habitatge de lloguer.
Per aconseguir aquests objectius, cridem a tota la societat, en especial a la classe treballadora, a secundar la vaga general convocada per al dia 29 de maig i a promoure-la als pobles, barris i centres de treball.