26J, per un canvi real
Ara és el moment de propiciar un canvi real
El passat 20D la població va votar per un canvi de les polítiques fetes durant l’anterior legislatura. Uns resultats electorals que haurien possibilitat un canvi de govern per un que aplicara unes altres polítiques a favor de les persones, de les treballadores i treballadors però no va ser possible per les posicions dels diferents partits polítics que no van voler, o saber, llegir els resultats de les urnes.
La legislatura que acabava va ser dura, després de l’austericidi inspirat per la Unió Europea i executat pel Govern de Zapatero la primavera del 2010, el Partit Popular va guanyar les eleccions el novembre del 2011, amb una majoria que, més que absoluta, ha sigut absolutista.
Durant aquests quatre anys, també durant els mesos del govern en funcions, hem assistit a un sens fi de casos de corrupció, especialment greus al nostre país. Ha quedat al descobert l’existència de trames que connecten polítics i representants de l’oligarquia dominant, l’únic objectiu de la qual era agrupar-se per delinquir i buidar les arques públiques. Patriotes de saló amb comptes a Suïssa i altres paradisos fiscals
Hem observat amb estupor que s’empobrien amplis sectors de la població; que l’atur i la precarització laboral s’instal·laven en la nostra joventut i provocaven l’exili de milers de joves que han hagut d’anar-se’n a l’estranger a la recerca d’un horitzó a aconseguir.
Hem vist que persones que sobrepassaven la cinquantena quedaven sense esperança de tornar a treballar i condemnats a una pensió miserable després de tota una vida treballant. Mentre, alts executius, grans empresaris, financers i polítics corruptes han vist augmentar les seues fortunes de manera exponencial.
Els serveis públics han sigut aprimats fins a una situació que en posa en perill la seua viabilitat; les plantilles han sigut retallades amb duresa, i els pressupostos reduïts. La sanitat pública ha patit un procés de privatització per l’adopció del copagament i l’expulsió d’un sector de la població de la cobertura universal.
L’educació ha patit una reducció de plantilles sense precedents, a més d’aprovar-se la llei Wert que no té altre fi que retallar, privatitzar i jerarquitzar.
Els pressupostos de les universitats es reduïen al no-res, mentre que les beques disminuïen i les taxes creixien. Els pressupostos en innovació i recerca s’han reduït dràsticament.
Els drets laborals han sigut maltractats. Amb l’última reforma laboral s’avança en un procés de destrucció de la negociació col·lectiva, que deixa les treballadores i treballadors en mans dels interessos voraços i injustificats de les empreses.
La combinació de balafiament, corrupció i retallades ha tingut greus conseqüències sobre el conjunt de la societat, les polítiques d’integració social quasi han desaparegut, l’atenció a les persones dependents ha sigut bloquejada.
Les polítiques de prevenció de la violència masclista se n’han ressentit: jutjats massificats, menys recursos humans i econòmics i estrangulació econòmica de les corporacions municipals han acabat suposant una reducció dels serveis d’atenció, i tot açò ha contribuït a un increment dels crims masclistes i a un repunt de la violència de gènere.
La protecció del patrimoni natural i històric s’ha deteriorat i la ciència i la cultura han sigut abandonades a la seua sort.
Per si açò fóra poc, hem assistit a un procés de degeneració democràtica explicitat en l’aprovació de lleis com la llei mordassa, la recent reforma del tribunal constitucional, però sobretot a una criminalització de la protesta i una repressió constant sobre els sectors més combatius com el SAT i en general els moviments socials i el sindicalisme alternatiu.
A més de tot açò, assistim a una involució democràtica explicitada en unes polítiques de recentralització que fan impossible abordar dins d’uns canals democràtics la qüestió territorial i el dret de les diferents nacions que formen l’Estat a decidir el propi destí.
En definitiva, el balanç de la legislatura es podria resumir en: corrupció, empobriment, desigualtat i involució democràtica.
Aquesta, no obstant açò, també ha sigut la legislatura que ha despertat els moviments socials, les marees: blanca, verda i taronja, la PAH, el moviment feminista i la marea del 7N contra les violències masclistes, la lluita contra el TTIP, els iaioflautes, el 15M i altres com les Marxes de la Dignitat que va convocar la manifestació del 22M que va ser la mobilització unitària més forta dels últims anys. Aquesta és la força del canvi, l’energia capaç de fer-lo real.
Gràcies a aquesta capacitat mobilitzadora es van aconseguir alguns èxits concrets, com ara la paralització de milers de desnonaments, el fre al procés privatitzador de la sanitat pública o a la doctrinària legislació de Gallardón sobre el dret de les dones a decidir.
Però, sobretot, es va alterar el tauler polític que semblava inamovible, fins al punt que la gran dreta va preparar un recanvi per a cas d’emergència. El dret a l’habitatge i la renda bàsica formen hui part de l’agenda electoral i fins i tot la necessitat d’un nou pacte constituent s’obri camí.
El 26J tancarem un cicle electoral que ha trastocat el mapa polític, en les europees es va produir la primera sacsada, en les municipals i autonòmiques l’ona expansiva va enderrocar algunes fortaleses que semblaven inexpugnables, el 27S una nova sacsada va demostrar que hi ha polítiques alternatives i el 20D es va posar de manifest la voluntat de canvi de la ciutadania però no va poder conformar-se un nou govern.
Passe el que passe al desembre, la nostra agenda no canvia. Sabem que el canvi serà difícil, que exigirà compromís i tenacitat, però és necessari avançar, expulsar del poder els qui han contribuït a l’empobriment i la precarització de la majoria.
Ara és l’hora, conserven molt de poder i, a més, han dissenyat un nou model per a mantindre-s’hi, però és el moment de decidir el canvi, és l’hora d’obrir un nou camí. És l’hora de transformar la nostra lluita en vots que defensen el que hem defensat i defensarem.
Una societat d’iguals sense violència, no patriarcal i integradora de la diversitat.
Una resposta a la situació d’emergència social en què viuen milers de famílies que pose fi als desnonaments de primer habitatge, que cree una renda bàsica i fomente una política de defensa dels drets laborals i socials que propicie un augment salarial i l’accés a l’habitatge.
El desenvolupament de polítiques encaminades a protegir el que és comú per consolidar la universalitat de serveis públics com educació i sanitat, però també per propiciar l’extensió d’uns altres, com la cura de persones dependents.
Una economia al servei de les persones que propicie un desenvolupament sostenible basat en la innovació i que cesse l’agressió al nostre patrimoni natural i històric, convertint-lo en un actiu bàsic del nostre futur.
Un sistema fiscal redistributiu que siga eficaç contra el frau, perseguisca l’evasió i prioritze la despesa social i el bé comú. Que perseguisca la corrupció fins a les seues últimes conseqüències i que no permeta ni la impunitat ni la prescripció dels delictes.
Un sistema de finançament just que garantisca la igualtat entre tota la ciutadania i que permeta una gestió viable, autònoma i no subjecta a conjuntures polítiques.
Un nou rumb en la política europea enfocat a la construcció d’un bloc alternatiu capaç de crear un nou projecte europeu allunyat de l’actual Europa del capital.
Un aprofundiment democràtic derogant les lleis repressives aprovades i creant sistemes de representació en tots els àmbits que asseguren la igualtat de tota la ciutadania i les organitzacions que la representen.
L’obertura d’un procés de profunda revisió de les bases de l’Estat, avançant cap a un estat laic i plurinacional que reculla el dret de les diferents nacions que l’integren a decidir la seua vinculació o no i que constitucionalitze els drets socials bàsics.
Aquestes són algunes de les coses que defesem des de fa anys, que hem compartit al costat de milers de companyes i companys i que és necessari posar en l’agenda. Ara és el moment de propiciar un canvi real.
Normes d'ús