Ocupació pública
Intersindical Valenciana porta al Congrés l’exigència d’una llei que repare l’abús de temporalitat
Intersindical Valenciana va participar el passat 23 de juny, juntament amb 56 organitzacions sindicals i plataformes més de tot l’Estat, en una mobilització conjunta davant el Congrés dels Diputats per registrar el document “Línies Roges Innegociables”, que fixa les exigències mínimes per a una llei de “punt final” a l’abús de temporalitat en el sector públic. El proper 29 de juny finalitza el termini donat per la Comissió Europea a Espanya per acreditar mecanismes legals de reparació.
Denunciem el doble abús: primer la contractació temporal il·lícita i després un sistema d'estabilització que no repara els que havia de protegir.
Intersindical Salut, secció sanitària d’Intersindical Valenciana, va formar part de les 57 organitzacions —sindicats independents, plataformes de personal interí i entitats de tot Espanya— que van registrar al Congrés dels Diputats un document de catorze pàgines amb les “línies vermelles” que qualsevol solució legislativa ha de respectar per complir amb la Directiva 1999/70 (TJUE).
La jornada es va desenvolupar amb una roda de premsa davant del Congrés i el registre oficial del document davant els diferents grups parlamentaris, als quals es va fer arribar el contingut íntegre de les línies roges perquè l’assumisquen com a base de qualsevol iniciativa legislativa que es propose en els propers mesos.
Un problema estatal que colpeja amb especial duresa la sanitat
El document de Línies Roges assenyala que l’abús de temporalitat afecta prop d’un terç de tota la funció pública espanyola, un col·lectiu que inclou expressament el personal de Sanitat entre els sectors que la futura llei ha de cobrir sense exclusions.
La mateixa Conselleria de Sanitat ha dissenyat l’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) 2025 amb 5.797 places —5.609 estatutàries i 188 funcionarials—, de les quals 4.011 corresponen específicament a la taxa addicional i extraordinària destinada a reduir la temporalitat estructural per sota del 8% que marca la llei des de gener de 20. ordinària. Des d’Intersindical Salut considerem que el propi disseny d’aquesta oferta —amb més del doble de places extraordinàries que ordinàries— és un indici de la magnitud de la temporalitat acumulada a la sanitat valenciana, encara que només dades desagregades per departament de salut permetrien quantificar-la amb precisió.
No obstant això, des d’Intersindical Salut advertim que una OPO, per si sola, no resol el problema: els processos d’estabilització no han estat dissenyats com a processos restringits per a les víctimes de l’abús, per la qual cosa persones sense cap situació d’abús poden accedir a places fixes mentre els que han sostingut els serveis sanitaris durant anys en precarietat queden fora de la situació o no han de competir. És exactament el “doble abús” que denuncia el document de Línies Roges: primer la contractació temporal il·lícita, després un sistema d’estabilització que no repara els que havia de protegir.
El marc jurídic: Obadal, el Tribunal Suprem i la pressió de Brussel·les
El suport jurídic d’aquesta mobilització se sosté en la sentència Obadal (TJUE, Gran Sala, 14 d’abril del 2026), que va declarar que Espanya no compleix amb la Directiva 1999/70/CE ni amb la clàusula 5 del seu Acord Marc, en considerar insuficients tant les indemnitzacions taxades amb la doble actual.
Davant d’aquesta doctrina europea, la sentència del Tribunal Suprem 475/2026 (Sala Quarta, Ple, 11 de maig de 2026) ha suposat un pas enrere: manté indemnitzacions acotades i insuficients, trasllada la sanció a la Inspecció de Treball —que recau sobre l’erari públic— i no sobre els responsables i condiciona la fixesa a haver superat prèviament un procés selectiu, requisit que deixa fora a la pràctica la majoria del personal laboral temporal, que accedeix mitjançant borses de treball i no mitjançant oposició.
A tot això se suma la pressió institucional: el 29 d’abril del 2026 la Comissió Europea va avançar els procediments d’infracció INFR (2014)4224 i INFR(2014) 4334 a la fase de dictamen motivat, donant a Espanya un termini de dos mesos —que venç el proper 29 de juny— per presentar una norma marc. El mateix document de Línís Roges assenyala que aquest pas confirma que el Govern ja no pot al·legar desconeixement ni manca de marge d’actuació.
De moment, el Govern manté un hermetisme absolut sobre la fórmula legislativa que emprarà. No s’estudia una norma específica sobre l’abús de temporalitat, sinó la seua possible inclusió en un Reial decret llei òmnibus que també recolliria altres mesures, com ara ajudes a la dependència o la jubilació parcial d’empleats públics. L’activitat parlamentària, a més, es prolongarà amb dos plens extraordinaris convocats pel 14 i el 23 de juliol, les raons dels quals no s’han fet públiques encara.
Les cinc línies roges innegociables
El document registrat al Congrés, subscrit per les 57 organitzacions i assumit com a propi pel Grup Parlamentari de Podem com a interlocutor polític de referència, fixa cinc exigències mínimes:
1. Cap persona treballadora del sector públic víctima d’abús de temporalitat il·lícita —cesse o continue al seu lloc— pot quedar sense rescabalament proporcional, dissuasori i efectiu.
2. Resulta imprescindible una llei de “punt final” que transpose íntegrament la clàusula 5 de la Directiva 1999/70/CE i complisca amb la jurisprudència del TJUE, concretant tant la reparació com les sancions a les administracions responsables.
3. S’ha de crear un organisme independent de les administracions infractores que determine l’existència d’abús i garantisca que els responsables siguen sancionats efectivament.
4. Fins a l’entrada en vigor de la nova regulació, s’han de paralitzar tots els cessaments i acomiadaments del personal temporal al sector públic.
5. El Govern ha d’obrir una negociació directa amb les organitzacions que representen el personal temporal en abús, davant dels qui han avalat models que no han protegit les víctimes.
Una reivindicació que beneficia tota la sanitat pública
Des d’Intersindical Salut insistim que aquesta llei no és només una qüestió de justícia per als que han patit l’abús, sinó una garantia per al conjunt del sistema sanitari públic valencià: mantenir el professional amb experiència i coneixement del servei –en molts casos, anys o dècades dedicats a l’atenció de pacients– és una condició per a la qualitat assistencial, no pas un obstacle per a ella.
Seguirem pendents de la situació les properes setmanes, especialment del 29 de juny i dels plens extraordinaris del juliol, i exigim al Govern espanyol que òbriga immediatament una negociació directa amb els qui representem el personal en situació d’abús, en lloc de continuar demorant una solució que Europa ja ha qualificat com a impostergable.
Normes d'ús