Drets socials
Intersindical Valenciana dona suport al sindicat de llogateres
El sindicat exigeix l’aprovació immediata del “Decret Maricarmen” i crida a enfortir la mobilització contra els desnonaments i l’especulació immobiliària
El Consell de Ministres té a les mans la possibilitat d'adoptar mesures que permeten avançar cap a un canvi profund en les polítiques de vivenda.
El desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys expulsada de la vivenda en què havia viscut durant més de set dècades, no és un cas aïllat. És l’expressió més brutal d’un model d’habitatge on la rendibilitat dels fons d’inversió i de les forquilles es col·loca per sobre de la vida, la dignitat i els drets fonamentals de la població treballadora i pensionista.
Des d’Intersindical Valenciana (IV) denunciem que Maricarmen ha estat desnonada, però també ha estat desnonat el dret a un habitatge digne. El seu cas posa davant de l’espill unes institucions que han estat incapaces de garantir una alternativa de vivenda a una persona de 87 anys que feia més de 70 anys que vivia a casa seua i que va acabar ingressada en un hospital després del desallotjament.
Mentre milers de famílies treballadores destinen una part cada vegada més gran dels seus ingressos a pagar el lloguer, els fons d’inversió i els grans propietaris continuen utilitzant l’habitatge com a actiu financer. L’habitatge ha esdevingut un negoci per a uns quants i una font permanent d’inseguretat i precarietat per a la majoria.
La resposta és als carrers
La indignació provocada pel desnonament de Maricarmen ha propiciat la mobilització social. Les manifestacions celebrades a 40 ciutats de tot l’Estat demostren que hi ha una resposta del poble contundent davant dels que pretenen normalitzar que les persones siguin expulsades de casa per protegir interessos econòmics.
Des d’IV donem suport al Sindicat d’Inquilines i Inquilins i l’acampada de Madrid, així com totes les mobilitzacions que estan posant al centre el dret a l’habitatge i denunciant l’especulació.
La resposta de centenars i milers de persones organitzades demostra que quan s’ataquen els nostres drets, la resposta ha de ser col·lectiva. La vigília de més de 500 persones i la mobilització convocada pels col·lectius d’inquilines i llogaters són una mostra que davant l’especulació només hi ha més organització, més solidaritat i més lluita.
Exigim al Govern que actue: «Decret Maricarmen» ja!
El govern espanyol no pot continuar mirant cap a una altra banda. El Consell de Ministres té a les mans la possibilitat d’adoptar mesures que permeten avançar cap a un canvi profund en les polítiques de vivenda.
Exigim al govern de l’Estat i al president que es posen del costat de les persones llogateres i de la classe treballadora i planten cara als fons voltor i als grans forquilles d’habitatge.
Per això reclamem l’aprovació immediata del “Decret Maricarmen”, un paquet de cinc mesures urgents perquè l’habitatge deixe d’estar sotmès a la lògica del benefici i puga ser garantit com un dret:
1. Frenar els desnonaments. Mesures estructurals que impedisquen que cap persona no siga expulsada del seu habitatge sense una alternativa digna i adequada.
2. Contractes indefinits. Renovació automàtica dels contractes de lloguer per garantir l’estabilitat de les persones llogateres, com passa en altres models europeus.
3. Regular els lloguers de temporada i per habitacions. Reforma de la Llei d’arrendaments urbans per evitar que aquestes modalitats es convertisquen en una via per esquivar la regulació i expulsar les persones de l’habitatge habitual.
4. Congelar les actualitzacions vinculades a l’IPC. Cap família no hauria de veure incrementat automàticament el lloguer mentre els seus salaris i pensions no permeten afrontar l’encariment de l’habitatge.
5. Garantir pròrrogues efectives. Els contractes en vigor s’han de poder prorrogar per impedir que el venciment contractual s’utilitze com a mecanisme d’expulsió de les persones llogateres dels seus habitatges i dels seus barris.
La vivenda no pot ser una mercaderia. L’habitatge és un dret.
La Constitució reconeix el dret a un habitatge digne i la funció social de la propietat. Tot i això, la realitat demostra que la recerca de rendibilitat econòmica continua imposant-se sobre aquests principis. El cas de Maricarmen evidencia també la manca de resposta efectiva de les diferents administracions i la incapacitat institucional per garantir una alternativa habitacional.
No hi pot haver dret a l’habitatge mentre els fons d’inversió puguen acumular habitatges i utilitzar-los per obtindre beneficis a costa d’expulsar els qui els habiten. No hi pot haver justícia social mentre una persona puga perdre sa casa després d’haver-hi viscut durant més de 70 anys. I no hi pot haver una política de vivenda realment orientada a les necessitats de la majoria si les decisions continuen subordinades als interessos del mercat.
Des d’Intersindical Valenciana donem suport a les mobilitzacions, subscrivim i signem el manifest del Sindicat de llogateres i cridem la classe treballadora a participar i enfortir aquesta lluita.
Perquè el que li ha passat a Maricarmen pot passar a qualsevol.
Perquè la vivenda no és un negoci.
Perquè cap benefici no pot estar per sobre de les nostres vides.
Perquè davant dels qui especulen amb les nostres llars, només l’organització i la lluita poden defendre els nostres drets.
Maricarmen som totes.
L’habitatge és un dret.
Ni un desnonament sense alternativa habitacional!
Normes d'ús